Darkside

Fa dos anys aproximadament, quan tornava de l'institut, vaig trobar-me que a casa hi havia 2 homes enfilats als pins intentant agafar les pinyes. Em vaig fer el cabrejat i els vaig espantar ràpidament. Doncs bé, avui, han tornat.
No eren els mateixos de l'últim cop, per tant no sabien el que se'ls venia a sobre.
Tenia la persiana de la finestra baixada, i no els he vist entrar (tinc la finestra davant dels pins), però he sentit que la Kena, la gossa, estava bordant com una boja.
He anat a mirar que passava, i he vist un home ajupit davant del pi. Ell no m'havia vist.
Ha començat la diversió.
He anat a la habitació, m'he posat les ulleres i les bambes i he anat cap a la porta que dona al pati.
Ara hi havia dos homes, un estava intentant ajudar al primer a pujar (vam tallar les branques de la part de sota del pi i ara els costava més pujar).
He obert la porta a lo bèstia i he pegat un crit d'avís, un "Eh!", però amb veu de mala llet (xD).

S'han girat. M'han vist, pero s'han quedat on eren al pi.
Abans que els digués res, el segon home, al que ara direm 2, m'ha dit:

-Tenemos permiso.

I jo pensant: Sí, clar, estàs a casa meva i et penses que dient que tens permís et deixaré seguir. No cola.

- Fuera -els he dit jo, posant veu de cabrejat.

I va i em contesta en 2:

- ¿Te podemos pedir permiso ahora?

Tindrà morro el tio...

- No, no podeis. Y aunque me lo pedieses no os lo daria, así que largaos.

No s'han mogut

- ¡Venga!- els he dit.

- ¿Como que venga?- ha saltat en 2 en plan xulito.

- Fuera

Res. Era hora d'utilitzar l'estratègia final

- ¿Que, quieres que llame a la policia?

- Venga, ¡llama si quieres! Llama al Gobierno también si tienes huevos- ha contestat en 2 encara en plan xulito.

Jo pensant, seras inútil...

-Ahora veras - he dit- Voy a llamar a la policia.

He fet una finta i he anar a dintre, a fer veure que agafava el telèfon. 10 segons després ja havien baixat al carrer i s'en anaven renegant i insultant per on havien vingut.

- ¿Que has llamado a la policia, eh? - deien mentres marxaven- ¡Capullo!

-Estan viniendo, ¿porque no te quedas ahí un rato y esperas a que lleguen?

Finalment han desaparegut.

Quan ja havien marxat he sentit als paletes del costat, que s'han quedat flipant una mica dir: "Que morro que tienen, se cuelan en casa del chico este y encima insultan" i coses per l'estil.

Em sembla que en el fons em diverteix que vinguin, la sensació de pillar-los in fraganti i fer-los fora de casa és, no se, reconfortant.

És com pegar-li una colleja, d'aquelles fortes, en un clatell allà ben posat, però verbalment (xD)

Des de que estic amb l'Anna només penso en que arribi el dissabte, la resta de la setmana vull que passi lo més ràpidament possible.
Així que després de reflexionar-hi he arribat a la conclusió que l'única manera de que això passi és viatjant en el temps, cap al futur.
Provant, provant, he descobert alguns mètodes que m'ajuden a accelerar el temps.

El meu horari es divideix, en el meu cervell, en 3 parts: dilluns, dimarts i dimecres i dijous i divendres.

Dilluns és el pitjor dia de tots, arribes del cap de setmana i has de tornar a començar amb les classes, que a sobre, són la pitjor combinació possible, però weno, es passen bastant ràpides.

Dimarts i dimecres són els dies de "despegue" de la setmana, a partir d'ells la setmana comença a accelerar-se super-ràpidament. Són els dies que toquen les classes més entretingudes, se'm passen molt ràpides.

El dijous i el divendres casi no els visc, en 2 dies només tinc 7 hores de classe, i se'm passen volant.

Això pel que fa a les tardes, pels matins la cosa canvia.

Em desperto a les 8 i pico i fins les 14 no marxo de casa.
Són 6 hores que es poden fer molt, molt pesades.

És aquí quan entra en joc la meva grandiosa estratègia de viatjar en el temps. El plan és senzill, divide y venceras.

Si es divideixen les hores, aquestes passen més ràpides. Tenir un horari marcat és la millor manera de viatjar al futur.

De 8 a 9 no hi ha res a fer, així que m'estic al llit un rato.
de 9 a 10 esmorzo tranquilament, jugo una mica amb els gossos i em poso a fer les feines de casa.
Cap a les 10 i pico entro a la meva màquina del temps personal, la dutxa.
Té l'habilitat de permetre'm viatjar en el temps uns 40 minuts fent que a mi em semblin només 10. Una meravella (xD).
Cap a les 10'40 surto de la màquina, em vesteixo, m'afeito, etc. Però tot amb calma. A les 11 i poc, parlo amb l'Anna, que té pati, fins les 11'30, aproximadament.
Després em poso a mirar videos de musica al YouTube o algo fins les 12'45, que trec els gossos a passejar.
Després, a la 1 em faig el dinar, segueixo escoltant musica i a les 14 marxo.

I d'aquesta manera se'm passen els dies volant ^^

Em sembla que demà ho millorarè una mica: als ratos morts em posarè a llegir, així encara viatjarè més ràpid ^^