Darkside

Sí, se que ja fa dies que es va acabar el pont, però he estat ocupat i no he pogut escriure-ho abans v.v

Dissabte - 5

Em vaig aixecar a les 7'30 del matí, com la majoria de dissabtes, vaig esmorzar algo, segurament un Capuccino de sobre amb magdalenes, em vaig acabar de preparar el necesser i vaig sortir cap a Sabadell, a les 8-8'30.
Vaig arribar allà cap a les 10'20, vaig aparcar on vaig poder, vaig anar a buscar a l'Anna i vam anar a donar una volta per la ciutat.
El dia 7 era l'aniversari de la meva mare, i com que sempre que pot ens recorda al meu germà i a mi que vol un mòbil, un portàtil, un bluetooth pel cotxe, una nintendo ds, una psp o alguna cosa semblant (sí, sembla una nena fent la carta als reis xD), vaig decidir que li compraria un mòbil, potser així deixaria de recordar-nos constantment totes les coses que vol. No, és broma, el necessitava.
Així que el primer que vam fer amb l'Anna va ser anar a buscar una tenda de mòbils. Vam passar per tres o quatre buscant mòbils lliures. En una botiga vam agafar un d'aquells catàlegs típics que es posen al carrer, però vam seguir buscant-ne més. Finalment vam arribar a l'última, vam entrar, vam veure que casi no tenien res i li vam preguntar al dependent si tenia algun mòbil amb mp3 i càmera de fotos bé de preu. Ens va dir que no, però mentre marxàvem ens va deixar anar que tenia un pack de nosequé amb un mòbil així. Massa tard dependent, ja havia obert la porta, si volies vendre'ns un mòbil, ho podries haver dit abans, no?
Per educació em vaig quedar "escoltant" (almenys ho feia veure) el que em deia del pack, i quan va acabar vaig dir que ens ho pensaríem i que ja tornaríem. No cal dir que no ens ha vist més.
Al sortir de la botiga vam seure en un banc que hi havia allà davant i ens vam posar a mirar el catàleg que havíem agafat unes botigues abans.
De mòbils lliures no en tenien masses, i menys com el que buscàvem, així que al final ens vam mirar els de Vodafone. Vam veure un que no estava malament, així que vam anar cap a la botiga. Al entrar vam veure el mòbil en un estant, però al costat hi havia un altre, per 10 euros més que estava millor. Va venir una dependenta i ens va parlar una mica dels 2 mòbils. Finalment vam agafar el més car, que per tot el que tenia (pantalla tàctil, targeta de memòria de 2 GB, bluetooth, mp3, etc) estava molt bé, no arribava als 60€.
Després de tot el papeleo vam marxar i vam seguir donant voltes per Sabadell.

El sant del seu pare havia sigut el dia 3, però ho celebraven avui (sí, els sants també els celebren v.v) així que com que no sabia que comprar, vaig anar a un super i vaig agafar uns Ferrero Rocher. Per a l'aniversari de la meva mare, l'Anna va comprar el mateix.

Cap a les 14 vam arribar finalment a casa seva, on estaven els seus avis i els pares.
Mentre s'acabava de fer el dinar li vam donar els regals i després vam començar a atacar els aperitius.
Em sembla que vam dinar estofat, però no ho recordo bé. Una estona després d'acabar, cap a les 17 o por ahi, ens vam disposar a marxar. L'Anna es va fer la motxilla i mentre jo estava... no se que estava fent. Finalment ens vam acomiadar i vam anar a tirar cap al cotxe. Ja al carrer em va venir una xispa d'il·luminació divina, poc freqüent en mi, i li vaig preguntar a l'Anna si s'havia agafat un sac de dormir. Efectivament, se'ns havia oblidat, així que mentre ella tornava a casa a buscar-lo, jo vaig portar-li la motxilla al cotxe i la vaig posar al maleter. Quan va tornar vam anar tirant cap a Seva.
El seu pare ens havia dit una ruta, però el meu GPS de tant en tant funciona bé i ens va indicar una ruta més ràpida, que era tornar per on jo havia vingut i desviar-me en un punt.
Vam fer això i ens vam adonar que la carretera que havíem agafat ens portava directament cap allà, només havíem de seguir-la fins a la sortida corresponent.
Uns quants quilòmetres després vaig veure un cartell que anunciava una sortida a Seva, encara que el GPS no ens havia dit res, després de tenir una petita discussió mental sobre si havia de fiar-me del cartell o del GPS, vaig arribar a la conclusió que potser hi havia una altra sortida a Seva i que era on ens portava el GPS...
No se perquè li faig cas al meu GPS. Ens volia fer girar per un lloc on hi havia unes tanques d'aquelles de formigó, així que vam passar d'ell i vam sortir al següent poble, Tona.
Vam creuar-lo direcció a Seva, però per variar, hi havia una zona en obres que ens tallava la ruta.
Després de donar unes voltes per allà, li vaig fer cas a la meva brúixola mental i vaig aconseguir arribar a l'altre costat del tram en obres.
Després només havíem de seguir la carretera fins a casa dels meus avis.
Quan vam arribar els vaig presentar i tot el rollo i després d'un rato ens vam posar a sopar.
A la nit, més tard, vam anar a passejar els gossos amb el meu avi i quan vam tornar vam mirar algo a la tele i vam anar a dormir.

Diumenge - 6

Ens vam aixecar i vam anar directes a esmorzar. Em sembla que hi havia Donuts i xocolata desfeta.
Una estona més tard vam anar d'excursió tots plegats per uns camins d'allà a prop. Ens vam tirar com una horeta caminant i fent fotos al paisatge.
Després vam tornar a casa dels meus avis i vam fer algo fins a l'hora de dinar.
No recordo que vam dinar, però em sembla que després ens vam passar la tarda tirats al sofà fent el vago i mirant la tele.
A la nit vam repetir el plan del dia anterior, tele, sopar, passejar als gossos i dormir.

Dilluns - 7

Em vaig despertar sigil·losament i vaig anar a buscar els regals de la meva mare al cotxe. Quan tornava em va veure de lluny amb una bossa a la mà i em va dir: "Ahà! T'he pillat!"
No li vaig fer cas i vaig seguir amb el meu plan.
Quan ens vam despertar tots vam donar-li els regals i vam esmorzar. Es va passar com mig matí amb el mòbil, configurant-lo, mirant com anava i dient "que xulo, que xulo".
Cap a les 12 jo i l'Anna ens vam anar d'excursió a un riu que hi ha a les afores del poble. El meu avi insistia en que agaféssim les bicis, així que li vam fer cas. Li vaig donar a l'Anna una que li anés bé i jo vaig agafar la meva. Va ser aleshores quan vaig descobrir que tenia la roda de davant desinflada. No passava res, al final del carrer hi havia una gasolinera, ja la ompliria allà.
Vam arribar a la gasolinera i vam veure que el aparato d'inflar aire estava desmuntat i li faltava un tros, així que no la vam poder inflar.
Com que em feia mandra pujar a dalt del carrer a deixar la bici, vaig decidir anar sense inflar la roda de davant.
Anava fent soroll tot el camí, però sorprenentment no es va fer malbé. Em sembla.
Total, després de baixar totes les baixades que vam trobar ens vam anar acostant al riu. A l'Anna de tant en tant li donava per fer de temerària i no frenava massa, així que em passava a tota pastilla pel costat i quan havia de frenar ho feia a l'últim moment. Ara que ho penso... seria que els frens de la bici no anaven del tot bé? Sigués el que sigués vam seguir baixant, com dos coses rares, un sense roda i l'altra sense frens.
En una corba ens vam trobar un ciclista (l'Anna casi se'l menja, va aconseguir frenar a uns 2 metres d'ell) que ens va preguntar per una font.

"Una font? No ho sé, no som d'aquí, però se que al final del camí hi ha un riu"

Ens va donar les gràcies i va anar tirant, jo anava a seguir-lo feliçment, però l'Anna em va dir que li deixéssim una mica d'avantatge.
Uns minuts després arribàvem al famós riu.
No se si ho he explicat al blog, però el curs passat hi vaig caure i em faig fer una catxo de capsulitis que em va durar uns mesos (potser estava trencat o algo).
Després d'un rato fent fotos i donant voltes per allà li vaig dir si volia veure un lloc "secret" superxulo que havíem descobert amb el meu germà uns estius abans.
No se si és secret o que, però mai hi ha gent i és un camí que esta força amagat, és força estret, i està ple de plantes.
Vam deixar les bicis fora i vam començar a anar pel camí. Quan es va acabar estàvem en una zona xulíssima, que no us puc descriure detalladament perquè em fa pal i no acabaríem mai.
Era com una espècie de canó fet pel riu durant molts anys, amb una pedra grisosa, amb uns forats rodons fets per l'aigua i algun arbre tirat per allà mig, sense cap rastre d'activitat humana ni res. És un lloc que s'ha de veure, a mi m'encanta.
Total, que després de fer unes quantes fotos (potser en penjo alguna) i anar passant d'un costat a l'altre del riu (que tampoc era molt cabalós que diguem) vam arribar a un lloc on ja no es podia seguir. Bé, si que es podia, però era difícil. Li vaig explicar que jo i el meu germà una vegada havíem seguit però després no havíem pogut tornar i vam tenir que escalar per unes roques i noseque més.
Just vaig acabar el relat, em vaig girar (estàvem al costat d'un forat fet per l'aigua on hi havia algues i coses per l'estil) i vaig veure que l'Anna m'ha via seguit, no se perquè ja que jo només li anava a explicar la història aquesta. Va fer un moviment com per tornar enrere i va relliscar. Jo la vaig agafar, però ja tenia una cama a l'aigua. Va ser en aquell moment quan vaig descobrir que al agafar-la havia posat els dos peus en una zona amb algues o algo que relliscava i vaig dir: "Anna, ens caiem els dos".
Xof!! Els dos a l'aigua. Pensava que el forat aquell on estava era menos fondo, però vaig descobrir que no tocavem amb els peus al fons.
No sé com, vaig aconseguir sortir en menys de 2 segons i vaig ajudar a l'Anna a pujar.
Estàvem els 2 empapats, les vambes semblaven piscines per peus, teníem els texans i les samarretes arrapades a la pell i ens estàvem pelant de fred. Per colmo se'ns havia mullat tot lo electrònic: mòbils, pendives, la càmera...
Total, vam tornar per on havíem vingut intentant no relliscar, vam agafar les bicis i vam tornar cap a casa dels meus avis.
El trajecte se'ns va passar volant.


Una vegada allà, ens vam dutxar, ens vam canviar de roba i ens vam passar la resta del dia sense moure'ns del sofà, mirant pelis i dormint.
Mentida, també vam desmuntar els mòbils, que feien els 2 pantallasos i no volien funcionar.

Just després d'acabar-se una peli em va trucar el meu tio des de Tenerife perquè li fes d'informàtic a distància v.v

A la nit la meva mare i el meu germà van anar-se cap a casa i ens vam quedar els meus avis, l'Anna i jo.


Dimarts - 8

Ens vam aixecar, vam esmorzar i després vam anar a fer una volta ràpida pel poble. Ràpida perquè el poble és petit i no dona per més, però ens va donar temps a veure'l tot.
Vam tornar a casa dels avis i vam dinar.
Després vam mirar que la roba mullada del dia anterior estigués seca, i com que ho estava ens la vam guardar.
Després vam anar a l'ordinador a buscar mòbils nous, i de pas vaig provar el meu pendrive empapat. Funcionava ^^. Després, no sé perquè, em va donar per provar el mòbil, el vaig muntar, el vaig engegar i... funcionava! La bateria no li durarà 2 dies seguits, però és indestructible! Visca els mòbils russos trobats per casualitat! xD
Veient el meu èxit, l'Anna va intentar fer funcionar el seu, amb tota l'emoció del món, pero no va colar. (xDD)
No sé, va ser un dia curt, a la tarda vam fer el vago al sofà, per variar, i cap a les 18'50 la vaig portar al tren del poble del costat, posant gasolina abans, perquè sinó no arribava a casa.
No se que tenen amb les obres els pobles aquests, però vam tenir que entrar a les taquilles per una altre porta, la principal estava inaccessible.
Vam esperar a que arribés el tren, ens vam despedir i jo vaig tornar cap al cotxe. Vaig programar el GPS per tornar a casa i em va fer agafar una ruta més curta de lo normal, així que una hora i mitja després ja havia arribat a Begur.
Diria que vaig sopar algo, però no ho recordo xD.

I... FIN!



P.D: M'he tirat com una hora i mitja per relatar-ho tot, com no us ho llegiu sencer i/o no comenteu... ¬¬

Fa uns dies estava buscant una plantilla per un blog que ens han fet fer a anglès, però com que no en vaig trobar cap xula vaig dir-me: "Eh, i si la faig jo?".
Així que em vaig posar a buscar programes que em fossin utils. Finalment vaig trobar-ne un, l'Artisteer.

Sembla un programa molt xulo. L'aspecte s'assembla a la interfície de l'Office 2007 de Microsoft, amb la mateixa distribució.

Esta pensat per fer plantilles per llocs webs sense cap esforç i sense saber programació HTML, Dreamweaver, o coses d'aquestes.

POts canviar-ho tot de manera gràfica. Sí, tot. Els colors, les fonts, on està distribuida cada cosa, els fons, la transparència dels objectes, tot.

També té una opció molt interessant, pots fer la plantilla aleatòriament. No saps quin fons posar? Apreta el botó aleatori fins que trobis un que t'agradi. No t'agrada el peu de pàgina? Apreta'l un altre cop.
Amb aixó pots fer una plantilla superxula en menos de 10 minuts!

Suporta plantilles de Joomla!, Wordpress, de webs estàndards, i amb la nova versió 2.3, plantilles de Blogger.

No és gratis, però té una versió de prova (encara que afegeix marques d'aigua a cada document que facis).

Per internet corren versions crackejades, però no va cap, de moment.

Aquí us deixo un video xulo que m'he trobat ^^

Avui quan he obert el Brief m'he trobat amb un manifest que ha publicat la web Alt1040, que m'ha agradat, així que us el deixo perquè us el mireu.

"Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia. Por favor difunde este manifiesto en tu blog, Twitter, en redes sociales, en foros o imprímelo y repártelo."

Avui m'aburria i m'he posat a navegar per la web.
M'he trobat amb una pàgina bastant curiosa, nukeometer.com. En aquesta pàgina introdueixes el nom de la ciutat que vols, després el país, i et diu quantes bombes nuclears hi poden arribar.
He descobert que la ciutat importa 3 pepinos, posis Barcelona, Madrid o Alacant, et seguirà donant el mateix numero de bombes.
A part de dir-te quantes n'arriben també et diu de quins països venen, i d'on les envien (de submarins, bombarders, míssils de curt o llarg abast, etc)