Cerca!

Servers


Estat del Project Zero:
Estat del Servidor OS: Powered by Blackout Gaming Status Checker

Radio


Estat de la Radio (server 1):
Estat de la Radio (server 2):

Música



Personal DNA



Llegeix-me


Per a veure el blog en toodo su esplendor millor, baixeu-vos la font d'aquest link.

Descarrega'm! ^^

Arxiu

Visites



Quanta penya, no?




Online:



Mini Jo



28 d’octubre del 2010

PostHeaderIcon Radio 2010

Avui he aconseguit que la radio torni a funcionar! Weee!
La posaré el rato que tingui el pc enxufat, és a dir, des de les 10-11 a les 21. Si algun dia no està oberta, m'ho demaneu i ja està :)

La podeu trobar a la barra de navegació del blog.


Hi ha dos reproductors, el vostre és el primer.
Si es sent a trossos o es va parant, recordeu, és en streaming, així que la podeu pausar i deixar que es vagi carregant (com en els videos del YouTube).
I si voleu saber quines cançons sonen ho podeu veure aquí
27 d’octubre del 2010

PostHeaderIcon Crear webs amb el Photoshop

Avui us porto un tutorial bastant interessant de com crear, a partir d'un arxiu fet amb el Photoshop, una pàgina web.
Us deixaré varis enllaços, ja que avui no tinc temps per explicar-vos-ho jo (m'he passat el dia fent una pàgina web amb aquest mètode, però he tingut algun problema i m'hi he estat barallant molta estona v.v)



El primer ens explica detalladament com dissenyar la plantilla, donant-li efectes, aplicant filtres, etc. Està escrit en anglès.



El segon ens explica molt bé com crear un document en (X)HTML, a partir d'aquestes imatges. El resultat final és un únic arxiu amb tot lo necessari per a penjar la web a internet.




Més endavant (potser demà si sol·luciono els problemes que he tingut amb la web) us explicaré, ja que ningun dels tutorials m'ha convençut, com portar aquesta plantilla a Wordpress.

26 d’octubre del 2010

PostHeaderIcon Frikitest 2010

Avui m'aburria bastant i he decidit tornar a fer el Frikitest! Wee!

Aquest any no he augmentat massa, però segueixo sent el Déu Friki, amb un nivell de frikisme del 65.96%! Muahahahahaha!


Potser hauria tret una mica més si hagués marcat la casella de coses Otakus, però m'ha fet mandra. -.-
25 d’octubre del 2010

PostHeaderIcon Estiu 2010

Bé, com que ja ha acabat l'estiu he decidit tornar a esciure! (vale, ja fa un parell de mesos, però es que no sabia que dir v.v)
Intentaré tornar a escriure una mica cada dia, com feia fa temps, però no prometo res.

Va, va, va, us faré un resumet del que he fet aquest estiu.
Mmm... A veure, on ens havíem quedat... Ah, sí, era informàtic.

Bé, doncs des d'aquell dia practicament no he fet cap altre cosa que anar de Sabadell a Begur i vice versa. La majoria de caps de setmana anava al càmping a ajudar una mica, com sempre, però hi ha hagut molt poca feina v.v
A part d'aixó un dia vaig anar amb l'Anna d'excursió a Girona, a veure la muralla, el call, etc.

Oh, també he anat de vacances! Dos cops.
El primer va ser a Espot, cap a mitjans d'agost.

Com que per aquí feia molta calor, vam decidir anar a la muntanya. Vam anar a un càmping al costat del parc nacional d'Aigüestortes i l' Estany de Sant Maurici. Era xulíssim, hi havia un riu que li passava pel mig! Vam triar una parcel·la just al costat. Quan dic just, és just, a uns pocs metres, s'hi podia accedir des d'allà.

 La parcel·la-riu

Vam sobreviure una setmana a base de fabades, cigrons, mandonguilles i llenties de llauna i també d'entrepans.
Cada matí ens llevàvem i anàvem cap al poble (hi havia un camí al costat del riu, que sortia del càmping, pel qual trigaves uns 10 minutets en arribar) a comprar pa, les llaunes, els embotits per l'entrepà i alguna cosa més. Vam tenir la sort que al càmping hi havia una font d'aigua potable, així que omplíem les ampolles i no n'havíem de comprar ^^
En total podíem gastar uns 9 € al dia, però mai hi arribàvem. A més el càmping era super barat, uns 5€ per persona més un cotxe i una tenda, que també costaven 5 €. En total una setmana ens va sortir per 140 i pico entre els dos.
De dia s'estava a una temperatura bastant agradable, però de nit queia en picat, vam haver de dormir amb un parell de mantes.
Anàvem fent cada dia algun passeig pel poble, i així l'anàvem coneixent.
Un dia vam anar al parc natural, que estava a tres quilòmetres del parc, al mateix camí. Jo hi havia anat una vegada, però en taxi. Es veu que et deixen al costat de l'estany de Sant Maurici. Jo pensava que era el pàrquing que hi havia, però no, el pàrquing per als no-taxis estava a una hora de camí de l'estany v.v
Així que no ens va quedar més remei que caminar. Ara, el paisatge era xulíssim.


 Direcció a l'estany

Quan vam arribar a l'estany vam descansar una estona i després vam decidir anar fins l'estany de Ratera, que està més amunt. No vam arribar ja que algú s'estava cansant. I no miro a ningú.
Total, que ens vam quedar a mig camí així que vam baixar per un altre lloc, per la cascada de Ratera.


 La cascada de Ratera

Finalment vam tornar a l'estany de Sant Maurici, on vam veure una manada de cavalls.
Seguidament vam buscar un lloc per seure i ens vam menjar uns bocates. Estàvem sota un arbre gran i xulo. Uns minuts més tard uns quants d'aquells cavalls van començar a fer xorrades i a anar cap a la gent. Un es va rebolcar per terra per treure's les mosques. Semblava el meu gos quan està jugant, però amb 400 kilos més. Els cops que feia contra el terra es sentien molt, i les vibracions ens van arribar, tot i estar a 20 metres.
Després un va començar a demanar menjar a la gent. Una família que hi havia per allà li va donar coses, i el pare va dir a la seva filla:
" Els hi has de donar sucre, que els agrada".
Pensareu, vale, pos muy bien, a mi que m'importa que li agrada o no al cavall? Però resulta que... li van donar sucre! Però no una miqueta no, tot un grapat. Era en plan:
"Quines coses ens emportem a dalt de la muntanya, a 1913 metres d'altura? Doncs uns entrepans, una cantimplora, una navalla suïssa, mocadors de paper, un mini botiquín... i un paquet de mig quilo de sucre, clar que sí, així si ens trobem amb algun cavall li donem!" u.u'
Total, que just quan vam acabar de dinar, va començar a venir tot el grupet. Van intentar que els donéssim algo de menjar, però van veure que havien fet tard i van començar a menjar-se les engrunes que hi havia a terra. Jo em vaig posar la motxilla a l'esquena, no fos que me la manguessin. I de cop i volta veig que un cavall se m'està menjant la llengüeta de la bota, molt maco no senyor cavall? Resulta que havien planejat l'atac amb antel·lació, i quan jo estava distret apartant a aquell bitxo de la meva bota, un altre va rodejar l'arbre per la meva esquena, evitant ser vist i em va intentar mossegar la motxilla. Mentre l'Anna el feia fora, ja que jo no m'havia enterat, el que em mossegava la llengüeta la va veure com un perill per a l'execució del seu pla mestre i li va mossegar la seva llengüeta. Al final, quan ja estàvem drets i conservàvem les botes i la motxilla, van marxar.
Uns dies més tard vam tornar cap a casa.


Reunió de cavalls planejant en secret com robar-me la motxilla

Les segones vacances van ser a Itàlia, més concretament a Florència. Vaig aprofitar que m'havien regalat una càmera de fotos digital, de 12 megapíxels, amb gran angular incorporat pel meu aniversari i vaig fer unes quantes fotos (les anteriors estan fetes amb el mòbil).
Vam anar el meu pare, el meu germà i jo, però per estalviar vam anar en cotxe. La primera nit la vam passar en un hostal a França, bastant xulo i on tenien uns croissants boníssims per esmorzar, i l'endemà vam arribar a Itàlia.
Va ser una setmana de turisme típic: agafar el bus fins al centre(ningú pagava, són uns jetas tots, i a sobre els que condueixen ho fan com si juguessin al Burnout, a saco), donar voltes, fer fotos, menjar gelats i pasta, tornar a l'apartament, dormir, repetir.

 Ajuntament de la Piazza della Signoria

Menys algun dia que vam anar a la regió de Mugello, que en teoria era molt maca i molt verda. Era tot més cutre... Vaig adonar-me aleshores que la zona on visc és molt maca, no hi havia caigut avans, va ser veure una zona que deien que era preciosa i adonar-me que casa meva és millor.

Un altre dia vam anar a una platja també supermegahiperpreciosa, segons ells, que només era una extensió de sorra sembrada de para-sols. I a sobre havies de llogar una, pagant uns 20 €. Des de casa meva es veu la platja de Pals, que és mil cops millor, i gratis. Pràcticament no hi havia ningú a l'aigua, normal, amb lo que pagues per la tumbona qualsevol es va a banyar.
Aquella mateixa tarda vam anar a Pisa, i com sempre, vam veure gent que es feia fotos aguantant/tombant la torre v.v

 Viareggio, amb l'obligació de pagar per una de les mil tumbones


Pals, sense l'obligació de pagar per cap tumbona

Vam tornar de Florència cap al 7 de setembre.
Des d'aleshores he estat fent classes a distància, a través de l'IOC.
El temari és molt semblant a lo que ja he fet al grau mig encara que la gent digui que no. Potser hi ha alguna cosa puntual que és més extensa, on s'aprofundeix més, però me n'he trobat més aviat poques.

Oh, i el dia 24 de setembre em vaig treure la "L"! Pff... qui ho diria, ja fa un any que me la vaig posar

Bé, doncs això seria una mica per sobre tot el que he fet aquest estiu.

Demà, més xorrades.