Servers
| Estat del Project Zero: |
| Estat del Servidor OS: |
Radio
| Estat de la Radio (server 1): |
| Estat de la Radio (server 2): |
Visites
28 de setembre del 2011
Com Instal·lar Windows 7 des d'un USB
20:54 | 
Publicat per
-=Shadow=-
Dames i escacs! Avui us porto una petita guia per poder instal·lar el Windows 7 des d'un USB i no morir en l'intent.
Necessitarem les següents coses:
-Un cervell humà en bones condicions
-Una imatge .iso del Windows 7
-Un pendrive USB d'almenys 4 GB
-Un disc dur d'almenys 20 GB
-Una placa base que suporti l'arrancada per USB
-Paciència
Bé, el primer que hem de fer és baixar-nos el sistema operatiu, per a fer-ho podeu donar un cop d'ull a aquest blog, que curiosament també es diu Darkside.
Jo he utilitzat la versió de 64 bits, que si el teu ordinador pot suportar-la (hi ha processadors antics que no poden) és més recomenable.
Un cop tinguem els arxius baixats hem d'extreure la imatge ISO. Si us fixeu els arxius són .part1, .part2, etc. Això vol dir que era un arxiu més gran, però que l'han dividit. Per a extreure l'arxiu compet i junt s'ha de fer una cosa tant senzilla com extreure només la primera part de la sèrie d'arxius. Podem utilitzar el WinRAR, el 7Zip, etc.
Quan haguem acabat ens quedarà una carpeta amb l'imatge .iso a dintre.
Ara el que hem de fer és baixar-nos el programa Windows 7 USB/DVD Download Tool, que, encara que sigui de Microsoft, és gratis.
El funcionament del programa és bastant senzill, primer sel·leccionem la imatge ISO que volem posar a l'USB, triem el tipus d'unitat on la volem copiar, l'USB o el DVD (tot i que al post s'explica com fer-ho des de l'USB, si no en teniu un de 4 GB o més, podeu seguir aquest mateix mètode però amb el DVD), sel·lecionem la unitat, i li diem que crei un USB bootable.
Us explico: per poder fer que l'ordinador arrenqui des de un USB, DVD, o qualsevol medi, inclòs un disc dur, aquest medi ha de ser bootable, és a dir, ha de contenir uns petits fitxers que li diguin a l'ordinador que pot arrencar des d'allà, ja que si no hi són, fa com si el medi no existís. Per exemple si posem la imatge ISO directament a l'USB i intentem arrencar l'ordinador des d'allà, no podrem.
Un cop haguem acabat de posar la nostra imatge del Windows 7 al pen drive hem de reiniciar l'ordinador i dir-li que arranqui des de l'USB. Abans de fer-ho, us recomano que desconecteu tots els discs durs innecessaris, ja siguin discs externs, discs que utilitzem per guardar dades o fins i tot, pendrives que tinguem connectats per allà. És més, us recomano que deixeu connectats només el teclat, el ratolí, el cable d'alimentació, el cable de la pantalla i el disc dur on anem a posar el Windows 7.
Una vegada ho tinguem tot desconnectat, engeguem l'ordinador i entrem a la BIOS. Per a fer-ho hem d'apretar Suprimir, F2, F8 o F11, depén de la placa base i la BIOS que tingueu. No us preocupeu, apareixerà un missatge amb alguna d'aquestes tecels quan engegueu l'ordinador.
Cada BIOS és un món, així que els passos que us diré a continuació poden variar. Us recomano que si no ho trobeu busqueu a algún fòrum com configurar la vostra BIOS.
Un cop dins, hem d'anar a l'apartat d'arrancada (Boot) i dir que arranqui des de l'USB. En el meu cas tenia que tenir almenys dos discs durs connectats per a que m'apareixés l'opció de canviar de disc (l'USB l'havia de sel·leccionar des d'allà), la qual cosa em va portar problemes més endavant.
Si ho heu fet bé, l'ordinador s'hauria de reiniciar i arrencar des de l'USB.
Felicitats, ja hem arribat a la meitat del tutorial! =P
Un cop arranqui l'ordinador des del pendrive us apareixerà una pantalla on podreu sel·leccionar l'idioma. Pot trigar un parell de minuts a apareixèr, no us preocupeu.
Li donem a Següent i apareixerà una altra pantalla.
Fem click a Instal·lar i s'iniciarà el programa d'instal·lació.
Després ens "llegim" els termes de llicència i els acceptem.
Ara comença lo divertit. A la següent pantalla ens dona a escollir dues opcions: Actualitzar des d'una versió anterior (XP, Vista) o instal·lar des de zero. Us recomano enormement instal·lar de zero, tinguem el que tinguem al disc dur, ja que sinó després tindrem tot de fitxers barrejats i coses rares.
Un cop li haguem dit que l'instal·lem des de zero ens preguntarà on volem fer-ho.
Recordeu que jo tenia que posar dos discs durs per poder arrencar des del pen? Doncs bé, en aquest pas el tenir-ho així em va portar molts problemes.
El Windows necessita crear una partició especial per a ell solet per a fer coses de sistemes operatius. Si tenim un sol disc dur no hi ha cap problema, però si en tenim un altre amb una instal·lació de Windows, com era el meu cas, aquest es confón i es pensa que aquella instal·lació és l'espai que ell necessita, fent impossible que la instal·lació es porti a terme correctament.
Bé, un cop advertits continuem: Si ja tenim particions fetes i voleu instal·lar el W7 en alguna d'aquestes, podeu passar més endavant. Si no és així fem click a Opcions d'Unitat.
Seguidament fem click a Nou i assignem un tamay per la partició. No cal que sigui tot l'espai.
Ens ha d'apareixer una pantalla dient que el Windows crearà particions adicionals, si no és així, tindrem problemes. Fem click a Acceptar.
Ara hem de veure una sèrie de particions, una del Windows, d'uns 100 MB i una on anirà el Windows 7 (si no heu sel·leccionat tot el disc en el pas anterior us sortirà també un espai sense utilitzar).
Sel·leccionem la partició on anirà el Windows i li donem a Formatar.
Seguidament sel·leccionem aquesta partició i fem click a Següent.
Començarà el procés d'instal·lació i l'equip es reiniciarà uns quants cops (si utilitzeu la imatge que us he proporcionat, només es reiniciarà al final).
Al reinici del final, després de que ens digui Completant la instal·lació, hem de ser ràpids i tornar a entrar a la BIOS. Li hem de dir que arranqui l'ordinador des del disc dur, sinó, tornarà a arrencar des del pendrive, i ens tornarà a demanar la informació que portem uns minuts donant-li.
Si no us dona cap error us arrencarà la part de la configuració del Windows, és a dir, entrar nom d'usuari, contrassenya, posar la clau del producte, etc.
Quan us demani la clau del producte desmarqueu la opció d'Activar automaticament el Windows quan estigui connectat, i, sense posar cap clau, li donem a Següent.
Us seguirà preguntant coses i finalment, s'iniciarà.
Felicitats, ja heu instal·lat el Windows 7!
Ara hem d'activar-lo per a que no ens digui que és pirata i per a poder instal·lar actualitzacions. Quan les baixem hem de vigilar ja que hi ha algunes que serveixen per detectar si el Windows és pirata.
Per activar-lo hem de baixar-nos auqest programa, el Windows Loader 2.0.4.
El funcionament és molt senzill, l'engeguem i li diem Install. Un cop acabi, tindrem el Windows 7 activat.
Finalment podeu personalitzar-vos-el tot, cambiant el color de la barra de tasques, posant un wallpaper xulo i, si us passa com a mí i no us agrada gens l'icona del botó d'inici, també us la podeu canviar.
Aquest tutorial està fet mig per experiència, i mig tret d'aquí, així que si teniu algun problema no dubteu en consultar-ho.
Necessitarem les següents coses:
-Un cervell humà en bones condicions
-Una imatge .iso del Windows 7
-Un pendrive USB d'almenys 4 GB
-Un disc dur d'almenys 20 GB
-Una placa base que suporti l'arrancada per USB
-Paciència
Bé, el primer que hem de fer és baixar-nos el sistema operatiu, per a fer-ho podeu donar un cop d'ull a aquest blog, que curiosament també es diu Darkside.
Jo he utilitzat la versió de 64 bits, que si el teu ordinador pot suportar-la (hi ha processadors antics que no poden) és més recomenable.
Un cop tinguem els arxius baixats hem d'extreure la imatge ISO. Si us fixeu els arxius són .part1, .part2, etc. Això vol dir que era un arxiu més gran, però que l'han dividit. Per a extreure l'arxiu compet i junt s'ha de fer una cosa tant senzilla com extreure només la primera part de la sèrie d'arxius. Podem utilitzar el WinRAR, el 7Zip, etc.
Quan haguem acabat ens quedarà una carpeta amb l'imatge .iso a dintre.
Ara el que hem de fer és baixar-nos el programa Windows 7 USB/DVD Download Tool, que, encara que sigui de Microsoft, és gratis.
El funcionament del programa és bastant senzill, primer sel·leccionem la imatge ISO que volem posar a l'USB, triem el tipus d'unitat on la volem copiar, l'USB o el DVD (tot i que al post s'explica com fer-ho des de l'USB, si no en teniu un de 4 GB o més, podeu seguir aquest mateix mètode però amb el DVD), sel·lecionem la unitat, i li diem que crei un USB bootable.
Us explico: per poder fer que l'ordinador arrenqui des de un USB, DVD, o qualsevol medi, inclòs un disc dur, aquest medi ha de ser bootable, és a dir, ha de contenir uns petits fitxers que li diguin a l'ordinador que pot arrencar des d'allà, ja que si no hi són, fa com si el medi no existís. Per exemple si posem la imatge ISO directament a l'USB i intentem arrencar l'ordinador des d'allà, no podrem.
Un cop haguem acabat de posar la nostra imatge del Windows 7 al pen drive hem de reiniciar l'ordinador i dir-li que arranqui des de l'USB. Abans de fer-ho, us recomano que desconecteu tots els discs durs innecessaris, ja siguin discs externs, discs que utilitzem per guardar dades o fins i tot, pendrives que tinguem connectats per allà. És més, us recomano que deixeu connectats només el teclat, el ratolí, el cable d'alimentació, el cable de la pantalla i el disc dur on anem a posar el Windows 7.
Una vegada ho tinguem tot desconnectat, engeguem l'ordinador i entrem a la BIOS. Per a fer-ho hem d'apretar Suprimir, F2, F8 o F11, depén de la placa base i la BIOS que tingueu. No us preocupeu, apareixerà un missatge amb alguna d'aquestes tecels quan engegueu l'ordinador.
Cada BIOS és un món, així que els passos que us diré a continuació poden variar. Us recomano que si no ho trobeu busqueu a algún fòrum com configurar la vostra BIOS.
Un cop dins, hem d'anar a l'apartat d'arrancada (Boot) i dir que arranqui des de l'USB. En el meu cas tenia que tenir almenys dos discs durs connectats per a que m'apareixés l'opció de canviar de disc (l'USB l'havia de sel·leccionar des d'allà), la qual cosa em va portar problemes més endavant.
Si ho heu fet bé, l'ordinador s'hauria de reiniciar i arrencar des de l'USB.
Felicitats, ja hem arribat a la meitat del tutorial! =P
Un cop arranqui l'ordinador des del pendrive us apareixerà una pantalla on podreu sel·leccionar l'idioma. Pot trigar un parell de minuts a apareixèr, no us preocupeu.
Li donem a Següent i apareixerà una altra pantalla.
Fem click a Instal·lar i s'iniciarà el programa d'instal·lació.
Després ens "llegim" els termes de llicència i els acceptem.
Ara comença lo divertit. A la següent pantalla ens dona a escollir dues opcions: Actualitzar des d'una versió anterior (XP, Vista) o instal·lar des de zero. Us recomano enormement instal·lar de zero, tinguem el que tinguem al disc dur, ja que sinó després tindrem tot de fitxers barrejats i coses rares.
Un cop li haguem dit que l'instal·lem des de zero ens preguntarà on volem fer-ho.
Recordeu que jo tenia que posar dos discs durs per poder arrencar des del pen? Doncs bé, en aquest pas el tenir-ho així em va portar molts problemes.
El Windows necessita crear una partició especial per a ell solet per a fer coses de sistemes operatius. Si tenim un sol disc dur no hi ha cap problema, però si en tenim un altre amb una instal·lació de Windows, com era el meu cas, aquest es confón i es pensa que aquella instal·lació és l'espai que ell necessita, fent impossible que la instal·lació es porti a terme correctament.
Bé, un cop advertits continuem: Si ja tenim particions fetes i voleu instal·lar el W7 en alguna d'aquestes, podeu passar més endavant. Si no és així fem click a Opcions d'Unitat.
Seguidament fem click a Nou i assignem un tamay per la partició. No cal que sigui tot l'espai.
Ens ha d'apareixer una pantalla dient que el Windows crearà particions adicionals, si no és així, tindrem problemes. Fem click a Acceptar.
Ara hem de veure una sèrie de particions, una del Windows, d'uns 100 MB i una on anirà el Windows 7 (si no heu sel·leccionat tot el disc en el pas anterior us sortirà també un espai sense utilitzar).
Sel·leccionem la partició on anirà el Windows i li donem a Formatar.
Seguidament sel·leccionem aquesta partició i fem click a Següent.
Començarà el procés d'instal·lació i l'equip es reiniciarà uns quants cops (si utilitzeu la imatge que us he proporcionat, només es reiniciarà al final).
Al reinici del final, després de que ens digui Completant la instal·lació, hem de ser ràpids i tornar a entrar a la BIOS. Li hem de dir que arranqui l'ordinador des del disc dur, sinó, tornarà a arrencar des del pendrive, i ens tornarà a demanar la informació que portem uns minuts donant-li.
Si no us dona cap error us arrencarà la part de la configuració del Windows, és a dir, entrar nom d'usuari, contrassenya, posar la clau del producte, etc.
Quan us demani la clau del producte desmarqueu la opció d'Activar automaticament el Windows quan estigui connectat, i, sense posar cap clau, li donem a Següent.
Us seguirà preguntant coses i finalment, s'iniciarà.
Felicitats, ja heu instal·lat el Windows 7!
Ara hem d'activar-lo per a que no ens digui que és pirata i per a poder instal·lar actualitzacions. Quan les baixem hem de vigilar ja que hi ha algunes que serveixen per detectar si el Windows és pirata.
Per activar-lo hem de baixar-nos auqest programa, el Windows Loader 2.0.4.
El funcionament és molt senzill, l'engeguem i li diem Install. Un cop acabi, tindrem el Windows 7 activat.
Finalment podeu personalitzar-vos-el tot, cambiant el color de la barra de tasques, posant un wallpaper xulo i, si us passa com a mí i no us agrada gens l'icona del botó d'inici, també us la podeu canviar.
Aquest tutorial està fet mig per experiència, i mig tret d'aquí, així que si teniu algun problema no dubteu en consultar-ho.
19 de maig del 2011
Recuperar MBR des d'Ubuntu
Fa un parell de dies que estic trastejant amb programes de "cracking", amb propòsits purament educatius.
Ho dic de veritat, no em mireu així...
El tema és que m'he baixat algun programa que m'ha instal·lat un parell de bitxarracos al Windows i avui, quan l'he anat a iniciar, no arrancava.
Normalment, per a treure virus, malware, espies, i altres coses d'aquestes s'ha d'arrencar el Windows amb el mode a prova d'errors, i un cop allà passar les eines necessàries per a deixar l'ordinador impecable (si us instal·leu l'SpyBot, el Malwarebyte's Anti-Malware, el CCleaner i un antivirus, pràcticament eliminareu tot el que us entri a l'ordinador).
Per a arrancar amb el mode a prova d'errors el que s'ha de fer és prémer F8 mentre el Windows s'engega fins que apareix una pantalla preguntant-te com el vols iniciar. Normalment amb fer això ja pots procedir a arreglar l'ordinador, però aquest matí m'he trobat amb que no es carregava la partició, és a dir, l'ordinador fallava en algun punt abans de poder fer F8.
A mi m'apareixia la pantalla negra amb una barra fent pampallugues a la part superior esquerra, i es quedava allà una estona sense fer res. Això passa quan el Windows no detecta el disc dur. En molts casos és perquè la BIOS, que és el primer programa que s'inicia i indica a l'ordinador com arrencar-se, amb quina configuració, quins dispositius arrencaran primer, etc, s'ha desconfigurat i el procés d'arrencada no inclou el disc dur, i fa que l'ordinador arranqui, per exemple des del CD o el disquet (sí, des d'un disquet!). Això es pot solucionar entrant a la BIOS i canviant-ho. Normalment s'apreta F2 o SUPR per entrar, però cada BIOS té la seva configuració. D'igual manera cada BIOS té els menús que vol i si no sabeu que busqueu, us podeu perdre. Us recomano que busqueu a fòrums o blogs com accedir-hi, ja que cadascuna és diferent.
En el meu cas estava tot en ordre, la BIOS reconeixia els discs i tenia posat que primer arranqués el CD (en el cas que n'hi hagués algun posat) i després el disc dur on està el Windows.
Així que el que fallava era o l'arxiu boot.ini o el MBR. L'arxiu boot.ini és el que utilitzen els sistemes operatius per indicar pqe quina partició han d'arrencar, quants segons donar per canviar de partició, etc. Si teniu dos sistemes operatius en un mateix pc, sabreu de què parlo. El MBR (Master Boot Record) és el primer sector del disc dur, i és el que indica on estan les particions dintre d'un disc dur. Pot ser que estigui malmès i que no indiqui on són les particions, i per això el Windows no sap com arrencar, ja que no en troba cap.
Per solucionar això hem d'entrar amb un Live CD de l'Ubuntu (en el meu cas tinc uns quants de la versió 9.04, però altres també serveixen) vigilant d'escollir la opció que no instal·la res al pc.
Una vegada carregui hem d'anar al disc dur (Lugares>Sistema de almacenamiento de X GB). Ara és com si al Windows estiguéssim a la "C:\". Allà hem de buscar l'arxiu boot.ini. Si no el veiem podem fer Control+H per veure arxius ocults.
L'obrim amb un editor de text, com pot ser el Gedit i mirem que no estigui corrupte. Si ho està haurem de crear un altre arxiu i posar-li el mateix nom, borrant l'anterior.
Normalment acostuma a ser algo així:
Si veiem que aquest arxiu està bé i es pot obrir i modificar és que el problema és el MBR. En el meu cas era així.
Per a arreglar el MBR hem de fer dues comandes senzilles des de la terminal (Aplicaciones>Accesorios>Terminal):
Això el que fa és baixar-se el gestor d'arrencada Lilo i després executa una instrucció que repara el MBR.
Després de fer això reiniciem l'ordinador (recordeu treure el CD, sinó tornarà a obrir-se l'Ubuntu) i comprovem que s'ha arreglat.
En la majoria de casos funciona, però si teniu la mala sort de que no se us ha pogut arreglar, haureu de portar l'ordinador al tècnic de torn, ja que pot ser una cosa seriosa.
En aquest post hi ha bastants tecnicismes i termes que potser no s'entenen massa. Per a solucionar el problema del MBR no cal entendre'ls, amb seguir les instruccions ho podeu resoldre, però si voleu entendre una miqueta més sobre temes d'informàtica, us podeu mirar els enllaços a la Wikipedia que us he posat a les paraules clau.
Ho dic de veritat, no em mireu així...
El tema és que m'he baixat algun programa que m'ha instal·lat un parell de bitxarracos al Windows i avui, quan l'he anat a iniciar, no arrancava.
Normalment, per a treure virus, malware, espies, i altres coses d'aquestes s'ha d'arrencar el Windows amb el mode a prova d'errors, i un cop allà passar les eines necessàries per a deixar l'ordinador impecable (si us instal·leu l'SpyBot, el Malwarebyte's Anti-Malware, el CCleaner i un antivirus, pràcticament eliminareu tot el que us entri a l'ordinador).
Per a arrancar amb el mode a prova d'errors el que s'ha de fer és prémer F8 mentre el Windows s'engega fins que apareix una pantalla preguntant-te com el vols iniciar. Normalment amb fer això ja pots procedir a arreglar l'ordinador, però aquest matí m'he trobat amb que no es carregava la partició, és a dir, l'ordinador fallava en algun punt abans de poder fer F8.
 |
| Mode segur |
A mi m'apareixia la pantalla negra amb una barra fent pampallugues a la part superior esquerra, i es quedava allà una estona sense fer res. Això passa quan el Windows no detecta el disc dur. En molts casos és perquè la BIOS, que és el primer programa que s'inicia i indica a l'ordinador com arrencar-se, amb quina configuració, quins dispositius arrencaran primer, etc, s'ha desconfigurat i el procés d'arrencada no inclou el disc dur, i fa que l'ordinador arranqui, per exemple des del CD o el disquet (sí, des d'un disquet!). Això es pot solucionar entrant a la BIOS i canviant-ho. Normalment s'apreta F2 o SUPR per entrar, però cada BIOS té la seva configuració. D'igual manera cada BIOS té els menús que vol i si no sabeu que busqueu, us podeu perdre. Us recomano que busqueu a fòrums o blogs com accedir-hi, ja que cadascuna és diferent.
 |
| Un exemple de BIOS, pot ser diferent de la vostra |
En el meu cas estava tot en ordre, la BIOS reconeixia els discs i tenia posat que primer arranqués el CD (en el cas que n'hi hagués algun posat) i després el disc dur on està el Windows.
Així que el que fallava era o l'arxiu boot.ini o el MBR. L'arxiu boot.ini és el que utilitzen els sistemes operatius per indicar pqe quina partició han d'arrencar, quants segons donar per canviar de partició, etc. Si teniu dos sistemes operatius en un mateix pc, sabreu de què parlo. El MBR (Master Boot Record) és el primer sector del disc dur, i és el que indica on estan les particions dintre d'un disc dur. Pot ser que estigui malmès i que no indiqui on són les particions, i per això el Windows no sap com arrencar, ja que no en troba cap.
Per solucionar això hem d'entrar amb un Live CD de l'Ubuntu (en el meu cas tinc uns quants de la versió 9.04, però altres també serveixen) vigilant d'escollir la opció que no instal·la res al pc.
 |
| Vigileu de no instal·lar-lo |
Una vegada carregui hem d'anar al disc dur (Lugares>Sistema de almacenamiento de X GB). Ara és com si al Windows estiguéssim a la "C:\". Allà hem de buscar l'arxiu boot.ini. Si no el veiem podem fer Control+H per veure arxius ocults.
L'obrim amb un editor de text, com pot ser el Gedit i mirem que no estigui corrupte. Si ho està haurem de crear un altre arxiu i posar-li el mateix nom, borrant l'anterior.
Normalment acostuma a ser algo així:
[boot loader] timeout=30 default=multi(0)disk(0)rdisk(0)partition(1)\WINDOWS [operating system] multi(0)disk(0)rdisk(0)partition(1)\WINDOWS="Microsoft Windows XP Professional"
Si veiem que aquest arxiu està bé i es pot obrir i modificar és que el problema és el MBR. En el meu cas era així.
Per a arreglar el MBR hem de fer dues comandes senzilles des de la terminal (Aplicaciones>Accesorios>Terminal):
sudo apt-get install lilo sudo lilo -M /dev/sda mbr
Això el que fa és baixar-se el gestor d'arrencada Lilo i després executa una instrucció que repara el MBR.
Després de fer això reiniciem l'ordinador (recordeu treure el CD, sinó tornarà a obrir-se l'Ubuntu) i comprovem que s'ha arreglat.
 |
| SuperTux al rescat! |
En la majoria de casos funciona, però si teniu la mala sort de que no se us ha pogut arreglar, haureu de portar l'ordinador al tècnic de torn, ja que pot ser una cosa seriosa.
En aquest post hi ha bastants tecnicismes i termes que potser no s'entenen massa. Per a solucionar el problema del MBR no cal entendre'ls, amb seguir les instruccions ho podeu resoldre, però si voleu entendre una miqueta més sobre temes d'informàtica, us podeu mirar els enllaços a la Wikipedia que us he posat a les paraules clau.
Etiquetes de comentaris:
14 d’abril del 2011
Vindictus
Vindictus és un nou MMO d'acció i rol que combina uns bons gràfics amb un nou estil de combat, ràpid i dinàmic, que permet al jugador utilitzar el ratolí per atacar en comptes d'estar tota l'estona teclejant.
Últimament estan sortint varis jocs que utilitzen aquest sistema de combat, com és el cas de TERA Online i Continent of the Ninth (aquest últim amb un creador de personatges molt potent, semblant al de l'APB).
El joc està en fase beta, per tant no està complert del tot. De moment hi ha 3 personatges, i excepte els trets facials, la resta es pot personalitzar bastant.
Al estar en fase beta, només s'hi pot accedir si jugues des d'Amèrica, però quan estigui acabat el portaran també a Europa.
Els requeriments per jugar-lo no són massa potents, demana un Core 2 Duo, una gràfica de 30 €, 1 GB de RAM i poc més.
Oh, i el millor de tot, és gratuït, us el podeu baixar de la web oficial.
Aquí us deixo un vídeo de 15 minuts on ensenya el joc una mica:
Abans us he dit que el joc al estar en fase beta no es podia jugar des de fora d'Amèrica... bé, això és teòricament... Huhuhu...
Us vaig a fer un tutorial de com saltar-se el bloqueig d'IP i poder jugar tranquil·lament, que fa temps que no en faig.
Hem de fer dues coses, la primera, crear-nos un compte a la web.
Segons un tutorial que m'he mirat, per a fer-ho ho hem de fer amb el Google Chrome. Si ho fem amb un altre navegador detecta d'on som, i si veu que no som d'Amèrica, no ens deixa registrar-nos.
Jo amb el Firefox des de l'Ubuntu em sembla que també puc. Abans de baixar-vos expressament el Chrome (jo ja el tenia al Windows, així que ho he fet directament) ho proveu.
La segona part és baixar-nos un programa que ens permetrà enganyar al servidor.
El primer que hem de fer és anar a la pàgina web d'AOL i crear-nos un nou compte. Introduïm les dades que volem i al pas 2, on ens diu d'introduir el codi postal, introduïm el següent: 98009. És molt important fer aquest pas, ja que el saltar-nos el bloqueig depèn d'això.
El següent pas és baixar-nos i instal·lar el programa AOL 9.1. És important baixar aquest arxiu concret perquè és la versió d'Amèrica, i si ens baixem una altra el truc no funcionarà.
Quan l'instal·lem el programa li diem que utilitzi la configuració Express. Després t'ofereix la possibilitat de crear-te un compte a AOL, però com que ja l'hem creat abans li donem a Current Member. Ens sortiran 3 opcions, triem la que diu "Adding" no sé què més. Després li diguem que segueixi i el deixem instal·lant. Ens demanarà la conta que ens hem creat a AOL.com i el pass (el nom d'usuari el podem posar sense l'@aol.com)
El tercer pas és configurar el programa. Marquem una opció que posa Buisness i ho guardem.
A la pantalla d'iniciar sessió, un cop dins del programa, hem de fer click a Connect Options. Si no ens surt, fem click al menú "Sing off" de la part de sobre del programa i ho tornem a intentar. També podem fer click a l'icona de la barra de tasques, al costat del rellotge, amb el botó dret i marcar Connection Available i després Connectivity-Connect Options.
Bé, un cop siguem a Connect Options veurem dos opcions, Create a Dial-Up location i Advanced Broadband Settings. Fem click al segon. Ens sortirà una pantalla dient que vigilem amb el que fem, li diem acceptar.
Ara ens surt una pantalla de configuració. A la part superior esquerra hi ha un text que posa Add a Broadband profile, ho clickem. Ens demanarà un nom, posem el que vulguem i acceptem.
Ara, a sota, veurem un apartat que posa Connection Type amb un menú desplegable. Hem de triar Home Network i ho guardem.
Ara a la pantalla de login posem el nostre usuari i contrassenya, però a Connection marquem el perfil que acabem de crear. Fem login i minimitzem el programa.
Ara, si ens ha sortit tot bé hauríem de ser capaços de jugar al Vindictus.
Jo ho he pogut provar i us puc assegurar que avui 14 d'abril de 2011, aquest mètode funciona.
A l'hora de llançar el joc, es fa des de la web, per això necessitem la conta. Allà permet triar entre dos servidors, el West i l'East. Si voleu trobar-me estic al West, amb el personatge Syx91.
Ens veiem =)
Últimament estan sortint varis jocs que utilitzen aquest sistema de combat, com és el cas de TERA Online i Continent of the Ninth (aquest últim amb un creador de personatges molt potent, semblant al de l'APB).
El joc està en fase beta, per tant no està complert del tot. De moment hi ha 3 personatges, i excepte els trets facials, la resta es pot personalitzar bastant.
Al estar en fase beta, només s'hi pot accedir si jugues des d'Amèrica, però quan estigui acabat el portaran també a Europa.
Els requeriments per jugar-lo no són massa potents, demana un Core 2 Duo, una gràfica de 30 €, 1 GB de RAM i poc més.
Oh, i el millor de tot, és gratuït, us el podeu baixar de la web oficial.
Aquí us deixo un vídeo de 15 minuts on ensenya el joc una mica:
Abans us he dit que el joc al estar en fase beta no es podia jugar des de fora d'Amèrica... bé, això és teòricament... Huhuhu...
Us vaig a fer un tutorial de com saltar-se el bloqueig d'IP i poder jugar tranquil·lament, que fa temps que no en faig.
Hem de fer dues coses, la primera, crear-nos un compte a la web.
Segons un tutorial que m'he mirat, per a fer-ho ho hem de fer amb el Google Chrome. Si ho fem amb un altre navegador detecta d'on som, i si veu que no som d'Amèrica, no ens deixa registrar-nos.
Jo amb el Firefox des de l'Ubuntu em sembla que també puc. Abans de baixar-vos expressament el Chrome (jo ja el tenia al Windows, així que ho he fet directament) ho proveu.
La segona part és baixar-nos un programa que ens permetrà enganyar al servidor.
El primer que hem de fer és anar a la pàgina web d'AOL i crear-nos un nou compte. Introduïm les dades que volem i al pas 2, on ens diu d'introduir el codi postal, introduïm el següent: 98009. És molt important fer aquest pas, ja que el saltar-nos el bloqueig depèn d'això.
El següent pas és baixar-nos i instal·lar el programa AOL 9.1. És important baixar aquest arxiu concret perquè és la versió d'Amèrica, i si ens baixem una altra el truc no funcionarà.
Quan l'instal·lem el programa li diem que utilitzi la configuració Express. Després t'ofereix la possibilitat de crear-te un compte a AOL, però com que ja l'hem creat abans li donem a Current Member. Ens sortiran 3 opcions, triem la que diu "Adding" no sé què més. Després li diguem que segueixi i el deixem instal·lant. Ens demanarà la conta que ens hem creat a AOL.com i el pass (el nom d'usuari el podem posar sense l'@aol.com)
El tercer pas és configurar el programa. Marquem una opció que posa Buisness i ho guardem.
A la pantalla d'iniciar sessió, un cop dins del programa, hem de fer click a Connect Options. Si no ens surt, fem click al menú "Sing off" de la part de sobre del programa i ho tornem a intentar. També podem fer click a l'icona de la barra de tasques, al costat del rellotge, amb el botó dret i marcar Connection Available i després Connectivity-Connect Options.
Bé, un cop siguem a Connect Options veurem dos opcions, Create a Dial-Up location i Advanced Broadband Settings. Fem click al segon. Ens sortirà una pantalla dient que vigilem amb el que fem, li diem acceptar.
Ara ens surt una pantalla de configuració. A la part superior esquerra hi ha un text que posa Add a Broadband profile, ho clickem. Ens demanarà un nom, posem el que vulguem i acceptem.
Ara, a sota, veurem un apartat que posa Connection Type amb un menú desplegable. Hem de triar Home Network i ho guardem.
Ara a la pantalla de login posem el nostre usuari i contrassenya, però a Connection marquem el perfil que acabem de crear. Fem login i minimitzem el programa.
Ara, si ens ha sortit tot bé hauríem de ser capaços de jugar al Vindictus.
Jo ho he pogut provar i us puc assegurar que avui 14 d'abril de 2011, aquest mètode funciona.
A l'hora de llançar el joc, es fa des de la web, per això necessitem la conta. Allà permet triar entre dos servidors, el West i l'East. Si voleu trobar-me estic al West, amb el personatge Syx91.
Ens veiem =)
29 de gener del 2011
Plugin "Like"
Avui us porto un petit tutorial per a posar un botó de "Like" al peu de cada entrada del vostre blog de Blogger.
És molt senzill de fer. Primer, per seguretat, farem una còpia de la nostra plantilla, no sigui que ens carreguem alguna cosa.
Anem a "Disseny> Modifica l'HTML" i fem click a "Baixa la plantilla completa". Seguidament marquem la casella "Expandir plantilles de widgets".
Ara, hem d'e buscar la línia que posa:
Just a sota hem de posar el següent codi:
I ja està, ja tenim el botó de "M'agrada" del Facebook al nostre blog!
Si voleu podeu jugar amb el codi, modificant els valors que hi ha:
href - És la direcció del blog.
layout - L'estil del botó. Pot tenir els valors button_count o standard.
show_faces - Mostra la foto de perfil de les persones que els agrada l'entrada. Pot ser true o false.
width - L'amplada de l'iframe.
action - És el text que es mostra en el botó. Pot ser like o recommend.
font - És la font que s'utilitzarà.
colorscheme - És l'esquema de colors que pot tenir el plugin. Pot ser light, dark o evil.
Si teniu algun problema amb el codi, la plantilla, no us surt o senzillament us agraden les coses fàcils, podeu obtenir el botó anant a aquesta pàgina i emplenant els camps per personalitzar el plugin.
Espero que us hagi agradat, podeu estrenar el plugin! ^^
És molt senzill de fer. Primer, per seguretat, farem una còpia de la nostra plantilla, no sigui que ens carreguem alguna cosa.
Anem a "Disseny> Modifica l'HTML" i fem click a "Baixa la plantilla completa". Seguidament marquem la casella "Expandir plantilles de widgets".
Ara, hem d'e buscar la línia que posa:
Just a sota hem de posar el següent codi:
I ja està, ja tenim el botó de "M'agrada" del Facebook al nostre blog!
Si voleu podeu jugar amb el codi, modificant els valors que hi ha:
href - És la direcció del blog.
layout - L'estil del botó. Pot tenir els valors button_count o standard.
show_faces - Mostra la foto de perfil de les persones que els agrada l'entrada. Pot ser true o false.
width - L'amplada de l'iframe.
action - És el text que es mostra en el botó. Pot ser like o recommend.
font - És la font que s'utilitzarà.
colorscheme - És l'esquema de colors que pot tenir el plugin. Pot ser light, dark o evil.
Si teniu algun problema amb el codi, la plantilla, no us surt o senzillament us agraden les coses fàcils, podeu obtenir el botó anant a aquesta pàgina i emplenant els camps per personalitzar el plugin.
Espero que us hagi agradat, podeu estrenar el plugin! ^^
9 de novembre del 2010
Macromedia Flash
Avui m'aburria una mica i no se per quin motiu, he obert el flash. Com que diria que no us l'he penjat mai al blog, aprofito i us passo un enllaç d'on us el podeu descarregar. És la versió 8, abans que Adobe comprés Macromedia.
A part de fer animacions, va molt bé per a dibuixar coses tipo còmic i xorradetes.
Amb una mica de paciència i sense saber-ne massa (diria que només he utilitzat 4 o 5 eines) podeu fer coses bastant bones.
Si teniu la sort de tenir una Wacom anireu més ràpid, però si no no us preocupeu, que amb el ratolí també surten coses xules.
A base de jugar amb les eines de lína, moure, el pinzell amb diferents colors i les ombres (en realitat ho he pintat agafant el color que vull "ombrejar" i des del menú dels colors, agafar un de més fosc) m'ha sortit aixó:
No és una obra d'art, però no està mal ^^
A part de fer animacions, va molt bé per a dibuixar coses tipo còmic i xorradetes.
Amb una mica de paciència i sense saber-ne massa (diria que només he utilitzat 4 o 5 eines) podeu fer coses bastant bones.
Si teniu la sort de tenir una Wacom anireu més ràpid, però si no no us preocupeu, que amb el ratolí també surten coses xules.
A base de jugar amb les eines de lína, moure, el pinzell amb diferents colors i les ombres (en realitat ho he pintat agafant el color que vull "ombrejar" i des del menú dels colors, agafar un de més fosc) m'ha sortit aixó:
No és una obra d'art, però no està mal ^^
28 d’octubre del 2010
Radio 2010
Avui he aconseguit que la radio torni a funcionar! Weee!
La posaré el rato que tingui el pc enxufat, és a dir, des de les 10-11 a les 21. Si algun dia no està oberta, m'ho demaneu i ja està :)
La podeu trobar a la barra de navegació del blog.
La posaré el rato que tingui el pc enxufat, és a dir, des de les 10-11 a les 21. Si algun dia no està oberta, m'ho demaneu i ja està :)
La podeu trobar a la barra de navegació del blog.
Hi ha dos reproductors, el vostre és el primer.
Si es sent a trossos o es va parant, recordeu, és en streaming, així que la podeu pausar i deixar que es vagi carregant (com en els videos del YouTube).
I si voleu saber quines cançons sonen ho podeu veure aquí
27 d’octubre del 2010
Crear webs amb el Photoshop
Avui us porto un tutorial bastant interessant de com crear, a partir d'un arxiu fet amb el Photoshop, una pàgina web.
Us deixaré varis enllaços, ja que avui no tinc temps per explicar-vos-ho jo (m'he passat el dia fent una pàgina web amb aquest mètode, però he tingut algun problema i m'hi he estat barallant molta estona v.v)
El primer ens explica detalladament com dissenyar la plantilla, donant-li efectes, aplicant filtres, etc. Està escrit en anglès.
El segon ens explica molt bé com crear un document en (X)HTML, a partir d'aquestes imatges. El resultat final és un únic arxiu amb tot lo necessari per a penjar la web a internet.
Més endavant (potser demà si sol·luciono els problemes que he tingut amb la web) us explicaré, ja que ningun dels tutorials m'ha convençut, com portar aquesta plantilla a Wordpress.
Us deixaré varis enllaços, ja que avui no tinc temps per explicar-vos-ho jo (m'he passat el dia fent una pàgina web amb aquest mètode, però he tingut algun problema i m'hi he estat barallant molta estona v.v)
El primer ens explica detalladament com dissenyar la plantilla, donant-li efectes, aplicant filtres, etc. Està escrit en anglès.
El segon ens explica molt bé com crear un document en (X)HTML, a partir d'aquestes imatges. El resultat final és un únic arxiu amb tot lo necessari per a penjar la web a internet.
Més endavant (potser demà si sol·luciono els problemes que he tingut amb la web) us explicaré, ja que ningun dels tutorials m'ha convençut, com portar aquesta plantilla a Wordpress.
26 d’octubre del 2010
Frikitest 2010
Avui m'aburria bastant i he decidit tornar a fer el Frikitest! Wee!
Aquest any no he augmentat massa, però segueixo sent el Déu Friki, amb un nivell de frikisme del 65.96%! Muahahahahaha!
Potser hauria tret una mica més si hagués marcat la casella de coses Otakus, però m'ha fet mandra. -.-
Aquest any no he augmentat massa, però segueixo sent el Déu Friki, amb un nivell de frikisme del 65.96%! Muahahahahaha!
Potser hauria tret una mica més si hagués marcat la casella de coses Otakus, però m'ha fet mandra. -.-
25 d’octubre del 2010
Estiu 2010
Bé, com que ja ha acabat l'estiu he decidit tornar a esciure! (vale, ja fa un parell de mesos, però es que no sabia que dir v.v)
Intentaré tornar a escriure una mica cada dia, com feia fa temps, però no prometo res.
Va, va, va, us faré un resumet del que he fet aquest estiu.
Mmm... A veure, on ens havíem quedat... Ah, sí, era informàtic.
Bé, doncs des d'aquell dia practicament no he fet cap altre cosa que anar de Sabadell a Begur i vice versa. La majoria de caps de setmana anava al càmping a ajudar una mica, com sempre, però hi ha hagut molt poca feina v.v
A part d'aixó un dia vaig anar amb l'Anna d'excursió a Girona, a veure la muralla, el call, etc.
Oh, també he anat de vacances! Dos cops.
El primer va ser a Espot, cap a mitjans d'agost.
Com que per aquí feia molta calor, vam decidir anar a la muntanya. Vam anar a un càmping al costat del parc nacional d'Aigüestortes i l' Estany de Sant Maurici. Era xulíssim, hi havia un riu que li passava pel mig! Vam triar una parcel·la just al costat. Quan dic just, és just, a uns pocs metres, s'hi podia accedir des d'allà.
Vam sobreviure una setmana a base de fabades, cigrons, mandonguilles i llenties de llauna i també d'entrepans.
Cada matí ens llevàvem i anàvem cap al poble (hi havia un camí al costat del riu, que sortia del càmping, pel qual trigaves uns 10 minutets en arribar) a comprar pa, les llaunes, els embotits per l'entrepà i alguna cosa més. Vam tenir la sort que al càmping hi havia una font d'aigua potable, així que omplíem les ampolles i no n'havíem de comprar ^^
En total podíem gastar uns 9 € al dia, però mai hi arribàvem. A més el càmping era super barat, uns 5€ per persona més un cotxe i una tenda, que també costaven 5 €. En total una setmana ens va sortir per 140 i pico entre els dos.
De dia s'estava a una temperatura bastant agradable, però de nit queia en picat, vam haver de dormir amb un parell de mantes.
Anàvem fent cada dia algun passeig pel poble, i així l'anàvem coneixent.
Un dia vam anar al parc natural, que estava a tres quilòmetres del parc, al mateix camí. Jo hi havia anat una vegada, però en taxi. Es veu que et deixen al costat de l'estany de Sant Maurici. Jo pensava que era el pàrquing que hi havia, però no, el pàrquing per als no-taxis estava a una hora de camí de l'estany v.v
Així que no ens va quedar més remei que caminar. Ara, el paisatge era xulíssim.
Quan vam arribar a l'estany vam descansar una estona i després vam decidir anar fins l'estany de Ratera, que està més amunt. No vam arribar ja que algú s'estava cansant. I no miro a ningú.
Total, que ens vam quedar a mig camí així que vam baixar per un altre lloc, per la cascada de Ratera.
Finalment vam tornar a l'estany de Sant Maurici, on vam veure una manada de cavalls.
Seguidament vam buscar un lloc per seure i ens vam menjar uns bocates. Estàvem sota un arbre gran i xulo. Uns minuts més tard uns quants d'aquells cavalls van començar a fer xorrades i a anar cap a la gent. Un es va rebolcar per terra per treure's les mosques. Semblava el meu gos quan està jugant, però amb 400 kilos més. Els cops que feia contra el terra es sentien molt, i les vibracions ens van arribar, tot i estar a 20 metres.
Després un va començar a demanar menjar a la gent. Una família que hi havia per allà li va donar coses, i el pare va dir a la seva filla:
" Els hi has de donar sucre, que els agrada".
Pensareu, vale, pos muy bien, a mi que m'importa que li agrada o no al cavall? Però resulta que... li van donar sucre! Però no una miqueta no, tot un grapat. Era en plan:
"Quines coses ens emportem a dalt de la muntanya, a 1913 metres d'altura? Doncs uns entrepans, una cantimplora, una navalla suïssa, mocadors de paper, un mini botiquín... i un paquet de mig quilo de sucre, clar que sí, així si ens trobem amb algun cavall li donem!" u.u'
Total, que just quan vam acabar de dinar, va començar a venir tot el grupet. Van intentar que els donéssim algo de menjar, però van veure que havien fet tard i van començar a menjar-se les engrunes que hi havia a terra. Jo em vaig posar la motxilla a l'esquena, no fos que me la manguessin. I de cop i volta veig que un cavall se m'està menjant la llengüeta de la bota, molt maco no senyor cavall? Resulta que havien planejat l'atac amb antel·lació, i quan jo estava distret apartant a aquell bitxo de la meva bota, un altre va rodejar l'arbre per la meva esquena, evitant ser vist i em va intentar mossegar la motxilla. Mentre l'Anna el feia fora, ja que jo no m'havia enterat, el que em mossegava la llengüeta la va veure com un perill per a l'execució del seu pla mestre i li va mossegar la seva llengüeta. Al final, quan ja estàvem drets i conservàvem les botes i la motxilla, van marxar.
Uns dies més tard vam tornar cap a casa.
Les segones vacances van ser a Itàlia, més concretament a Florència. Vaig aprofitar que m'havien regalat una càmera de fotos digital, de 12 megapíxels, amb gran angular incorporat pel meu aniversari i vaig fer unes quantes fotos (les anteriors estan fetes amb el mòbil).
Vam anar el meu pare, el meu germà i jo, però per estalviar vam anar en cotxe. La primera nit la vam passar en un hostal a França, bastant xulo i on tenien uns croissants boníssims per esmorzar, i l'endemà vam arribar a Itàlia.
Va ser una setmana de turisme típic: agafar el bus fins al centre(ningú pagava, són uns jetas tots, i a sobre els que condueixen ho fan com si juguessin al Burnout, a saco), donar voltes, fer fotos, menjar gelats i pasta, tornar a l'apartament, dormir, repetir.
Menys algun dia que vam anar a la regió de Mugello, que en teoria era molt maca i molt verda. Era tot més cutre... Vaig adonar-me aleshores que la zona on visc és molt maca, no hi havia caigut avans, va ser veure una zona que deien que era preciosa i adonar-me que casa meva és millor.
Un altre dia vam anar a una platja també supermegahiperpreciosa, segons ells, que només era una extensió de sorra sembrada de para-sols. I a sobre havies de llogar una, pagant uns 20 €. Des de casa meva es veu la platja de Pals, que és mil cops millor, i gratis. Pràcticament no hi havia ningú a l'aigua, normal, amb lo que pagues per la tumbona qualsevol es va a banyar.
Aquella mateixa tarda vam anar a Pisa, i com sempre, vam veure gent que es feia fotos aguantant/tombant la torre v.v
Vam tornar de Florència cap al 7 de setembre.
Des d'aleshores he estat fent classes a distància, a través de l'IOC.
El temari és molt semblant a lo que ja he fet al grau mig encara que la gent digui que no. Potser hi ha alguna cosa puntual que és més extensa, on s'aprofundeix més, però me n'he trobat més aviat poques.
Oh, i el dia 24 de setembre em vaig treure la "L"! Pff... qui ho diria, ja fa un any que me la vaig posar
Bé, doncs això seria una mica per sobre tot el que he fet aquest estiu.
Demà, més xorrades.
Intentaré tornar a escriure una mica cada dia, com feia fa temps, però no prometo res.
Va, va, va, us faré un resumet del que he fet aquest estiu.
Mmm... A veure, on ens havíem quedat... Ah, sí, era informàtic.
Bé, doncs des d'aquell dia practicament no he fet cap altre cosa que anar de Sabadell a Begur i vice versa. La majoria de caps de setmana anava al càmping a ajudar una mica, com sempre, però hi ha hagut molt poca feina v.v
A part d'aixó un dia vaig anar amb l'Anna d'excursió a Girona, a veure la muralla, el call, etc.
Oh, també he anat de vacances! Dos cops.
El primer va ser a Espot, cap a mitjans d'agost.
Com que per aquí feia molta calor, vam decidir anar a la muntanya. Vam anar a un càmping al costat del parc nacional d'Aigüestortes i l' Estany de Sant Maurici. Era xulíssim, hi havia un riu que li passava pel mig! Vam triar una parcel·la just al costat. Quan dic just, és just, a uns pocs metres, s'hi podia accedir des d'allà.
La parcel·la-riu
Vam sobreviure una setmana a base de fabades, cigrons, mandonguilles i llenties de llauna i també d'entrepans.
Cada matí ens llevàvem i anàvem cap al poble (hi havia un camí al costat del riu, que sortia del càmping, pel qual trigaves uns 10 minutets en arribar) a comprar pa, les llaunes, els embotits per l'entrepà i alguna cosa més. Vam tenir la sort que al càmping hi havia una font d'aigua potable, així que omplíem les ampolles i no n'havíem de comprar ^^
En total podíem gastar uns 9 € al dia, però mai hi arribàvem. A més el càmping era super barat, uns 5€ per persona més un cotxe i una tenda, que també costaven 5 €. En total una setmana ens va sortir per 140 i pico entre els dos.
De dia s'estava a una temperatura bastant agradable, però de nit queia en picat, vam haver de dormir amb un parell de mantes.
Anàvem fent cada dia algun passeig pel poble, i així l'anàvem coneixent.
Un dia vam anar al parc natural, que estava a tres quilòmetres del parc, al mateix camí. Jo hi havia anat una vegada, però en taxi. Es veu que et deixen al costat de l'estany de Sant Maurici. Jo pensava que era el pàrquing que hi havia, però no, el pàrquing per als no-taxis estava a una hora de camí de l'estany v.v
Així que no ens va quedar més remei que caminar. Ara, el paisatge era xulíssim.
Direcció a l'estany
Quan vam arribar a l'estany vam descansar una estona i després vam decidir anar fins l'estany de Ratera, que està més amunt. No vam arribar ja que algú s'estava cansant. I no miro a ningú.
Total, que ens vam quedar a mig camí així que vam baixar per un altre lloc, per la cascada de Ratera.
La cascada de Ratera
Finalment vam tornar a l'estany de Sant Maurici, on vam veure una manada de cavalls.
Seguidament vam buscar un lloc per seure i ens vam menjar uns bocates. Estàvem sota un arbre gran i xulo. Uns minuts més tard uns quants d'aquells cavalls van començar a fer xorrades i a anar cap a la gent. Un es va rebolcar per terra per treure's les mosques. Semblava el meu gos quan està jugant, però amb 400 kilos més. Els cops que feia contra el terra es sentien molt, i les vibracions ens van arribar, tot i estar a 20 metres.
Després un va començar a demanar menjar a la gent. Una família que hi havia per allà li va donar coses, i el pare va dir a la seva filla:
" Els hi has de donar sucre, que els agrada".
Pensareu, vale, pos muy bien, a mi que m'importa que li agrada o no al cavall? Però resulta que... li van donar sucre! Però no una miqueta no, tot un grapat. Era en plan:
"Quines coses ens emportem a dalt de la muntanya, a 1913 metres d'altura? Doncs uns entrepans, una cantimplora, una navalla suïssa, mocadors de paper, un mini botiquín... i un paquet de mig quilo de sucre, clar que sí, així si ens trobem amb algun cavall li donem!" u.u'
Total, que just quan vam acabar de dinar, va començar a venir tot el grupet. Van intentar que els donéssim algo de menjar, però van veure que havien fet tard i van començar a menjar-se les engrunes que hi havia a terra. Jo em vaig posar la motxilla a l'esquena, no fos que me la manguessin. I de cop i volta veig que un cavall se m'està menjant la llengüeta de la bota, molt maco no senyor cavall? Resulta que havien planejat l'atac amb antel·lació, i quan jo estava distret apartant a aquell bitxo de la meva bota, un altre va rodejar l'arbre per la meva esquena, evitant ser vist i em va intentar mossegar la motxilla. Mentre l'Anna el feia fora, ja que jo no m'havia enterat, el que em mossegava la llengüeta la va veure com un perill per a l'execució del seu pla mestre i li va mossegar la seva llengüeta. Al final, quan ja estàvem drets i conservàvem les botes i la motxilla, van marxar.
Uns dies més tard vam tornar cap a casa.
Reunió de cavalls planejant en secret com robar-me la motxilla
Les segones vacances van ser a Itàlia, més concretament a Florència. Vaig aprofitar que m'havien regalat una càmera de fotos digital, de 12 megapíxels, amb gran angular incorporat pel meu aniversari i vaig fer unes quantes fotos (les anteriors estan fetes amb el mòbil).
Vam anar el meu pare, el meu germà i jo, però per estalviar vam anar en cotxe. La primera nit la vam passar en un hostal a França, bastant xulo i on tenien uns croissants boníssims per esmorzar, i l'endemà vam arribar a Itàlia.
Va ser una setmana de turisme típic: agafar el bus fins al centre(ningú pagava, són uns jetas tots, i a sobre els que condueixen ho fan com si juguessin al Burnout, a saco), donar voltes, fer fotos, menjar gelats i pasta, tornar a l'apartament, dormir, repetir.
Ajuntament de la Piazza della Signoria
Menys algun dia que vam anar a la regió de Mugello, que en teoria era molt maca i molt verda. Era tot més cutre... Vaig adonar-me aleshores que la zona on visc és molt maca, no hi havia caigut avans, va ser veure una zona que deien que era preciosa i adonar-me que casa meva és millor.
Un altre dia vam anar a una platja també supermegahiperpreciosa, segons ells, que només era una extensió de sorra sembrada de para-sols. I a sobre havies de llogar una, pagant uns 20 €. Des de casa meva es veu la platja de Pals, que és mil cops millor, i gratis. Pràcticament no hi havia ningú a l'aigua, normal, amb lo que pagues per la tumbona qualsevol es va a banyar.
Aquella mateixa tarda vam anar a Pisa, i com sempre, vam veure gent que es feia fotos aguantant/tombant la torre v.v
Viareggio, amb l'obligació de pagar per una de les mil tumbones
Pals, sense l'obligació de pagar per cap tumbona
Des d'aleshores he estat fent classes a distància, a través de l'IOC.
El temari és molt semblant a lo que ja he fet al grau mig encara que la gent digui que no. Potser hi ha alguna cosa puntual que és més extensa, on s'aprofundeix més, però me n'he trobat més aviat poques.
Oh, i el dia 24 de setembre em vaig treure la "L"! Pff... qui ho diria, ja fa un any que me la vaig posar
Bé, doncs això seria una mica per sobre tot el que he fet aquest estiu.
Demà, més xorrades.
1 de juliol del 2010
Informàtic!
Buff... Ja casi m'havia oblidat del blog, em sembla que no hi entrava des de l'abril.
Weno, us faré un petit resum del que he fet aquestes setmanes.
Les Proves d'Accés
Pels matins seguia anant a pràctiques unes hores, dinava i marxava a classe. Les primeres setmanes després de Setmana Santa no vam fer res especial, anàvem fent classes i poc més.
No sé si ho he explicat, però em vaig apuntar per a fer les proves d'accés a grau superior. Les proves consten de dues parts, la part comuna i la específica. La comuna la ha de fer tothom, els que fan la prova després del curs pont és la única part que fan (si tenen algun cicle mitjà, sinó també fan la específica). Total, que aquesta part consta de les assignatures de català, castellà, anglès i matemàtiques.
Després està la part específica. Aquesta depèn de l'itinerari professional del cicle superior al que es vol accedir, és a dir, si vols anar a mecànica o a informàtica, faràs proves diferents que si vols anar a educació infantil, posem per cas.
Crec que mecànica i informàtica estan a la mateixa branca professional, però no n'estic segur.
Vaja, que aquesta branca, la tecnològica, tenia tres proves: de física, de tecnologia industrial i de dibuix tècnic.
D'aquestes, se n'havia de triar dos. Com que a tecnologia i a física hi ha fórmules i problemes semblants, com la del treball, la forçà, la energia cinètica, etc, i com que dibuix tècnic no n'he fet mai, vaig triar tecnologia i física.
Una d'aquelles setmanes vaig anar-me a inscriure a les proves, al meu antic institut de Palafrugell, l'I.E.S Baix Empordà.
Dues setmanes o tres abans de les proves, em vaig posar a estudiar. El nivell és equivalent al del batxillerat, però com que de llengües sempre he anat bé, vaig dedicar-me exclusivament a fer matemàtiques, física i tecnologia, que, encara que ja en sabia i n'havia fet una mica, se m'havia oblidat. També hi havia coses que no havia tocat mai.
Tenia dues maneres d'estudiar: agafar els exàmens d'altres anys, que estaven penjats a Internet, o estudiar-me dos llibres sencers (de primer i segon de batxillerat) per assignatura...
Una vegada tenia els pdfs de tots els anys, vaig començar a mirar què hi sortia i a buscar similituds. N'hi havia, així que em vaig posar a estudiar aquells temes.
Un professor nostre, de l'assignatura de bases de dades, ens va deixar estudiar matemàtiques a les seves classes als quatre que anàvem a les proves.
Així que un company de classe, en Crespo, i jo, ens vam passar totes les hores estudiant matemàtiques i si teníem algun dubte, li preguntàvem al professor, que sabia algo de mates degut a que la seva dona és matemàtica (va ser la tutora del meu germà a l'institut de Palafrugell i ara em trobava el seu marit a Salt ensenyant-me a mi informàtica, curiòs, eh?).
Total, que ens vam tirar unes setmanes així, estudiant a classe, i per descomptat també a casa.
Després vam fer un examen de bases de dades,de tot el que (no) havíem fet aquelles setmanes. Vaig treure un 9.
Finalment vam anar a fer els exàmens, la part comuna era el 7 de maig, la específica el 12.
El dia 7 hi havia molta gent esperant per fer l'examen. Vaig trobar-me amb un noi que jugava amb mi a bàsquet a la Bisbal d'Empordà, que feia temps que no veia, després em vaig trobar amb un altre, que també va jugar amb mi a bàsquet al mateix lloc, i que a part, va estudiar al mateix institut on estudiava jo, allà a Salt, també informàtica. Ell havia fet el curs pont i com que tenia el títol només havia de fer la part comuna. Finalment vaig trobar a en David, un dels amics que portava a classe en cotxe.
Quan van obrir les portes ens van dividir per cognom, en aules. A mi curiosament em va tocar la meva aula de batxillerat.
Teniem dues hores, un descans, i dues hores més.
Les dos primeres hores ens van donar els exàmens de català i castellà, a la vegada, podíem començar pels que volguéssim. Eren bastant fàcils, el de castellà potser va ser el que menys, però era fàcilment superable.
Després vam sortir a fora i lo típic, vam anar preguntant-nos si la pregunta tal era tal cosa i així.
Després van donar-nos el d'anglès i el de matemàtiques. El d'anglès el vaig fer en mitja horeta, era el més fàcil de tots, i després em vaig mirar el de matemàtiques...
Un desastre total: sortien coses superxungues, que no havien sortit cap any i les que havien sortit altres anys van fer-les més difícils.
Però tot i així, vaig triar 5 de les 7 preguntes (s'havia de fer així) i les vaig fer.
La setmana següent tocava lo xungo, física i tecnologia.
Aquell dia no èrem tanta gent i ens van col·locar en tres o quatre aules.
Vam fer els exàmens de física i tecnologia, en l'ordre que vam voler i després vam marxar. Em van anar millor que el de mates, el de tecnologia bastant millor.
Una vegada fetes les proves quedava esperar els resultats i matricular-me.
Resulta que els resultats finals sortien el dia 31 de maig i l'últim dia per matricular-se a l'IOC, l'Institut Obert de Catalunya (ho faré a distància, així m'estalvio el desplaçament) era el dia 1 de juny. Per matricular-se a centres presencials deixaven uns dies més, suposo que no ho havien pensat bé els de l'IOC.
Total, que mentre esperava les notes, seguia anant a pràctiques i a classe.
A classe estàvem acabant el trimestre i fent exàmens (vaja, que vaig fer els finals i els del superior les mateixes setmanes) ja que l'últim més el vam dedicar a fer el crèdit de síntesis.
Unes setmanes després van sortir les notes provisionals a Internet, havia aprovat les dues parts, així que podia accedir al grau superior.
Les físiques les van donar el dia 31, així que pel matí les vaig anar a buscar a Palafrugell i vaig anar corrents a l'IES Montilivi, a Girona, que és on s'havien de portar els papers de l'IOC.
Anant vaig descobrir que el meu estimat GPS va morir i ningú se'n va adonar, així que com que no sabia concretament on estava vaig improvisar. S'ha de dir que em vaig acostar molt.
Quan vaig arribar vaig descobrir que no hi havia ni un pàrquing lliure, així que vaig aparcar en un descampat, per variar (sempre aparco als descampats, no se com ho faig però l'única plaça de pàrquing lliure està allà sempre).
Vaig preguntar a una dona quin dels edificis era l'institut, ja que estava rodejat per la facultat de nosequè i la universitat de Girona.
Em va dir l'edifici i vaig entrar. Al fer-ho una porta mecànica assassina controlada per ordinador va decidir que volia tancar-se'm al davant, sense que jo pogués entrar. Però no va comptar amb que tinc un superpoder especial que em permet colar-me abans que es tanquin les portes dels llocs fent un saltet endavant. Era un digne adversari, casi m'aplasta, però vaig aconseguir acabar amb ella.
Feia temps que no desvariava una mica, que passa? ¬¬
Total, que vaig entrar a l'institut. Allà vaig veure una cua i vaig divisar que la noia que anava al meu davant tenia uns papers de l'IOC, sospitosament semblants als meus, així que en comptes d'anar a preguntar si la cua era per matricular-se em vaig quedar allà quiet.
Uns minuts després em vaig trobar amb en Crespo, que també havia aprovat les proves i s'havia anat a inscriure al Montilivi. No ho feia a distància, allà es pot fer presencialment. Em va dir que m'esperava una cua enooooorme, que ell havia arribat a les 10 i que acabava de sortir en aquell moment, a les 12 i algo.
Deu minuts després em va tocar entrar a la sala de secretaria, vaig donar els papers, van veure que tenia una fotocòpia compulsada conforme havia aprovat les proves i em van dir:" Ah, ja esta compulsada? Doncs ho podries haver enviat per correu, no calia venir"
Mentalment vaig pensar "Hahahahaha... Ahora es tarde".
Total, que als 11 minuts de lluitar contra la porta ja estava al cotxe.
El Crèdit de Síntesis
Uns dies després, vam començar l'infame crèdit de síntesis.
Ens van separar per aules, i van fer dos horaris, els dilluns i dijous eren l'horari 1 i la resta de dies el 2. Al moodle de l'institut van penjar l'horari en pdf, jo anava sempre a la mateixa aula, la més gran, però el primer dia resulta que de professor em va tocar el cap d'estudis. Deixeu que us el descrigui, és la típica persona borde a més no poder, que se li ha pujat l'autoritat al cap i que més que un professor és un guàrdia civil, tothom li te ràbia, mania i no es pot suportar de cap de les maneres. És un home senzillament horrible. Cada dia, a la que sentia un míser comentari, una remor inaudible, deia la mateixa frase: "És treball individual!"
Total, que el borde aquest va passar llista i no em va dir. Li vaig anar a comentar i em va dir: "Doncs així no et toca a aquesta aula", a la qual cosa li vaig contestar: "Doncs s'hauran equivocat, ja que al moodle posa que em toca a aquí cada dia"
-"Ja, però hi ha dos horaris, segur que avui no et toca aquí, a més a la llista no hi ets"
I dale amb la llista... Com que no volia discutir vaig anar a veure si estava a una altra aula. Vaig anar a l'aula del costat, li vaig preguntar a la profe si estava a la llista i em va dir que no, així que vaig anar a la última aula, al pis de sota, que estava la profe d'anglès. Tampoc estava a la llista, així que vaig tornar a on era el cap d'estudis i li vaig dir que no estava a cap llista.
"Ah, bueno, però a aquesta llista no hi ets, així que no et toca a aquesta aula"
Vaja un inútil...
Total, que em vaig anar al pis de sota, amb els que estaven allà i m'hi vaig quedar.
Unes hores després em va tocar el professor que havia fet la llista i em va dir que ja ho arreglaria. Al dia següent, quan el cap d'estudis va passar llista, el primer nom que va dir de la llista era el meu. El primer de tots, zasca!
Ian 1, cap d'estudis 0
Bé, el meu projecte era construir un clúster d'ordinadors, això és, agafar-ne 3 o 4 i fer que comparteixin el processador i la memòria RAM.
També vaig utilitzar una ps3 que tenia espatllada.
El crèdit durava 4 setmanes, massa poc temps per que sortís un bon treball, pensàvem tots. I encara ho mantenim.
Per si fos poc havíem de crear una empresa, baixar-nos mil milions de documents de pàgines de l'estat i emplenar-los, com a part d'un treball complementari de RET (Relacions en l'Entorn de Treball).
Total, que una setmana experimentaves amb programes que et baixaves, no funcionaven a la primera, la següent ho intentaves arreglar, la tercera començaves a fer el treball de RET i la quarta ho acabaves tot de pressa, feies un powerpoint, ho portaves a enquadernar i esperaves al dia de la presentació.
Una d'aquelles setmanes, crec que la segona, principis de la tercera vaig anar al Bauhaus de Girona a comprar uns calaixos de plàstic per a poder posar els ordinadors, que estaven desmuntats.
No recordava que fos tan enorme. Vaig voltar molta estona fins a trobar alguna cosa que em servís, però al final va quedar xulo.
Oh, i la primera setmana vaig acabar les pràctiques! Va ser molta sort, així vaig tenir la resta de matins lliures per a fer proves del treball.
Finalment vaig acabar-lo tot (que consistia de: el treball pròpiament dit [tres còpies enquadernades! em van robar 10 € ¬¬] , una part d'aquest en anglès, el treball de RET [que casi ocupava com el del clúster!], un powerpoint de resum i preparar-se la presentació davant d'un tribunal de tres persones) i un dimarts el vaig anar a entregar. Sí, vaig fer-me dues hores de camí per a entregar tres còpies del treball. Va ser entrar, deixar-lo, i en menys de 5 minuts, marxar.
El dijous de la setmana següent tocava la presentació. Jo vaig anar tan tranquil amb el meu clúster muntat i quan vaig arribar em van dir que no calia mostrar-ho, només havíem d'explicar que havíem fet. u.u'
Es veu que anaven amb molt retràs i per colmo, jo era l'últim. A part, aquell dia no havia aprovat ningú, mira que bé.
Primer van entrar en Jonatan i en David, que els portava en cotxe i finalment em va tocar a mí. Em vaig dedicar a explicar el powerpoint d'una manera entenedora (un membre del tribunal no sabia d'informàtica) però donant detalls tècnics, per contentar als profes d'informàtica.
De sobte vaig arribar a l'última diapositiva. Tan ràpid ho havia fet? No, havia passat força temps. Finalment vaig demanar si tenien alguna pregunta i em van dir que no, que ho havia explicat molt bé i que els havia agradat. Així que em van dir que estava aprovat. No deien la nota, la tenien que pensar, però era per si havíem d'anar a la recuperació la setmana següent o no.
Vam estar parlant un rato i em van dir que segurament tindria una bona nota.
Vaig agafar el clúster, els meus passatgers i vaig marxar cap a casa.
El projecte tenia aquest aspecte:
Va, us colo eltreball en pdf i el powerpoint per si us ho voleu mirar.
El títol
El dia de la presentació va ser el 10 de juny, des d'aleshores estic de vacances. He anat algun dia a ajudar al meu pare al bar, i algun altre a Sabadell. Finalment el dia 23 vaig anar a buscar les notes. No eren les notes del trimestre, eren les de tot el cicle, les de primer curs i les del segon. En total tinc un 8,51 de mitja (ja podrien haver arrodonit fins al 9 v.v) i del crèdit de síntesis... un 10, ale.
Aquell dia ens van portar a l'aula, el tutor ens va fer un minidiscurs sobre el futur, que ens esforcéssim i no ens rendíssim (se'l sabria d'altres anys?) i finalment ens va entregar el sobre. La majoria de la meva classe han aprovat, ja som tots informàtics.
Després vam baixar a secretaria i el nostre ex-tutor, o profe de bases de dades, és igual, ens va donar el resguard del títol, que és un paperet que has de portar a la Caixa, acompanyat d'uns diners i l'has de tornar a l'institut perquè et donin el títol, aquell altre paper signat pel rei que posa que ets oficialment tècnic informàtic.
Total, que el títol costava 50'55€, zasca!
Un dia de la setmana passada, aprofitant que tenia que anar a buscar a Flaçà a l'Anna, vaig anar a la Caixa a fer l'ingrés (va ser molta sort, a Flaçà n'hi ha una) i quan m'ho van segellar i firmar tot, vaig tornar a l'institut, es van quedar una part i em van dir lo que trigaria el títol en arribar. Pensava que serien 3, 4 mesos... Un punyetero any que triga el paparet del rei a arribar!
Però és igual, amb paper o no, ja sóc, oficialment, Tècnic en Explotació de Sistemes Informàtics! ^^
Subscriure's a:
Missatges (Atom)