Darkside

Avui anava a parlar-vos d'una web que permet ampliar imatges (ja la posarè demà) i anava a posar una foto per que veiessiu els resultats. Com que no sabia què posar, he anat al google i he escrit: "cosa". Lo primer que m'ha sortit ha sigut un mapa d'un poble d'espanya...



Que es diu Cosa! Com un poble es pot dir cosa?Els seus habitants com es deuen dir? Cosas?

- "Cusha pisha, como le ponemo ar pueblo ete?"
- "Cosa"
-"... vale"
Més a baix podem apreciar un altre poble amb un nom... peculiar. La ment que aleshores va pensar aquell nom era una ment privilegiada com ha hagut poques! El gentilici d'aquí es tostada Pancrudiense.
-"¿Que hay pa comé?"
-"Pan"
-"¿Pan zolo?"
-"No, pan crudo"
Va ser en aquell moment quan se li va iluminar la bombeta (i quan es va inventar, ja que Edison es va aprofitar que el tio estava mort per a robar-li la idea i patentar-la, però en realitat la bombeta se la va inventar el pancrudiense aquest)
I per ultim, en number güan, the best, l'inigualable Poyo del Cid!
Aquest poble va ser fundat quan el Cid passava per allà un dia. Donava la casualitat que tenia la grip i clar, tenia moquera. Al contrari del que pogueu pensar ( i sé que ara us trencarè els vostres esquemes mentals) els Kleenex no es van inventar fins a la primera guerra mundial, la amenaza fantasma, on va morir en Qui? Gon Jin i l'Obi Wan va rebanar a en Darth Maul en dos. Com anava dient, els Kleenex no existien a la edat mitjana, així que el pobre Cid, va haver de tragar-se els mocs pel nas (si, fent aquell soroll tan típic que fa: fmffgggggg, jjjaccccc, zfu!) i escupir-los. Amb tant mala sort que van anar a parar a l'ull d'un ermità que vivia allà. L'ermità, en veure qui li havia escupit li va donar una embolia i va decidir que la seva cova d'ermità, es diria El Poyo del Cid. Poc a poc, va anar venint gent d'arreu d'espinya per a riures del escupitaju del ermità, pero com que la travessia els cansava, van anar construint cases al voltant de la cova, formant el poble d'el Poyo del Cid.

Al Darkside hem conseguit recuperar un tros del famós "El Cagar del Mío Cid" d'Anònimo, on es relata aquell incident:



(...)
Mucho agradeció al mío Cid
cuanto allí fuera escupido...
El Cid salió de Cosa,
a Pancrudo va caminando,
allá dejó sus poyacos
humedos y con mocos.
De sus ojos mío Cid,
va tristemente mocando,
volvía atrás la cabeza
y le escupía otro poyaco.
(...).