Darkside

Buff... Ja casi m'havia oblidat del blog, em sembla que no hi entrava des de l'abril.
Weno, us faré un petit resum del que he fet aquestes setmanes.

Les Proves d'Accés


Pels matins seguia anant a pràctiques unes hores, dinava i marxava a classe. Les primeres setmanes després de Setmana Santa no vam fer res especial, anàvem fent classes i poc més.
No sé si ho he explicat, però em vaig apuntar per a fer les proves d'accés a grau superior. Les proves consten de dues parts, la part comuna i la específica. La comuna la ha de fer tothom, els que fan la prova després del curs pont és la única part que fan (si tenen algun cicle mitjà, sinó també fan la específica). Total, que aquesta part consta de les assignatures de català, castellà, anglès i matemàtiques.
Després està la part específica. Aquesta depèn de l'itinerari professional del cicle superior al que es vol accedir, és a dir, si vols anar a mecànica o a informàtica, faràs proves diferents que si vols anar a educació infantil, posem per cas.
Crec que mecànica i informàtica estan a la mateixa branca professional, però no n'estic segur.
Vaja, que aquesta branca, la tecnològica, tenia tres proves: de física, de tecnologia industrial i de dibuix tècnic.
D'aquestes, se n'havia de triar dos. Com que a tecnologia i a física hi ha fórmules i problemes semblants, com la del treball, la forçà, la energia cinètica, etc, i com que dibuix tècnic no n'he fet mai, vaig triar tecnologia i física.
Una d'aquelles setmanes vaig anar-me a inscriure a les proves, al meu antic institut de Palafrugell, l'I.E.S Baix Empordà.

Dues setmanes o tres abans de les proves, em vaig posar a estudiar. El nivell és equivalent al del batxillerat, però com que de llengües sempre he anat bé, vaig dedicar-me exclusivament a fer matemàtiques, física i tecnologia, que, encara que ja en sabia i n'havia fet una mica, se m'havia oblidat. També hi havia coses que no havia tocat mai.
Tenia dues maneres d'estudiar: agafar els exàmens d'altres anys, que estaven penjats a Internet,  o estudiar-me dos llibres sencers (de primer i segon de batxillerat) per assignatura...
Una vegada tenia els pdfs de tots els anys, vaig començar a mirar què hi sortia i a buscar similituds. N'hi havia, així que em vaig posar a estudiar aquells temes.

Un professor nostre, de l'assignatura de bases de dades, ens va deixar estudiar matemàtiques a les seves classes als quatre que anàvem a les proves.
Així que un company de classe, en Crespo, i jo, ens vam passar totes les hores estudiant matemàtiques i si teníem algun dubte, li preguntàvem al professor, que sabia algo de mates degut a que la seva dona és matemàtica (va ser la tutora del meu germà a l'institut de Palafrugell i ara em trobava el seu marit a Salt ensenyant-me a mi informàtica, curiòs, eh?).
Total, que ens vam tirar unes setmanes així, estudiant a classe, i per descomptat també a casa.
Després vam fer un examen de bases de dades,de tot el que (no) havíem fet aquelles setmanes. Vaig treure un 9.

Finalment vam anar a fer els exàmens, la part comuna era el 7 de maig, la específica el 12.
El dia 7 hi havia molta gent esperant per fer l'examen. Vaig trobar-me amb un noi que jugava amb mi a bàsquet a la Bisbal d'Empordà, que feia temps que no veia, després em vaig trobar amb un altre, que també va jugar amb mi a bàsquet al mateix lloc, i que a part, va estudiar al mateix institut on estudiava jo, allà a Salt, també informàtica. Ell havia fet el curs pont i com que tenia el títol només havia de fer la part comuna. Finalment vaig trobar a en David, un dels amics que portava a classe en cotxe.
Quan van obrir les portes ens van dividir per cognom, en aules. A mi curiosament em va tocar la meva aula de batxillerat.
Teniem dues hores, un descans, i dues hores més.
Les dos primeres hores ens van donar els exàmens de català i castellà, a la vegada, podíem començar pels que volguéssim. Eren bastant fàcils, el de castellà potser va ser el que menys, però era fàcilment superable.
Després vam sortir a fora i lo típic, vam anar preguntant-nos si la pregunta tal era tal cosa i així.
Després van donar-nos el d'anglès i el de matemàtiques. El d'anglès el vaig fer en mitja horeta, era el més fàcil de tots, i després em vaig mirar el de matemàtiques...
Un desastre total: sortien coses superxungues, que no havien sortit cap any i les que havien sortit altres anys van fer-les més difícils.
Però tot i així, vaig triar 5 de les 7 preguntes (s'havia de fer així) i les vaig fer.

La setmana següent tocava lo xungo, física i tecnologia.
Aquell dia no èrem tanta gent i ens van col·locar en tres o quatre aules.
Vam fer els exàmens de física i tecnologia, en l'ordre que vam voler i després vam marxar. Em van anar millor que el de mates, el de tecnologia bastant millor.

Una vegada fetes les proves quedava esperar els resultats i matricular-me.
Resulta que els resultats finals sortien el dia 31 de maig i l'últim dia per matricular-se a l'IOC, l'Institut Obert de Catalunya (ho faré a distància, així m'estalvio el desplaçament) era el dia 1 de juny. Per matricular-se a centres presencials deixaven uns dies més, suposo que no ho havien pensat bé els de l'IOC.

Total, que mentre esperava les notes, seguia anant a pràctiques i a classe.
A classe estàvem acabant el trimestre i fent exàmens (vaja, que vaig fer els finals i els del superior les mateixes setmanes) ja que l'últim més el vam dedicar a fer el crèdit de síntesis.
Unes setmanes després van sortir les notes provisionals a Internet, havia aprovat les dues parts, així que podia accedir al grau superior.
Les físiques les van donar el dia 31, així que pel matí les vaig anar a buscar a Palafrugell i vaig anar corrents a l'IES Montilivi, a Girona, que és on s'havien de portar els papers de l'IOC.
Anant vaig descobrir que el meu estimat GPS va morir i ningú se'n va adonar, així que com que no sabia concretament on estava vaig improvisar. S'ha de dir que em vaig acostar molt.
Quan vaig arribar vaig descobrir que no hi havia ni un pàrquing lliure, així que vaig aparcar en un descampat, per variar (sempre aparco als descampats, no se com ho faig però l'única plaça de pàrquing lliure està allà sempre).
Vaig preguntar a una dona quin dels edificis era l'institut, ja que estava rodejat per la facultat de nosequè i la universitat de Girona.
Em va dir l'edifici i vaig entrar. Al fer-ho una porta mecànica assassina controlada per ordinador va decidir que volia tancar-se'm al davant, sense que jo pogués entrar. Però no va comptar amb que tinc un superpoder especial que em permet colar-me abans que es tanquin les portes dels llocs fent un saltet endavant. Era un digne adversari, casi m'aplasta, però vaig aconseguir acabar amb ella.
Feia temps que no desvariava una mica, que passa? ¬¬
Total, que vaig entrar a l'institut. Allà vaig veure una cua i vaig divisar que la noia que anava al meu davant tenia uns papers de l'IOC, sospitosament semblants als meus, així que en comptes d'anar a preguntar si la cua era per matricular-se em vaig quedar allà quiet.
Uns minuts després em vaig trobar amb en Crespo, que també havia aprovat les proves i s'havia anat a inscriure al Montilivi. No ho feia a distància, allà es pot fer presencialment. Em va dir que m'esperava una cua enooooorme, que ell havia arribat a les 10 i que acabava de sortir en aquell moment, a les 12 i algo.
Deu minuts després em va tocar entrar a la sala de secretaria, vaig donar els papers, van veure que tenia una fotocòpia compulsada conforme havia aprovat les proves i em van dir:" Ah, ja esta compulsada? Doncs ho podries haver enviat per correu, no calia venir"
Mentalment vaig pensar "Hahahahaha... Ahora es tarde".
Total, que als 11 minuts de lluitar contra la porta ja estava al cotxe.

El Crèdit de Síntesis

Uns dies després, vam començar l'infame crèdit de síntesis.
Ens van separar per aules, i van fer dos horaris, els dilluns i dijous eren l'horari 1 i la resta de dies el 2. Al moodle de l'institut van penjar l'horari en pdf, jo anava sempre a la mateixa aula, la més gran, però el primer dia resulta que de professor em va tocar el cap d'estudis. Deixeu que us el descrigui, és la típica persona borde a més no poder, que se li ha pujat l'autoritat al cap i que més que un professor és un guàrdia civil, tothom li te ràbia, mania i no es pot suportar de cap de les maneres. És un home senzillament horrible. Cada dia, a la que sentia un míser comentari, una remor inaudible, deia la mateixa frase: "És treball individual!"
Total, que el borde aquest va passar llista i no em va dir. Li vaig anar a comentar i em va dir: "Doncs així no et toca a aquesta aula", a la qual cosa li vaig contestar: "Doncs s'hauran equivocat, ja que al moodle posa que em toca a aquí cada dia"
-"Ja, però hi ha dos horaris, segur que avui no et toca aquí, a més a la llista no hi ets"
I dale amb la llista... Com que no volia discutir vaig anar a veure si estava a una altra aula. Vaig anar a l'aula del costat, li vaig preguntar a la profe si estava a la llista i em va dir que no, així que vaig anar a la última aula, al pis de sota, que estava la profe d'anglès. Tampoc estava a la llista, així que vaig tornar a on era el cap d'estudis i li vaig dir que no estava a cap llista.
"Ah, bueno, però a aquesta llista no hi ets, així que no et toca a aquesta aula"
Vaja un inútil...
Total, que em vaig anar al pis de sota, amb els que estaven allà i m'hi vaig quedar.
Unes hores després em va tocar el professor que havia fet la llista i em va dir que ja ho arreglaria. Al dia següent, quan el cap d'estudis va passar llista, el primer nom que va dir de la llista era el meu. El primer de tots, zasca!
Ian 1, cap d'estudis 0

Bé, el meu projecte era construir un clúster d'ordinadors, això és, agafar-ne 3 o 4 i fer que comparteixin el processador i la memòria RAM.
També vaig utilitzar una ps3 que tenia espatllada.

El crèdit durava 4 setmanes, massa poc temps per que sortís un bon treball, pensàvem tots. I encara ho mantenim.
Per si fos poc havíem de crear una empresa, baixar-nos mil milions de documents de pàgines de l'estat i emplenar-los, com a part d'un treball complementari de RET (Relacions en l'Entorn de Treball).

Total, que una setmana experimentaves amb programes que et baixaves, no funcionaven a la primera, la següent ho intentaves arreglar, la tercera començaves a fer el treball de RET i la quarta ho acabaves tot de pressa, feies un powerpoint, ho portaves a enquadernar i esperaves al dia de la presentació.

Una d'aquelles setmanes, crec que la segona, principis de la tercera vaig anar al Bauhaus de Girona a comprar uns calaixos de plàstic per a poder posar els ordinadors, que estaven desmuntats.
No recordava que fos tan enorme. Vaig voltar molta estona fins a trobar alguna cosa que em servís, però al final va quedar xulo.

Oh, i la primera setmana vaig acabar les pràctiques! Va ser molta sort, així vaig tenir la resta de matins lliures per a fer proves del treball.

Finalment vaig acabar-lo tot (que consistia de: el treball pròpiament dit [tres còpies enquadernades! em van robar 10 € ¬¬] , una part d'aquest en anglès, el treball de RET [que casi ocupava com el del clúster!], un powerpoint de resum i preparar-se la presentació davant d'un tribunal de tres persones) i un dimarts el vaig anar a entregar. Sí, vaig fer-me dues hores de camí per a entregar tres còpies del treball. Va ser entrar, deixar-lo, i en menys de 5 minuts, marxar.

El dijous de la setmana següent tocava la presentació. Jo vaig anar tan tranquil amb el meu clúster muntat i quan vaig arribar em van dir que no calia mostrar-ho, només havíem d'explicar que havíem fet. u.u'
Es veu que anaven amb molt retràs i per colmo, jo era l'últim. A part, aquell dia no havia aprovat ningú, mira que bé.
Primer van entrar en Jonatan i en David, que els portava en cotxe i finalment em va tocar a mí. Em vaig dedicar a explicar el powerpoint d'una manera entenedora (un membre del tribunal no sabia d'informàtica) però donant detalls tècnics, per contentar als profes d'informàtica.
De sobte vaig arribar a l'última diapositiva. Tan ràpid ho havia fet? No, havia passat força temps. Finalment vaig demanar si tenien alguna pregunta i em van dir que no, que ho havia explicat molt bé i que els havia agradat. Així que em van dir que estava aprovat. No deien la nota, la tenien que pensar, però era per si havíem d'anar a la recuperació la setmana següent o no.
Vam estar parlant un rato i em van dir que segurament tindria una bona nota.
Vaig agafar el clúster, els meus passatgers i vaig marxar cap a casa.

El projecte tenia aquest aspecte:




Va, us colo eltreball en pdf i el powerpoint per si us ho voleu mirar.


El títol

El dia de la presentació va ser el 10 de juny, des d'aleshores estic de vacances. He anat algun dia a ajudar al meu pare al bar, i algun altre a Sabadell. Finalment el dia 23 vaig anar a buscar les notes. No eren les notes del trimestre, eren les de tot el cicle, les de primer curs i les del segon. En total tinc un 8,51 de mitja (ja podrien haver arrodonit fins al 9 v.v) i del crèdit de síntesis... un 10, ale.

Aquell dia ens van portar a l'aula, el tutor ens va fer un minidiscurs sobre el futur, que ens esforcéssim i no ens rendíssim (se'l sabria d'altres anys?) i finalment ens va entregar el sobre. La majoria de la meva classe han aprovat, ja som tots informàtics.
Després vam baixar a secretaria i el nostre ex-tutor, o profe de bases de dades, és igual, ens va donar el resguard del títol, que és un paperet que has de portar a la Caixa, acompanyat d'uns diners i l'has de tornar a l'institut perquè et donin el títol, aquell altre paper signat pel rei que posa que ets oficialment tècnic informàtic.
Total, que el títol costava 50'55€, zasca!

Un dia de la setmana passada, aprofitant que tenia que anar a buscar a Flaçà a l'Anna, vaig anar a la Caixa a fer l'ingrés (va ser molta sort, a Flaçà n'hi ha una) i quan m'ho van segellar i firmar tot, vaig tornar a l'institut, es van quedar una part i em van dir lo que trigaria el títol en arribar. Pensava que serien 3, 4 mesos... Un punyetero any que triga el paparet del rei a arribar!

Però és igual, amb paper o no, ja sóc, oficialment, Tècnic en Explotació de Sistemes Informàtics! ^^