Darkside

AHIR

Ahir vaig estar tot el matí treballant al bar, aprenent a fer cafès, a cobrar a la gent, etc. Encara que la major part me la vaig passar escombrant, netejant i fregant. Després vaig trucar a en Pau i a en Xevi, ja que haviem quedat per anar a la platja. Jo vaig sortir a les 2 del càmping i els vaig trucar. En Pau havia d'anar a dinar i en Xevi estava a la Bisbal així que vaig decidir anar a dinar i després anar tirant cap a la platja. Vaig arribar al Port Pelegrí, però estava a rebentar de gent i vaig decidir anar passejant per la costa fins a trobar un lloc amb una mica d'espai. Vaig arribar al Punt Blanc i no hi havia ningú (weno sí, una persona) així que em vaig estirar a una pedra i vaig relaxar-me. Tant que em vaig acabar dormint (u.u'). Em vaig despertar cap a les 3 i vaig mirar el móbil per si hi havia alguna trucada d'aquells dos. Res. Vaig recollir les meves coses i vaig anar voltant per les platges en busca d'algun altre lloc tranquil amb una mica de sol (a on estava començava a fer fred). Vaig arribar a unes roques casi a Llafranc i em vaig quedar allà. Em vaig tornar a relaxar massa. Cap a les 4 menys 10 vaig trucar a en Pau. Em va dir que a les 4'30 quedavem a la parada d'autubús de Calella. Així que em vaig dirigir cap allà i em vaig quedar esperant fins que va arribar en Xevi i desprès en Pau. Haviem d'esperar a en Marc Jordi i als seus amics, però com que trigaven bastant vam tornar a les roques de Llafranc. Ens vam estar banyant (sí, també em vaig haver de ficar a l'aigua jo primer u.u') una estona i vam decidir que voliem anar en kayak. Vam trucar a en Marc Jordi, però com que trigava tant, vam anar tirant cap al càmping. Ens el vam trobar pel camí amb dos amics seus, i els vam dir que nosaltres anavem a agafar uns kayaks. Els vam deixar allà. Quan vam arribar al càmping, vaig anar a buscar els kayaks amb els dos gansos aquests i quan els vam veure ens vam quedar els tres pensant: "Vaya merda de kayaks". I és que estaven els 2 plens de ronya i ningú els netejava des de feia almenys un any. Així que ens va tocar netejar-los a nosaltres. La veritat és que no sabiem per on començar. Primer vam treure les fulles d'alzina que tenien per sobre amb les mans, però com que estaven casi incrustades li vaig demanar una escombra a la Sandra (la cambrera que treballa amb mi alguns matins) per intentar treure-les. Vam conseguir treure la meitat més o menys, l'altre part la vam treure volcant els kayaks (va sortir una espècie d'aigua putrefacta que feia olor a cadàver). Ara quedava treure les taques negres de ronya, així que vam agafar una manguera que hi havia per allà i vam començar a mullar-los. En Pau estava impedint que la manguera es sortís de lloc (encara que una vegada no ho va conseguir i es va mullar tot), en Xevi rascava amb l'escombra i jo ho mullava tot (incluits ells dos). Finalment els vam treure fora del pati on estaven guardats i els vam mullar més amb una altra manguera que hi havia per allà, per acabar de "netejar-los". Quan vam decidir que estaven en condicions... "acceptables", ens vam disposar a anar tirant cap a la platja. En Pau i en Xevi portaven el doble i a mi em va tocar portar l'individual, sense rodes, a pès. Me'l vaig carregar de manera que el pès es repartís entre l'espatlla i la cadera (més endavant vaig descobrir que havia sigut mala idea) i vaig anar tirant cap a la platja. Us descriuria el patiment que van tenir ells dos, però estava massa ocupat intentant no destrossar res ni a ningú amb aquell taut (pesava més de 70 kilos segur). Vam anar parant cada... 20 metres mes o menys (mal fet, ja que descarregava el kayak i el tornava a carregar lo que em passaria factura més tard) fins a arribar a la platja. Una vegada els kayaks eren a la sorra, ens vam preparar i els vam treure. Vam anar remant resseguint la costa, veient a la gent a les roques, deixant que els altres kayaks ens adelantessin, fent curses desiguals de 2 (en Pau i en Xevi anaven en el kayak doble, que a part de que té el doble de potencia és també més ràpid) contra 1, intentant estanpanr-nos contra les roques i coses per l'estil. Finalment vam fer una cursa a la recta final. Un duel a mort de 100 metres que acabava en un forat per on només podia passar un kayak. Vaig aguantar bastant, la meitat més o menys, i després van començar a guanyar ells. Però (jo ja ho sabia) en Xevi va començar a frenar el kayak, té claustrofobia, i en Pau va acabar patint les conseqüencies. Els vaig adelantar a l'últim metre i vaig entrar primer. La cursa era fins a passar el forat, però ells diuen que no, que era fins a arribar a davant, per la qual cosa mai reconeixeràn que els vaig guanyar (els molt perdedors ¬¬). Després de cansar-me com un burro, vam "aparcar" els kayaks, empotrant-los contra les roques perqué no caiguessin i se'n anessin mar endins. El destí final era La Banyera de la Russa, un lloc molt xulo, tancat i... esto... com us el describiria? Millor una foto, no? (diuen que valen més que mil paraules, excepte les fotos que poseu als Fotologs, que només diuen dos: absurdes i patètiques) Aqui va: (ara m'heu fet baixar el Google Earth, estareu contents ¬¬)











(Si no es veu massa bé us aguanteu ¬¬)

Total, despres d'empotrar els kayaks en plan bastorro, ens vam banyar. En Xevi portava unes xancletes de goma, i no podia pujar bé per les roques, no per les xancletes, sinó perquè no en sabia xD. Total, que jo, aprofitant-me de la situació (us el podeu imaginar flotant a l'aigua, amb els peus a sobre la roca i intentant nedar amb els braços per pujar xD), vaig esperar que estigués casi a dalt de la roca (la que he bautitzat com a roca de la humillació), per a empenyer-lo cap a l'aigua un altre cop. No cal dir que no li va fer massa gràcia, però a mi sí xD. Mentres tant en Pau s'havia pujat a una roca d'uns 6 o 7 metres i no sabia si tirar-se o no. Al final es va tirar. Una estona després, no sé que va fer en Xevi, que se li va escapar una xancleta i em va venir a mi. La vaig agafar i em vaig donar a la fuga xD. Em vaig pujar a una illeta de roca (la que al mapa posa de la frustració, la d'en Xevi xD) ràpidament i em vaig quedar mirant, juntament amb en Pau, que havia pujat per un altre costat, com intentava pujar sense éxit on erem. Al final em vaig cansar i li vaig tirar la xancleta. Una vegada a dalt, ens vam tirar (per variar, jo el primer) peró de sobte, va saltar en Xevi radere meu, per venjar-se. Estava massa lluny de mi i em va donar temps de nadar fins a la roca on abans havia impedit que pujés (humillant, oi? xD). Ell no podia pujar, en Pau va pujar abans que ell i jo vaig decidir a empenyer-lo un alte cop. No sé ben bé que estava dient, però anava en plan burleta (però en conya) quan de sobte, abans d'empenyer-lo (amb lo fàcil que és escriure empuxar-lo i jo aqui matant-me a escriure minimament bé u.u'), vaig relliscar amb les algues que tenia la roca aquella i vaig caure de cul, patinant fins on era en Xevi (més humillació, ole, ole!). Descojone total per part dels tres xD. Irònicament, les algues que m'havien fet rellliscar van impedir que em fes mal. Vam estar una estoneta més allà i vam tornar cap a la costa. Pel trajecte de tornada jo estava rebentadíssim i em feia mal el pit al respirar de lo cansat que estava. Després tocava pujar-los, però aquesta vegada l'individual el va portar en Xevi, i en Pau i jo vam portar l'altre. Després cadascú se'n va anar a casa seva respectivament. Pel trajecte em van començar a fer un mal horrible l'espatlla i la cadera. Lo de respirar ja se'm anava passant. Vaig arribar a casa, vaig sopar, vaig treure a passejar al gos i me'n vaig anar a dormir. Eren les 10'30. He dormit com un tronc.

AVUI

He descobert que el meu cos només pot dormir 7 hores seguides quan està cansat u.u'. Que m'he aixecat a les 5'30, vaya. Després he intentat descansar una mica fins les 8, però no he pogut tornar a dormir. Després he anat cap al Càmping, on en Francesc (el recepcionista) m'ha donat les claus del bar perqué anès fent. He fet el pa i uns croissants i després ha vingut la Sandra. Hem estat netejant una mica i després hem començat a servir cafès (a mi encara se'm resisteixen una mica, però estamos en ellou). A mig matí, hem decidit pujar els parasols de la terrassa. 20 minuts després encara no sabiem com anavem (no és que siguem tontos, és que van molt durs i no ens voliem carregar res i a sobre a mi em fa mal l'espatlla ¬¬) finalment, amb l'ajuda d'en Francesc, hem conseguit apujar-los, però una estona després ha vingut una boira rara i ens ha tapat el sol (u.u') per lo que no ha servit de gaire. Uns quants cafès després hem tingut un problema amb la caixa registradora. He anat a cobrar i no anava bé. Es passava bastant del preu real que valien els cafès (posava 17 i pico, i si no s'haguessin donat compte els hauria cobrat sense mirar-ho u.u'). Molt amablement s'han esperant, prenent-s'ho bé, mentres la maquina anava sumant i sumant i sumant, fins a rribar a 40 i pico euros. Ha sigut aleshores quan hem fet nosaltres el càlcul mentalment i els hem cobrat. Ha sigut divertit veure que la máquina no parava xD. Una estona després, cap a la una, he conseguit fer funcionar una merdeta de ràdio antiga que corria per allà i he sintonitzat una emissora. Després, quan la Sandra ja havia marxat, m'he quedat sol al bar, però com que és una hora en la qual no hi ha ningú m'he avorrit molt u.u'. Ara fa una horeta i mitja que he acabat de dinar i porto des d'aleshores aquí escrivint. Em sembla que és el post més llarg que he fet mai, per lo que paro ja, que estic rallat u.u'