Darkside

Ja ha passat un any des de que vaig narrar les aventures del meu primer dia al Salvador Espriu (si està subrallada la primera línia amb un link, és perque el visiteu, no perque us el quedeu mirant, que sus conozco) Pfff... sembla mentida, un any ja. Em sembla que és l'any que m'ha passat més ràpid de la meva vida. Encara recordo tot el que vaig fer aquell dia. Precisament jo, que la memòria a llarg termini (weno, i a curt també xD) no em funciona massa bé. I un any després, aquí estic, tornant a començar el curs.

Avui m'he aixecat a les 10 i pico (ventatges de tenir classe a les tardes xD) i no he fet absolutament res. He estat a l'ordinador, comprovant que el servidor funcionés correctament, i ja està. Després he dinat, he mirat els Simpson, i he agafat el L4 direcció a Salt. Però, per variar, ha arribat amb retràs, per la qual cosa, he arribat tard a classe (res, 2 minuts, però la gent ja no hi era). He hagut de preguntar a una de les secretaries si sabia on eren els de 2n de cicle. M'ha dit que no, però que havia vist al final d'un passadís gent apilonada. M'ha dit que anés buscant per les classes, però jo, com que sempre he tingut una potra que no veas, he picat a la primera porta que m'ha semblat, m'han obert i efectivament, hi havia companys de classe de l'any passat. En aquell moment podien passar 2 coses, la primera, que entrés jo tant confiat, agafés lloc i que em digués el tutor: "Ehm... tu no ets d'aquest grup" i m'enviés a tomar por **** buscar els de la meva classe. O la segona, que tingués la potra de pertanyer a aquella classe. I si, ho heu endevinat, m'ha passat la primera opció... Que no, que és conya. No prestaveu atenció quan us he dit que tenia una potra que no veas, eh? Weno, resumint, el tutor m'ha preguntat qui era, li he respost, i m'ha contestat "Ah, sí, vas a aquesta classe". Després m'he assegut on he pogut, he copiat l'horari i ens hem estat un rato repassant les normes típiques que ens repeteixen cada any (no podeu portar aixó, no podeu fer allò altre, bla, bla, bla). Deuen pensar que no les recordem (u.u'). I després, com cada any, ens han torturat! Weeeee!!! Si heu llegit el post (sencer, no si val mirar el final i prou ¬¬) de fa un any sabreu que ha passat. Però ho explicaré igualment que sinó el post serà molt curt. Ha tornat a venir un home que ningú sabia qui era, ni ens importava massa, la veritat, i ens ha explicat la seva vida. Aquest any, el tio era un fotògraf/periodista que havia fet un reportatge sobre una fàbrica tèxtil de Salt i ens l'ha colat, allà, con descaro. L'home devia pensar: "¡Por fin! ¡Alguien va ver mi reportage entero sin poder salir de la sala! ¡Muahahahaha!". Peró jo, que ja em conec la sala de memòria, he anat a buscar el millor lloc de tots. La sala d'actes son en realitat dues aules, amb una "cortina" de alumini que s'obre i es tanca depenent del moment. Jo he anat a pillar la cadira que està just al radere de la cortina quan es plega, de manera que ni els profes, que estaven davant, et veien, ni tu a ells. Una jugada mestra.
Després, aprofitant el meu superpoder d'accelerar el temps mentres estic empanat amb la ment en un altre lloc de l'espai-temps i els ulls oberts, fent veure que la informació que reben es processa, cosa que no és així, he conseguit arribar al moment exacte dels credits, i l'únic que he hagut de fer ha sigut aplaudir seguint el ritme dels altres. Una altra jugada mestra.
Seguidament, quan la gent ha sortit en massa de la sala d'actes, m'he deixat arrossegar per la riuada fins la sortida de l'insti. He hagut de agafar una ruta alternativa per arribar a la parada del bus, perqué esta tota la zona en obres (no se on aparcaré quan tingui cotxe u.u'), però encara així, he arribat el primer, just a temps per agafar el L4 de les 17'30, mentre que els meus companys, suposo que han agafat el seguent.
I res, com que m'aburria com... com jo, he decidit redactar el dia amb una mica més d'humor que l'habitual, però no us acostumeu, que escriure amb tocs extres d'humor cansa molt (v.v).