Darkside

Sí, se que ja fa dies que es va acabar el pont, però he estat ocupat i no he pogut escriure-ho abans v.v

Dissabte - 5

Em vaig aixecar a les 7'30 del matí, com la majoria de dissabtes, vaig esmorzar algo, segurament un Capuccino de sobre amb magdalenes, em vaig acabar de preparar el necesser i vaig sortir cap a Sabadell, a les 8-8'30.
Vaig arribar allà cap a les 10'20, vaig aparcar on vaig poder, vaig anar a buscar a l'Anna i vam anar a donar una volta per la ciutat.
El dia 7 era l'aniversari de la meva mare, i com que sempre que pot ens recorda al meu germà i a mi que vol un mòbil, un portàtil, un bluetooth pel cotxe, una nintendo ds, una psp o alguna cosa semblant (sí, sembla una nena fent la carta als reis xD), vaig decidir que li compraria un mòbil, potser així deixaria de recordar-nos constantment totes les coses que vol. No, és broma, el necessitava.
Així que el primer que vam fer amb l'Anna va ser anar a buscar una tenda de mòbils. Vam passar per tres o quatre buscant mòbils lliures. En una botiga vam agafar un d'aquells catàlegs típics que es posen al carrer, però vam seguir buscant-ne més. Finalment vam arribar a l'última, vam entrar, vam veure que casi no tenien res i li vam preguntar al dependent si tenia algun mòbil amb mp3 i càmera de fotos bé de preu. Ens va dir que no, però mentre marxàvem ens va deixar anar que tenia un pack de nosequé amb un mòbil així. Massa tard dependent, ja havia obert la porta, si volies vendre'ns un mòbil, ho podries haver dit abans, no?
Per educació em vaig quedar "escoltant" (almenys ho feia veure) el que em deia del pack, i quan va acabar vaig dir que ens ho pensaríem i que ja tornaríem. No cal dir que no ens ha vist més.
Al sortir de la botiga vam seure en un banc que hi havia allà davant i ens vam posar a mirar el catàleg que havíem agafat unes botigues abans.
De mòbils lliures no en tenien masses, i menys com el que buscàvem, així que al final ens vam mirar els de Vodafone. Vam veure un que no estava malament, així que vam anar cap a la botiga. Al entrar vam veure el mòbil en un estant, però al costat hi havia un altre, per 10 euros més que estava millor. Va venir una dependenta i ens va parlar una mica dels 2 mòbils. Finalment vam agafar el més car, que per tot el que tenia (pantalla tàctil, targeta de memòria de 2 GB, bluetooth, mp3, etc) estava molt bé, no arribava als 60€.
Després de tot el papeleo vam marxar i vam seguir donant voltes per Sabadell.

El sant del seu pare havia sigut el dia 3, però ho celebraven avui (sí, els sants també els celebren v.v) així que com que no sabia que comprar, vaig anar a un super i vaig agafar uns Ferrero Rocher. Per a l'aniversari de la meva mare, l'Anna va comprar el mateix.

Cap a les 14 vam arribar finalment a casa seva, on estaven els seus avis i els pares.
Mentre s'acabava de fer el dinar li vam donar els regals i després vam començar a atacar els aperitius.
Em sembla que vam dinar estofat, però no ho recordo bé. Una estona després d'acabar, cap a les 17 o por ahi, ens vam disposar a marxar. L'Anna es va fer la motxilla i mentre jo estava... no se que estava fent. Finalment ens vam acomiadar i vam anar a tirar cap al cotxe. Ja al carrer em va venir una xispa d'il·luminació divina, poc freqüent en mi, i li vaig preguntar a l'Anna si s'havia agafat un sac de dormir. Efectivament, se'ns havia oblidat, així que mentre ella tornava a casa a buscar-lo, jo vaig portar-li la motxilla al cotxe i la vaig posar al maleter. Quan va tornar vam anar tirant cap a Seva.
El seu pare ens havia dit una ruta, però el meu GPS de tant en tant funciona bé i ens va indicar una ruta més ràpida, que era tornar per on jo havia vingut i desviar-me en un punt.
Vam fer això i ens vam adonar que la carretera que havíem agafat ens portava directament cap allà, només havíem de seguir-la fins a la sortida corresponent.
Uns quants quilòmetres després vaig veure un cartell que anunciava una sortida a Seva, encara que el GPS no ens havia dit res, després de tenir una petita discussió mental sobre si havia de fiar-me del cartell o del GPS, vaig arribar a la conclusió que potser hi havia una altra sortida a Seva i que era on ens portava el GPS...
No se perquè li faig cas al meu GPS. Ens volia fer girar per un lloc on hi havia unes tanques d'aquelles de formigó, així que vam passar d'ell i vam sortir al següent poble, Tona.
Vam creuar-lo direcció a Seva, però per variar, hi havia una zona en obres que ens tallava la ruta.
Després de donar unes voltes per allà, li vaig fer cas a la meva brúixola mental i vaig aconseguir arribar a l'altre costat del tram en obres.
Després només havíem de seguir la carretera fins a casa dels meus avis.
Quan vam arribar els vaig presentar i tot el rollo i després d'un rato ens vam posar a sopar.
A la nit, més tard, vam anar a passejar els gossos amb el meu avi i quan vam tornar vam mirar algo a la tele i vam anar a dormir.

Diumenge - 6

Ens vam aixecar i vam anar directes a esmorzar. Em sembla que hi havia Donuts i xocolata desfeta.
Una estona més tard vam anar d'excursió tots plegats per uns camins d'allà a prop. Ens vam tirar com una horeta caminant i fent fotos al paisatge.
Després vam tornar a casa dels meus avis i vam fer algo fins a l'hora de dinar.
No recordo que vam dinar, però em sembla que després ens vam passar la tarda tirats al sofà fent el vago i mirant la tele.
A la nit vam repetir el plan del dia anterior, tele, sopar, passejar als gossos i dormir.

Dilluns - 7

Em vaig despertar sigil·losament i vaig anar a buscar els regals de la meva mare al cotxe. Quan tornava em va veure de lluny amb una bossa a la mà i em va dir: "Ahà! T'he pillat!"
No li vaig fer cas i vaig seguir amb el meu plan.
Quan ens vam despertar tots vam donar-li els regals i vam esmorzar. Es va passar com mig matí amb el mòbil, configurant-lo, mirant com anava i dient "que xulo, que xulo".
Cap a les 12 jo i l'Anna ens vam anar d'excursió a un riu que hi ha a les afores del poble. El meu avi insistia en que agaféssim les bicis, així que li vam fer cas. Li vaig donar a l'Anna una que li anés bé i jo vaig agafar la meva. Va ser aleshores quan vaig descobrir que tenia la roda de davant desinflada. No passava res, al final del carrer hi havia una gasolinera, ja la ompliria allà.
Vam arribar a la gasolinera i vam veure que el aparato d'inflar aire estava desmuntat i li faltava un tros, així que no la vam poder inflar.
Com que em feia mandra pujar a dalt del carrer a deixar la bici, vaig decidir anar sense inflar la roda de davant.
Anava fent soroll tot el camí, però sorprenentment no es va fer malbé. Em sembla.
Total, després de baixar totes les baixades que vam trobar ens vam anar acostant al riu. A l'Anna de tant en tant li donava per fer de temerària i no frenava massa, així que em passava a tota pastilla pel costat i quan havia de frenar ho feia a l'últim moment. Ara que ho penso... seria que els frens de la bici no anaven del tot bé? Sigués el que sigués vam seguir baixant, com dos coses rares, un sense roda i l'altra sense frens.
En una corba ens vam trobar un ciclista (l'Anna casi se'l menja, va aconseguir frenar a uns 2 metres d'ell) que ens va preguntar per una font.

"Una font? No ho sé, no som d'aquí, però se que al final del camí hi ha un riu"

Ens va donar les gràcies i va anar tirant, jo anava a seguir-lo feliçment, però l'Anna em va dir que li deixéssim una mica d'avantatge.
Uns minuts després arribàvem al famós riu.
No se si ho he explicat al blog, però el curs passat hi vaig caure i em faig fer una catxo de capsulitis que em va durar uns mesos (potser estava trencat o algo).
Després d'un rato fent fotos i donant voltes per allà li vaig dir si volia veure un lloc "secret" superxulo que havíem descobert amb el meu germà uns estius abans.
No se si és secret o que, però mai hi ha gent i és un camí que esta força amagat, és força estret, i està ple de plantes.
Vam deixar les bicis fora i vam començar a anar pel camí. Quan es va acabar estàvem en una zona xulíssima, que no us puc descriure detalladament perquè em fa pal i no acabaríem mai.
Era com una espècie de canó fet pel riu durant molts anys, amb una pedra grisosa, amb uns forats rodons fets per l'aigua i algun arbre tirat per allà mig, sense cap rastre d'activitat humana ni res. És un lloc que s'ha de veure, a mi m'encanta.
Total, que després de fer unes quantes fotos (potser en penjo alguna) i anar passant d'un costat a l'altre del riu (que tampoc era molt cabalós que diguem) vam arribar a un lloc on ja no es podia seguir. Bé, si que es podia, però era difícil. Li vaig explicar que jo i el meu germà una vegada havíem seguit però després no havíem pogut tornar i vam tenir que escalar per unes roques i noseque més.
Just vaig acabar el relat, em vaig girar (estàvem al costat d'un forat fet per l'aigua on hi havia algues i coses per l'estil) i vaig veure que l'Anna m'ha via seguit, no se perquè ja que jo només li anava a explicar la història aquesta. Va fer un moviment com per tornar enrere i va relliscar. Jo la vaig agafar, però ja tenia una cama a l'aigua. Va ser en aquell moment quan vaig descobrir que al agafar-la havia posat els dos peus en una zona amb algues o algo que relliscava i vaig dir: "Anna, ens caiem els dos".
Xof!! Els dos a l'aigua. Pensava que el forat aquell on estava era menos fondo, però vaig descobrir que no tocavem amb els peus al fons.
No sé com, vaig aconseguir sortir en menys de 2 segons i vaig ajudar a l'Anna a pujar.
Estàvem els 2 empapats, les vambes semblaven piscines per peus, teníem els texans i les samarretes arrapades a la pell i ens estàvem pelant de fred. Per colmo se'ns havia mullat tot lo electrònic: mòbils, pendives, la càmera...
Total, vam tornar per on havíem vingut intentant no relliscar, vam agafar les bicis i vam tornar cap a casa dels meus avis.
El trajecte se'ns va passar volant.


Una vegada allà, ens vam dutxar, ens vam canviar de roba i ens vam passar la resta del dia sense moure'ns del sofà, mirant pelis i dormint.
Mentida, també vam desmuntar els mòbils, que feien els 2 pantallasos i no volien funcionar.

Just després d'acabar-se una peli em va trucar el meu tio des de Tenerife perquè li fes d'informàtic a distància v.v

A la nit la meva mare i el meu germà van anar-se cap a casa i ens vam quedar els meus avis, l'Anna i jo.


Dimarts - 8

Ens vam aixecar, vam esmorzar i després vam anar a fer una volta ràpida pel poble. Ràpida perquè el poble és petit i no dona per més, però ens va donar temps a veure'l tot.
Vam tornar a casa dels avis i vam dinar.
Després vam mirar que la roba mullada del dia anterior estigués seca, i com que ho estava ens la vam guardar.
Després vam anar a l'ordinador a buscar mòbils nous, i de pas vaig provar el meu pendrive empapat. Funcionava ^^. Després, no sé perquè, em va donar per provar el mòbil, el vaig muntar, el vaig engegar i... funcionava! La bateria no li durarà 2 dies seguits, però és indestructible! Visca els mòbils russos trobats per casualitat! xD
Veient el meu èxit, l'Anna va intentar fer funcionar el seu, amb tota l'emoció del món, pero no va colar. (xDD)
No sé, va ser un dia curt, a la tarda vam fer el vago al sofà, per variar, i cap a les 18'50 la vaig portar al tren del poble del costat, posant gasolina abans, perquè sinó no arribava a casa.
No se que tenen amb les obres els pobles aquests, però vam tenir que entrar a les taquilles per una altre porta, la principal estava inaccessible.
Vam esperar a que arribés el tren, ens vam despedir i jo vaig tornar cap al cotxe. Vaig programar el GPS per tornar a casa i em va fer agafar una ruta més curta de lo normal, així que una hora i mitja després ja havia arribat a Begur.
Diria que vaig sopar algo, però no ho recordo xD.

I... FIN!



P.D: M'he tirat com una hora i mitja per relatar-ho tot, com no us ho llegiu sencer i/o no comenteu... ¬¬

Fa uns dies estava buscant una plantilla per un blog que ens han fet fer a anglès, però com que no en vaig trobar cap xula vaig dir-me: "Eh, i si la faig jo?".
Així que em vaig posar a buscar programes que em fossin utils. Finalment vaig trobar-ne un, l'Artisteer.

Sembla un programa molt xulo. L'aspecte s'assembla a la interfície de l'Office 2007 de Microsoft, amb la mateixa distribució.

Esta pensat per fer plantilles per llocs webs sense cap esforç i sense saber programació HTML, Dreamweaver, o coses d'aquestes.

POts canviar-ho tot de manera gràfica. Sí, tot. Els colors, les fonts, on està distribuida cada cosa, els fons, la transparència dels objectes, tot.

També té una opció molt interessant, pots fer la plantilla aleatòriament. No saps quin fons posar? Apreta el botó aleatori fins que trobis un que t'agradi. No t'agrada el peu de pàgina? Apreta'l un altre cop.
Amb aixó pots fer una plantilla superxula en menos de 10 minuts!

Suporta plantilles de Joomla!, Wordpress, de webs estàndards, i amb la nova versió 2.3, plantilles de Blogger.

No és gratis, però té una versió de prova (encara que afegeix marques d'aigua a cada document que facis).

Per internet corren versions crackejades, però no va cap, de moment.

Aquí us deixo un video xulo que m'he trobat ^^

Avui quan he obert el Brief m'he trobat amb un manifest que ha publicat la web Alt1040, que m'ha agradat, així que us el deixo perquè us el mireu.

"Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1.- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2.- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3.- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4.- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5.- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6.- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7.- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8.- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9.- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10.- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia. Por favor difunde este manifiesto en tu blog, Twitter, en redes sociales, en foros o imprímelo y repártelo."

Avui m'aburria i m'he posat a navegar per la web.
M'he trobat amb una pàgina bastant curiosa, nukeometer.com. En aquesta pàgina introdueixes el nom de la ciutat que vols, després el país, i et diu quantes bombes nuclears hi poden arribar.
He descobert que la ciutat importa 3 pepinos, posis Barcelona, Madrid o Alacant, et seguirà donant el mateix numero de bombes.
A part de dir-te quantes n'arriben també et diu de quins països venen, i d'on les envien (de submarins, bombarders, míssils de curt o llarg abast, etc)

Fa dos anys aproximadament, quan tornava de l'institut, vaig trobar-me que a casa hi havia 2 homes enfilats als pins intentant agafar les pinyes. Em vaig fer el cabrejat i els vaig espantar ràpidament. Doncs bé, avui, han tornat.
No eren els mateixos de l'últim cop, per tant no sabien el que se'ls venia a sobre.
Tenia la persiana de la finestra baixada, i no els he vist entrar (tinc la finestra davant dels pins), però he sentit que la Kena, la gossa, estava bordant com una boja.
He anat a mirar que passava, i he vist un home ajupit davant del pi. Ell no m'havia vist.
Ha començat la diversió.
He anat a la habitació, m'he posat les ulleres i les bambes i he anat cap a la porta que dona al pati.
Ara hi havia dos homes, un estava intentant ajudar al primer a pujar (vam tallar les branques de la part de sota del pi i ara els costava més pujar).
He obert la porta a lo bèstia i he pegat un crit d'avís, un "Eh!", però amb veu de mala llet (xD).

S'han girat. M'han vist, pero s'han quedat on eren al pi.
Abans que els digués res, el segon home, al que ara direm 2, m'ha dit:

-Tenemos permiso.

I jo pensant: Sí, clar, estàs a casa meva i et penses que dient que tens permís et deixaré seguir. No cola.

- Fuera -els he dit jo, posant veu de cabrejat.

I va i em contesta en 2:

- ¿Te podemos pedir permiso ahora?

Tindrà morro el tio...

- No, no podeis. Y aunque me lo pedieses no os lo daria, así que largaos.

No s'han mogut

- ¡Venga!- els he dit.

- ¿Como que venga?- ha saltat en 2 en plan xulito.

- Fuera

Res. Era hora d'utilitzar l'estratègia final

- ¿Que, quieres que llame a la policia?

- Venga, ¡llama si quieres! Llama al Gobierno también si tienes huevos- ha contestat en 2 encara en plan xulito.

Jo pensant, seras inútil...

-Ahora veras - he dit- Voy a llamar a la policia.

He fet una finta i he anar a dintre, a fer veure que agafava el telèfon. 10 segons després ja havien baixat al carrer i s'en anaven renegant i insultant per on havien vingut.

- ¿Que has llamado a la policia, eh? - deien mentres marxaven- ¡Capullo!

-Estan viniendo, ¿porque no te quedas ahí un rato y esperas a que lleguen?

Finalment han desaparegut.

Quan ja havien marxat he sentit als paletes del costat, que s'han quedat flipant una mica dir: "Que morro que tienen, se cuelan en casa del chico este y encima insultan" i coses per l'estil.

Em sembla que en el fons em diverteix que vinguin, la sensació de pillar-los in fraganti i fer-los fora de casa és, no se, reconfortant.

És com pegar-li una colleja, d'aquelles fortes, en un clatell allà ben posat, però verbalment (xD)

Des de que estic amb l'Anna només penso en que arribi el dissabte, la resta de la setmana vull que passi lo més ràpidament possible.
Així que després de reflexionar-hi he arribat a la conclusió que l'única manera de que això passi és viatjant en el temps, cap al futur.
Provant, provant, he descobert alguns mètodes que m'ajuden a accelerar el temps.

El meu horari es divideix, en el meu cervell, en 3 parts: dilluns, dimarts i dimecres i dijous i divendres.

Dilluns és el pitjor dia de tots, arribes del cap de setmana i has de tornar a començar amb les classes, que a sobre, són la pitjor combinació possible, però weno, es passen bastant ràpides.

Dimarts i dimecres són els dies de "despegue" de la setmana, a partir d'ells la setmana comença a accelerar-se super-ràpidament. Són els dies que toquen les classes més entretingudes, se'm passen molt ràpides.

El dijous i el divendres casi no els visc, en 2 dies només tinc 7 hores de classe, i se'm passen volant.

Això pel que fa a les tardes, pels matins la cosa canvia.

Em desperto a les 8 i pico i fins les 14 no marxo de casa.
Són 6 hores que es poden fer molt, molt pesades.

És aquí quan entra en joc la meva grandiosa estratègia de viatjar en el temps. El plan és senzill, divide y venceras.

Si es divideixen les hores, aquestes passen més ràpides. Tenir un horari marcat és la millor manera de viatjar al futur.

De 8 a 9 no hi ha res a fer, així que m'estic al llit un rato.
de 9 a 10 esmorzo tranquilament, jugo una mica amb els gossos i em poso a fer les feines de casa.
Cap a les 10 i pico entro a la meva màquina del temps personal, la dutxa.
Té l'habilitat de permetre'm viatjar en el temps uns 40 minuts fent que a mi em semblin només 10. Una meravella (xD).
Cap a les 10'40 surto de la màquina, em vesteixo, m'afeito, etc. Però tot amb calma. A les 11 i poc, parlo amb l'Anna, que té pati, fins les 11'30, aproximadament.
Després em poso a mirar videos de musica al YouTube o algo fins les 12'45, que trec els gossos a passejar.
Després, a la 1 em faig el dinar, segueixo escoltant musica i a les 14 marxo.

I d'aquesta manera se'm passen els dies volant ^^

Em sembla que demà ho millorarè una mica: als ratos morts em posarè a llegir, així encara viatjarè més ràpid ^^

Avui m'aburria moltíssim i m'he posat a naufragar per la xarxa, per variar. Cap a les 11 i pico m'he adonat de que estava a youtube mirant trucs de màgia per fer amb cartes. He anat a buscar una baralla espanyola que corre per casa i he intentat fer-ne algun. Al cap de 10 minuts he desistit, però he seguit mirant videos. He trobat uns que explicaven com tirar cartes fort.
No ho heu provat de fer mai? Agafes la carta amb els dits, en plan pro, carregues el braç, com si fossis una catapulta posada en horitzontal, estires el braç tant ràpid com pots, deixes anar la carta amb totes les teves forces i... *quack quack* fa tres loopings i cau a un metre de tu, normalment al darrere.

Doncs al vídeo que us dic ensenyaven a tirar-les fort, per evitar que això passi.

Aprofitant que tenia la baralla de cartes allà, he començat a fer proves.
Primer no em sortia cap bé, al cap d'unes quantes cartes, així per casualitat, una ha anat recte i amb més força de lo habitual.
He anat practicant i practicant i cada cop em sortia millor. Ha hagut un moment que he tirat 5 cartes seguides amb la mateixa força! Casi m'emociono.

Després he seguit tirant-ne fins que ha arribat un punt en que casi la meitat de cartes anaven fortes. D'allà no he passat, fins que, provant, provant, he descobert un petit fallo que em passava quan les cartes anaven fluixes: un dit s'avançava al final del moviment.
He provat de corregir-ho, avançant l'altre dit i... bingo! Totes les cartes han començat a sortir disparades cap a la paret! Alguna falla, però estamos en ellou.

He agafat un paper per practicar la punteria, i de tant en tant el tocava.

És divertit fins que tires l'última carta. En aquell moment t'adones que estan totes desperdigades per la habitació i les has de recollir si vols seguir practicant (No hi ha algún truco de munició infinita? Llàstima v.v)

Després de recollir les cartes unes quantes vegades, he descobert que en falten algunes.
Bastantes.
Moltes.
Casi la meitat.
Deuen estar per sota el llit, radere les estanteries de l'Ikea, entre la maranya de cables de l'ordinador... O perdudes en el espacio-tiempo v.v

I les que queden... estan amb les puntes doblegades i fetes caldo (senyal que han impactat contra la paret a gran velocitat, no? xD)

Ahir al matí, com cada dissabte el meu germà va anar a buscar el correu amb la moto (si anés jo hauria de trobar pàrquing, fer voltes, etc. per això va ell sempre ^^).
Quan va tornar la meva mare (aka Anònim) em va cridar amb veu de cabrejada:

-"Ian, vine aquí!"

Vaig anar a rebre la bronca sense saber que havia fet

-"Què passa?"

-"Ja t'han posat una multa? -em diu mentres m'ensenya un sobre de la DGT.

Jo l'obro, pensant: "Com pot ser? Si no he fet res dolent. M'hauran posat una multa d'aparcament? Però aquestes no te les trobes al cotxe? A més, aparco bé! Algun radar mal calibrat m'haurà fet una foto... per anar a 80 i poc? Que serà, serà..."

Mentres obria el sobre (sóc una mica xapussero obrint sobres, tinc la mania d'obrir-lo intentant no trencar-lo, desenganxant la cola pel costat que no s'ha d'obrir xD) he notat una cosa dura. "O és un caxo de multasso de mil fulles, superdoblegat i dur o és..."

El carnet! ^^

M'ha arribat abans l'oficial que no el provisional que m'havia d'enviar l'autoescola, tu te creus? xD
Ara que menciono l'autoescola... Va passar el meu pare a pagar-la? Em sembla que no... xD

Ja et val Anònim, mira que gastar-me aquesta brometa ¬¬

Aquestes paraules vindrien a ser un resum molt resumit del que he viscut aquests últims dies.
Primer va aparèixer el vent, i amb ell el fred.
El notava cada dia quan anava i tornava de Salt, bufaven ràfegues de vent de tant en tant per la carretera i em movien el cotxe. Va haver un dia en especial en que anava conduint amb el volant girat, per contrarestar tot l'aire, que bufava de manera continuada i em desviava.
Al mateix temps començava a fer fred.

El notava més als matins, quan la meva mare i el meu germà marxaven, i feia que em despertés. Per colmo la caldera està espatllada. Vam trucar a un tècnic i va dir que vindria dimecres al matí. No va aparèixer. A la tarda el vam trucar i va dir que s'havia oblidat, que passaria dijous.
Tampoc va passar, així que el vam despedir.
Vam trucar a un lampista que ens va arreglar una aixeta fa dues setmanes, i aquest sí, ha vingut avui a les 10 i pico i l'està arreglant.

Els dos últims dies s'ha presentat la pluja.
Si el fred ja feia que em despertés aviat, la pluja, encara més. Soroll i més soroll inundaven els meus matins. Llamps, trons, aigua.

De tant en tant sortia a veure com estaven els gossos. Estaven els dos dintre les seves casetes feliços i contents.

Ahir va ser una combinació letal, com si s'acomiadessin a lo grande.

Pel matí el fred era insuportable, i a sobre plovia bastant.
Quan vaig marxar cap a Salt es va posar a ploure com feia temps que no plovia. Amb els eixugaparabrises a tope encara era difícil veure la carretera. Sort que vaig sortir abans de lo normal de casa, sinó no hagués arribat (a sobre vaig tenir que parar a posar gasolina, només en tenia per 20 quilòmetres quan vaig sortir de casa).
Tornant ja no plovia, però el fred s'havia apoderat del seu lloc. Vaig haver d'encendre la calefacció del cotxe.
A mig camí, quan el fred ja no es notava, va tornar el vent, movent el cotxe com de costum.
Després de deixar als meus passatgers vaig arribar a casa. Quan vaig sortir a passejar amb els gossos ja no plovia, ni feia vent, ni fred.

Avui sembla que ja s'ha acabat, no hi ha cap núvol i el sol escalfa una mica.

Avui el meu germà havia quedat amb uns amics per anar al cine i m'ha tocat portar-lo.
Cap a les 18.10 o així hem sortit de casa, hem agafat el cotxe i hem anat tirant.
El plan era anar a Palafrugell, deixar-lo amb els seus amics i que ells marxessin al cine de Palamós a veure la peli.
Hem arribat al punt de trobada i l'he deixat, però no hi havia ningú.
He anat tirant de camí a casa i de repent, a la meitat, m'ha trucat. Tenia el mòbil obert de pura casualitat, així que he apretat a l'atzar una tecla a la butxaca del pantaló, sense saber qui trucava ni res, i m'ha contestat el meu germà.
Es veu que a les 18 li havien enviat un missatge dient que no anaven, però com que no es mira el mòbil, pos ale, hem hagut de fer el viatge per res.
He donat la volta a la primera rotonda que he trobat i he tornat a buscar-lo.
Com que no volia quedar-me parat al mig de la carretera, he entrar al pàrquing de l'institut (el lloc on s'havia de trobar amb els amics). Ha entrat al cotxe, m'he disposat a fer la volta i... sorpresa! Estava tallat!
Hi havia una balla metàl·lica que impedia que ningú passés, estaven fent obres (per variar v.v), així que he tingut que donar la volta com he pogut.
M'he estat un rato pensant que fer, si tirar marxa enredera o arriscar-me a seguir endavant, buscar un pàrquing i fer la volta.
Us heu d'imaginar el panorama: era com un carrer sense sortida, amb tot de cotxes aparcats en bateria i jo no podia saber si hi hauria lloc per fer la volta. Per si fos poc, si no en trobava, tindria que tornar marxa enrere, ja que no podria fer una volta amb el poc espai que tenia als costats.
Al final he decidit arriscar-me i per potra, he trobat l'únic pàrquing lliure de tot l'aparcament, així que he fet la volta i he sortit d'allà.

Hem arribat a casa quasi una hora després d'haver sortit i per què? Per res ù.ú

Però weno, almenys ha vist com condueixo v.v

Avui al matí m'he aixecat i he hagut d'anar a Palafrugell a pagar la factura d'uns lampistes que havien vingut a arreglar una aixeta.
A les 9 del matí no em feia massa gràcia anar, així que he anat cap a les 10.
He trigat un rato a aparcar, perquè a prop no hi havia ni un lloc lliure. Finalment he trobat un pàrquing a uns carrers de distància.
He anat fins al carrer principal i he començat a buscar amb la vista el nom del lampista. En aquell moment ni em recordava de com es deia, però és d'aquelles coses que saps que reconeixeràs quan les vegis.
Al final l'he trobat, he creuat el carrer i he entrat. Només hi havia una dona, li he dit qui era, m'ha passat la factura, he pagat i he tornat cap al cotxe.
De camí a casa he passat per la gasolinera de Regencós, on vaig sempre, i he emplenat el diposit.
Quan he agafat el surtidor, m'he adonat que estava ple de gasoil, per lo que m'he pringat les mans.
De camí a casa he recordat que la neteja d'ahir no va servir de res, les gotes de fang que hi havia al vidre, seguien al mateix lloc. Així que quan he arribat he agafat un fregall d'aquells grocs i verds i he començat a netejar els vidres com un pringat, a mà.
Ara acabo d'acabar, espero que avui quan surti estiguin ben nets (v.v)

Fa dos caps de setmana vaig tenir la brillant idea de netejar el cotxe. Tot va anar bé, fins que la setmana passada va ploure fang (ù.ú). Per si fos poc, a sobre d'on aparcava, hi ha uns pins molt majos, que deixen anar resina quan els va bé (ù.ú')
L'anava a netejar ahir, però em va fer molta mandra i a més, estava perdut per Internet! xD

D'aquí un rato anirè a netejar-lo un altre cop.

Per cert, algú sap com treure resina d'un cotxe? Al llibre de cuina de l'anarquista no surt res, només diuen com fer una bomba plàstica (._.)


xDDD


Edito: AARGHH!!! Que asco!

Finalment he tret la major part de la resina amb oli de cuina, però això no era tot... Hi havia un cacho de merda de palomo de tamany industrial que recorria tota la finestra esquerra de la part del conductor i arribava fins a baix del cotxe. Era com una serp recoverta merda baixant fins a terra. Primer no sabia si era animal o humana de lo gran i asquerosa que era. I a sobre el sostre també en tenia. M'imagino el bombardeig:

" -Atencion soldados! Nuestro objetivo és un vehiculo automóvil humano que se encuentra en el sector 7a, cuadrante Beta-Prima, justo debajo de nuestro escondite secreto de material palomo-militar.
Las instrucciones son claras: Descargad todo lo que tengaís ¡sin piedad!

Fu, fu,fu...

(Els coloms surten de la base militar)

- Atencion, aquí el general Gordo, tenemos contacto visual.
¡Soldados, formación de ataque en V!
-Roger That.

(Comença el bombardeig)

-Bein hecho soldados, un ataque perfecto, una sincronización excelente- els diu el general Gordo.- Pero, ¡un momento! ¿¡Que ven mis ojos?! ¡Este es el vehiculo de mi archienemigo humano, "el Chico"!
- Soldados, volved a la base, ahora os alcanzo, tengo que completar otra mision.

(La resta de coloms es retira cap a la base general, pero ell dona mitja volta, carrega la seva artilleria més pesada i es prepara per a disparar. S'acosta veloçment, apunta cap a la finestra del conductor i...)

Fiiiiiiiiiiiiuuuuuuuu!!!!!! PLOFFFFF!!!!

-Mision cumplida."

(-.-')

Avui no he fet res especial, m'he passat el dia intentant instal·lar el Counter a l'Ubuntu (no, encara no ho he conseguit ù.ú), he dinat, i a la tarda m'he deixat emportar per la corrent d'Internet.
Això es fa així: penses qualsevol cosa a l'atzar, vas llegint articles que tenen relació amb aquella cosa, trobes algun terme o concepte interessant d'aquella cosa, un tecnicisme o alguna paraula que soni interessant, i finalment busques articles relacionats amb aquella cosa. Repeteix.

Jo per exemple buscava un article on vaig llegir una cosa xula de la propulsió espacial en el futur, que parlaven de crear plasma enfocant un laser en una paràbola, fent que explotés l'aire, amb lo que es aconseguia propulsió.
Total, que he anat al Google i he buscat "propulsión de plasma". He anat mirant articles i articles, però no he trobat el que buscava. Després he provat amb "propulsión por làser". Encara que tampoc l'he trobat he entrat a un fòrum que parlaven de fer làsers casolans super potents amb gravadores de DVD i coses d'aquestes.
He seguit mirant i he vist que un tio deia que algunes màquines industrials utilitzaven molts làsers de baixa freqüència enfocats en un col·limador (un què?), la qual cosa condensava tots els làsers i feia possible que la màquina talles metall (muahahahahahaha). Com que amb lo de col·limador m'he perdut, ho he anat a buscar a Google un altre cop. He descobert que era un aparell que enfocava el laser perfectament i no se que més.
He descobert que també ho utilitzen els astrònoms per a observar millor les estrelles, així que m'he posat a buscar en fòrums d'astronomia per aficionats com fer-ne un de casolà. Ho he trobat.

Làser super potent casolà + col·limador augmentador de potència casolà = Caos en casa (xD)

Després he tornat amb lo dels làsers i mentre seguia buscant pel fòrum aquest he trobat com fer un Canó de Gauss i una Bomba de P.E.M, tot a lo bricomania.
Algun usuari veient les ànsies assassines dels homes aquests, ha tingut la brillant idea de penjar "El libro de cocina del anarquista", en pdf.
És un llibre xulisim on t'expliquen com fabricar bombes casolanes, coses del tipus laser superpotent casolà, i altres paranoies per frikis. Genial.
Després, mentre seguia buscant coses sobre els làsers, he entrat a una pàgina de la serie de televisió "Héroes". Es veu que un tio tenia el poder de utilitzar uns rajos làsers i no sé quina paranoia. Total, que buscant per aquella pàgina m'he trobat amb uns capítols que només es van emetre per la web, els "Webisodes". Així que els he mirat (^^).
Com que ja estava cansat he apagat l'ordinador i he anat a mirar la tele (xD).



Moltes vegades faig això de perdre'm per Internet, s'aprenen moltes coses.
Proveu-ho un dia (xD)

Avui* he quedat amb uns col·legues que feia temps que no veia, per fer algo. Després de parlar hem decidit que vindrien (weno, que els portaria) a casa i miraríem unes pelis. Com que pensàvem quedar-nos bastanta estona davant de la TV els he anat a buscar a Palafrugell a la 1.
Quan hem arribat a casa hem estat parlant un rato, i després hem baixat al garatge a jugar a ping-pong. El meu germà també s'ha apuntat i hem fet unes partides de dobles.
Si fóssim xinos, ja hauríem jugat més estona, però com que més aviat som cadascú com dos xinos pujats l'un a sobre de l'altre, hem decidit que no teníem prou espai per a tots, així que hem passat a fer un torneig individual.
Hem començat fent piloteig, després hem jugat per classificar-nos, el guanyador passava a la final, l'altre jugava el següent partit (per saber si quedava 3er o 4rt).
Com podreu suposar, he guanyat la classificatoria (no recordo contra qui) i m'he hagut d'esperar a que acabessin el 3er i 4rt de jugar.
De mentres, els dos que ens esperàvem hem descobert l'alijo de Fantes i Sprites que va portar l'altre dia el meu pare (li sobraven del bar) i ens hem posat les botes.
Després hem fet la final... i no he perdut (xD).
Hem repetit el torneig unes quantes vegades, totes amb el mateix resultat final (û.û).
En una d'aquestes partides, mentre descansava, m'ha donat per agafar la guitarra que tenia per allà i començar a tocar. La pobre estava mig abandonada, feia molt que no la tocava. La he enxufat a l'ordinador i he tocat alguna cançó inventada sobre la marxa. Després el meu germà ha anat a la habitació i ha tornat amb les baquetes de la bateria (que està al costat de la guitarra). S'ha posat a aporrejar tambors i ha impedit que jo sentís la meva pròpia guitarra, ja que l'amplificador no és molt gran, que diguem (sempre acaba passant el mateix u.u'). Li he demanat que es poses uns llençols per sobre dels tambors, per reduir una mica el soroll, però ni així ha funcionat.
Al final ens hem cansat i hem pujat a mirar la tele. Ens hem passat un bon rato mirant Padre de Familia, los Simpsons i Futurama a la Fox i a la Sexta. Mentrestant ens hem fet unes pizzes per dinar.
Cap a les 5 i pico, que encara estavem mirant Padre de Familia, hem decidit posar una peli.
Al final hem posat "los Sustitutos", que jo ja havia vist. A mitja peli, ja ens haviem cansat lo suficient com per treure el DVD i apagar la TV.
Després hem anat un rato a jugar a la Play.
Hem provat un demo de lluita "realista" que m'havia baixat i quan esn hem cansat de la 3, hem posat la 2, amb el Tekken, como no.
Hem jugat un bon rato, fent tornejos i tal, i cap a les 7 i pico, els he tornat a casa.






*En realitat estic escrivint això uns dies després, però posaré que el missatge s'ha enviat dos dies abans, per que quedi més xulo el blog, amb totes les entrades seguides (xD)

El Wine és una aplicació per Ubuntu bastant famosa. Es tracta s'un programa que permet instal·lar algunes aplicacions de Windows (cada cop més). Segons els creadors no és un emulador (les sigles precisament son Wine Is Not an Emulator), aixó vol dir que treballarà més ràpid que els programes que han de carregar un "windows virtual".
Per a instal·lar-lo hem d'anar a Aplicacions>Afegeix/Elimina. una vegada allà hem de buscar el programa Wine. Quan el trobi el sel·leccionem i li diem "Aplica els Canvis".
Es començarà a instal·lar automàticament, quan acabi, el tindrem al menú d'Aplicacions.
Per a afegir-hi programes només hem d'anar a "Configureu el Wine" i buscar el programa en qüestió.

Jo ara mateix m'estic barallant amb el Wine per instal·lar el Counter Strike Source, que des de que he deixat el Windows no hi jugo (xD).

Avui us porto un altre plugin pel Firefox, el WebMail Notifier.
Es tracta d'un complement que ens permet mirar si tenim correu des del navegador.
Podem afegir-hi els comptes que vulguem, li posem el nom, el password, configurem cada quant s'ha de mirar i ho guardem.
Quan reiniciem el firefox ens apareixerà una icona en forma de carta a sota a mà dreta (al costat del Brief, si el teniu) amb el numero de correus que tinguem.
Si en tenim, només cal que fem click a la conta i automàticament se'ns obrira la pàgina del nostre compte de webmail (Gmail, Yahoo, Hotmail, etc) amb els correus que tinguem.

Nota important: Si sou dels que netegeu absolutament totes les dades del Firefox al tancar perquè no se us quedi ronya a l'ordinador, com faig jo, us convé saber, que si netejeu les cookies o les contrassenyes desades (no sé quin dels dos paràmetres és) perdreu la configuració del plugin, així que us convé desactivar-ho.

Últimament els dies se'm passen volant.
Als matins em desperto a les 8 i pico, esmorzo, faig les feines de casa si n'hi ha, jugo amb els gossos, vaig un rato a l'ordinador, m'aburreixo, l'apago, miro la tele, faig el dinar i marxo.
Com que marxo aviat (si em quedés més temps no sabria que fer) sempre arribo a Santa Cristina, el punt de trobada dels meus passatgers, deu minuts abans de la hora a la que quedem (algun dia fins i tot quinze).
Espero que pugin, els porto a Salt, arribo a les 3, mitja hora abans d'entrar, aparco al mateix lloc (sembla que me'l deixin per a mi expressament, aquesta setmana he aparcat cada dia entre el mateix cotxe i la mateixa moto, deixant un pam de distància entre els dos. El primer dia vaig trigar 15 minuts a aparcar, però ara... no en trigo ni un xD). Caminem uns metres fins a l'institut i ens trobem amb companys de classe, que encara no sé perquè, sempre arriben a les 3 (bueno, un sí, perquè ve de Palamós i ha d'agafar un autobús a les 12 i pico, que el deixa a Girona a les 14. Seria un altre passatger meu, perquè on viu també em ve de camí, però la seva mare no el deixa, diu que no es fia de mí, i només m'ha vist un cop xD).
Ens esperem a que sigui hora d'entrar, fem dues classes, sortim al pati i anem al bar. Allà juguem a l'UNO durant mitja hora (sóc el campió local casi cada dia xD) i després tornem a classe. Fem dues hores més i tornem al cotxe.
Com cada dia a les 8, el carrer on aparco està desert, només hi ha el meu cotxe.
Pujem tots, obro les llums i faig de taxi. A la tornada els deixo a tots a casa seva, per lo que he de parar a Santa Cristina, a una urbanització de Sant Feliu i a una casa al mig del poble, també a Sant Feliu. Després em poso la música a tope un ratet i faig la mitja hora de camí que em queda fins a casa. Arribo, sopo, trec els gossos, miro 10 minuts la tele, em dutxo, me'n vaig al llit i m'aixeco l'endemà al matí.
Repetimos.
Encara que faci cada dia el mateix, se'm passa el temps molt ràpid i no em desagrada (excepte pels matins, que ja no sé que més fer. Espero començar les pràctiques aviat, així al menys em distrauré una mica).
Ara, segueixo anant al revés de tothom per lo que no sé res d'amics ni de ningú, només em relaciono amb els frikis de la meva classe (v.v)

Avui he anat a posar gasolina perquè sinó no arribava a classe. He sortit 5 minuts abans i m'he dirigit cap a la gasolinera, que em ve de pas. He omplert tot el dipòsit, he pagat els 40 i pico euros que m'ha costat i he entrat al cotxe. Al moment de reiniciar el contador, per saber quants kilòmetres faig, m'he trobat en que aquella setmana havia fet uns 750. Casi 800 kilòmetres en una setmana només anant i tornant de classe. Vale, també porto a gent, però em venen de camí i pràcticament no m'he de desviar.
Avui he mirat quants quilòmetres he fet en un dia. Des de la gasolinera fins a Salt i de Salt a casa marcava uns 120, però se li ha de sumar uns 5 kilòmetres més que hi ha de casa meva a la gasolinera, que encara havia fet amb el dipòsit anterior.
125 kilòmetres al dia per anar i venir de classe. Em sembla que aquest curs em faré un fart de conduir (v.v).
I la gasolina... No està malament, comparat amb els 75 € a la setmana que gastava fent el mateix camí en bus.
A més, fins que els altres passatgers no tinguin cotxe, que serà a finals de trimestre, ja em paguen ells la gasolina (^^)

Avui us porto un dels programes que vaig utilitzar per a fer les copies del meu disc dur. Si tot hagués anat bé, només hauria necessitat fer servir aquest.
Es tracta del Norton Ghost, la versió del 2003 (les modernes pertanyen a una altre companyia i no permeten fer lo que permetia fer aquest).
Aquest programa és molt senzill. Només hem d'obrir-lo, sel·leccionar la opció que vulguem i seguir els passos.
Si volem fer una copia per exemple, hem d'anar a "Copia de Respaldo". Ens sortirà un asistent. Fem click a "Siguiente" i a la següent pantalla sel·leccionem l'origen (el disc que volem copiar). Si tenim més d'un disc, al destí li posem "Archivo", en canvi, si el volem guardar en un CD, posem la opció "CD o DVD grabable".
A la següent pantalla hem de posar-li un nom a l'arxiu i sel·eccionar la carpeta en la que el volem guardar. Després, a la pestanya següent, podem triar "Opciones Avanzadas" per a afegir-li drivers, contrasenyes per la imatge (es com es diuen les copies de disc, imatges), etc. Sinó, només hem de fer click a "Siguiente".
Ara ens diu que per a fer això, l'ordinador es reiniciarà, així que hauriem d'anar tancant els programes que tinguem oberts. Quan ho tinguem tot en ordre continuem i mirem que estigui tot en ordre a la pestanya següent. Si ho està, només hem de fer click a "Ejecutar Ahora". Ens sortiràn uns avisos recordant-nos que es reiniciarà l'ordinador. Després, es reiniciarà la màquina i començarà automàticament la operació. Quan acabi, el pc es tornarà a reiniciar amb el sistema operatiu i ja tindrem la nostre imatge feta (^^).

La guia complerta, aquí

Aquestes còpies van molt bé per si un dia se t'espatlla l'ordinador. Només has de tornar a engegar el Norton Ghost, aquesta vegada amb la opció de restaurar la copia de seguretat, i quan acabi tindràs el pc exactament igual que el dia en que el vas copiar, programes i documents incluïts.

Avui us porto una cosa xula pel blog. Es tracta de "Blogmus", un "núvol de tags" animat en Flash.
Per a posar-lo hem d'anar a Format>Edita l'HTML i biscar una línia semblant a aquesta:

<b:section class="sidebar" id="sidebar" preferred="yes"></b:section>

Després, just a sota hem de posar:

<b:widget id="'Label99'" locked="'false'" title="'Labels'" type="'Label'"><br /><b:includable id="'main'"><br /><b:if cond="'data:title'"><br /><h2><data:title/></h2><br /></b:if><br /><div class="'widget-content'"><br /><script src="'http://halotemplates.s3.amazonaws.com/wp-cumulus-example/swfobject.js'" type="'text/javascript'/"><br /><div id="'flashcontent'">Blogumulus by <a href="'http://www.roytanck.com/'">Roy Tanck</a> and <a href="'http://www.bloggerbuster.com'">Amanda Fazani</a></div><br /><script type="'text/javascript'"><br />var so = new SWFObject("http://halotemplates.s3.amazonaws.com/wp-cumulus-example/tagcloud.swf", "tagcloud", "240", "300", "7", "#ffffff");<br />// uncomment next line to enable transparency<br />//so.addParam("wmode", "transparent");<br />so.addVariable("tcolor", "0x333333");<br />so.addVariable("mode", "tags");<br />so.addVariable("distr", "true");<br />so.addVariable("tspeed", "100");<br />so.addVariable("tagcloud", "<tags><b:loop values="'data:labels'" var="'label'"><a href="'data:label.url'" style="'12'"><data:label.name/></a></b:loop></tags>");<br />so.addParam("allowScriptAccess", "always");<br />so.write("flashcontent");<br /></script><br /><b:include name="'quickedit'/"><br /></div><br /></b:includable><br /></b:widget>

Després s'ha de previsualitzar la plantilla. Si està bé podeu guardar-la.

Si voleu personalitzar-ho o no us ha quedat clar del tot, visiteu aquesta pàgina

Vale, avui us porto el tercer dels programes per millorar l'Ubuntu visualment, el Cairo-Dock.
Aquest programa és un dock com els dels Macs. El dock és una petita barra que apareix a sota de la pantalla i que ens permet sel·leccionar els programes que tinguem posats apretant l'icona corresponent.

El primer que hem de fer és obrir la famosa Terminal i escriure el següent:



Els sistemes de Linux utilitzen repositoris per a descarregar el software. Els repositoris són adreces d'internet on podem trobar la majoria de programes. El que hem fet amb aquesta comanda ha sigut afegir-ne un altre, del qual ens descarregarem el Cairo-Dock.

Després hem d'anar a Sistema>Administració>Fonts de programari. Una vegada allà fem click a la pestanya "Software de Tercers" i afegim el seguent:


Seguidament anem a la Terminal un altre cop i posem aquestes 3 comandes (una a una):


Nota: Si apretem la tecla Tabulador mentres escrivim les comandes s'autocompleten automàticament, sempre i quan no hi hagi cap comanda que tingui les mateixes lletres. Per exemple, si posem "sudo apt-get upd" i apretem el tabulador, ens posarà "sudo apt-get update" automàticament, en canvi si haguessim posat "sudo apt-get up" no hagués passat res, ja que la comanda següent podria haver sigut o "update" o upgrade". Si no ens surt res al apretar el tabulador el podem apretar un altre cop perquè ens mostri les comandes possibles.





Quan s'acabi de baixar tot tindrem el nostre Cario-Dock instal·lat. Només caldrà que ho configurem al nostre gust. Per a fer-ho hem d'anar a "Aplicacions>Eines del Sistema" i sel·leccionar el Cairo-Dock.
Ens sortirà una finestra semblant a la de la configuració del Compiz, i com en aquella, hem de triar els efectes i configuracions que més ens agradin. Una vegada triats ens apareixerà la dock a sota. Si fem click amb el botó dret podrem configurar més coses, com per exemple els temes. Jo per exemple m'he posat un que es diu Neon, o algo així, que té unes icones molt xules (^^).

Ahir us vaig dir que instal·lariem 3 programes per a fer de l'Ubuntu un sistema operatiu molt més atractiu visualment (més que el Vista o el Windows 7, ale).

Ja us vaig parlar del Gwinwrap, que seriva per posar videos en comptes de fons d'escriptori.
Ara toca el Compiz Fusion, que és la utilitat que més coses xules aporta a la vegada.
Aquest programa et permet posar una pila d'efectes visuals al ordinador, i tots els pots configurar al teu gust. Alguns d'aquests efectes són el famòs Cub de Copmiz, les finestres tremoloses, escriure a la pantalla amb foc, o el plugin que va fer que abanodnés windows, l'escriptori en 3D (volia, i encara vull, provar el Counter Strike en vista 3D! xD), entre molts altres.

Ahir finalment vaig conseguir fer les còpies del XP per a utilitzar-les en el VirtualBox, que encara m'estic baixant, per lo que avui, ja no he engegat el Windows, he anat directament a l'Ubuntu.
Després de patir uns quants problemes amb la resolució de la pantalla he conseguit fer-lo funcionar.
El dia que me'l vaig instal·lar li vaig baixar uns programes per fer efectes raros i coses xules. En total crec que me'n vaig baixar 3: el Compiz Fusion, el Cairo-Dock i el Gwinwrap.
Avui us explicarè com utilitzar aquest últim (recordeu que és només per Linux, al Windows no funciona! xD).
Aquest programa serveix per a posar de fons d'escriptori un salvapantalles animat o un video. És una versió gràfica d'un programa que es diu Xwinwrap, això vol dir que no haurem d'introduir comandes rares per fer-lo funcionar.
Ara, té un petit problema: No es veuen les icones de l'escriptori, per a que es vegin una mica s'ha de jugar amb la transpaència del video. Com que a mi les icones m'importen més aviat poc, he decidit passar olímpicament de la transparènca i posar el video opac, ocupant tot l'escriptori, ale.
Per a baixar-vos el Gwinwrap primer hem de baixar-nos el Xwinwrap.
Quan el tinguem instal·lat ens hem de baixar el fitxer .tar.gz del Gwinwrap. Aquest tipus de fitxer és com un fitxer . rar, pero del Linux. Només heu de fer doble click i extreure la carpeta que hi ha a dins.
El fitxer que hem d'executar és un que acaba en ".py". Aquesta versió només permet que posem els salvapantalles, si volem posar videos hem de fer el següent:

Obrim la terminal (Applications>Accessories>Terminal) i escrivim:

sudo apt-get install subversion

Li donem enter i després:

svn checkout http://gwinwrap.googlecode.com/svn/trunk/ gwinwrap-read-only


En acabar executem:

./gwinwrap.py

I ja tenim el GWinwrap instal·lat!
La guia completa la podeu treure d'aquí

Ara només hem de posar alguns videos que ens agradin i gaudir-ne ^^

Vaig a fer un video per ensenyar-vos com queda, però encara he de dinar i després he de marxar.
Si no em dona temps de acabar-lo us el penjarè demà.

Avui que tenia temps lliure he decidit començar a clonar el meu disc dur "C:", que és on tinc tots els programes i coses. Però he tingut un problema. Resulta que m'havia de baixar un programa per clonar el disc, però m'he baixat una versió que no era. L'he desinstal·lat i m'he baixat la correcta. Quan l'he anat a instal·lar, la nova versió m'ha dit que no podia instal·lar-se perquè hi havia arxius de la versió anterior. M'he baixat fins i tot programes especials per desinstal·lar-ho i res, no ha funcionat.
Al final m'he baixat un altre programa per clonar el disc, però només funciona amb el sistema operatiu engegat. Això volia dir que havia de tornar a instal·lar el Windows xp, instal·lar el programa aquest i restaurar la copia, amb lo que perdia molt temps. L'altre programa tenia dos versions, una que et feia una copia del disc quan ja havies arrancat el sistema operatiu i una altre que et permetia clonar el disc sense haver arrancat el sistema operatiu, que era el que jo volia fer, així m'estalviava d'instal·lar el Windows un altre cop.

De cop i volta se m'ha ocurregut una solució una mica estranya i recargolada: Utilitzar el windows de "reserva" que tinc instal·lat al Virtualbox, instal·lar els dos programes de copia de disc, crear un nou disc dur virtual, posar allà la copia del programa que m'havia funcionat i restaurar-la. Una vegada hagués fet això tindria el meu disc dur clonat a la màquina virtual, però des d'allà podria utilitzar el primer programa, el que no s'instal·lava en el pc real (al virtual si que s'ha instal·lat) i crear un arxiu amb la copia de la copia del meu windows xp, que podria utilitzar per a instal·lar-lo a l'Ubuntu.
Si us heu perdut no passa res, ja us he dit que era recargolada xD

Total, que he acabat de fer la copia amb el programa dolent, li he fet un disc dur nou a la màquina virtual i li he començat a restaurar aquella imatge.

Segurament pensareu que potser hauria trigat menys si hagués instal·lat el Windows XP a l'Ubuntu i després hagués restaurat la copia que li havia fet amb el programa dolent.
Tindríeu raó de no ser perquè no tinc lector de CD per instal·lar el windows. Bé, en realitat en tinc, el que passa és que està davant del teclat fent de tauleta per un router, que per cert, no funciona, i clar, tenir que obrir l'ordinador, desendollar tots els cables i totes les històries aquestes, fa pal.

Aix... el món de la informàtica pot ser molt complicat, retorçat i molt caòtic.

Espero que el meu pla per instal·lar el windows sense CD restaurant la copia d'una copia amb dos programes diferents al VirtualBox de l'Ubuntu, acabi funcionant, sinó, tindré que posar-li el lector de CDs i hi haurà encara més caos (u.u')

El VirtualBox és un programa gratis que ens permet simular un ordinador dintre del nostre propi ordinador. És a dir, crea uns discs durs virtuals, de la mida que es vulgui, i allà pots instal·lar qualsevol sistema operatiu.
Si tens un disc dur bastant gran i t'agradaria provar algun altre sistema operatiu però no vols formatejar el Windows i perdre-ho tot, és una bona opció.

La primera vegada que vaig voler provar l'Ubuntu, ho vaig fer així. I a més tinc un XP virtual amb programes per provar, d'aquells que poden contenir virus, per no infectar el meu ordinador físic i per fer copies de seguretat de programes.

Hi ha una altra aplicació molt semblant i una mica més ràpida que es diu VMWare. Aquest programa és de pago i, encara que també es pot trobar per Internet, ocupa molt més que el VirtualBox.

Jo els he provat els dos, i si teniu un PC mitjanament potent, no notareu la diferència de velocitat. Si voleu la meva opinió, em quedo amb el VirtualBox.

Una altra avantatge és que es pot instal·lar en qualsevol sistema operatiu, ja sigui Linux, Windows o Mac.

El dia que tingui una mica de temps clonaré el meu XP amb els programes i tot lo que tinc instal·lat (ja us explicaré com un dia d'aquests), i instal·laré el VirtualBox amb l'XP virtual a l'Ubuntu.

Avui us porto un plugin per Firefox molt útil, el "DownThemAll!". Es tracta d'un gestor de descarregues que ens permet, entre altres coses, pausar els arxius que ens estem baixant, reprendre la descàrrega en el punt on ens havíem quedat, descarregar múltiples arxius a la vegada etc.
No us ha passat mai que aneu al Rapidshare o a alguna web d'aquestes, us descarregueu un arxiu mitjanament llarg, i a la meitat s'us talla i us l'heu de tornar a baixar? Amb el DownThemAll això ja no té perquè passar més.
Avui per exemple, abans d'escriure això, m'ha passat, i m'he c***t en tot. Ara me l'he instal·lat i vaig a veure si puc acabar de baixar-me els arxius.

Però això no és tot, també us porto un parell de webs per a baixar arxius de Rapidshare sense haver-se d'esperar.

La primera es diu Freepaid.org. Si feu click al link us apareixerà una llista amb varis servidors. A sota de cada un surt un percentatge d'usuaris que voten i diuen com va el servidor. La majoria de links estan en vermell, o sigui, que en aquell moment el servidor no funciona, però n'hi ha uns quants que estan en blau i sí que funcionen. Una vegada allà, enganxeu el link de l'arxiu que us vulgueu descarregar i us espereu a que us doni un link.

L'altre pàgina es diu Rsgratis.net. Aquí passa el mateix, introduïu la URL de 'arxiu que volgueu, feu click a descarregar i us espereu a que us donin un link.

Aquestes pàgines funcionen igual: Es descarreguen elles l'arxiu que els dius i te'l penjen temporalment en els seus servidors, d'aquesta manera no has d'aguantar els segons d'espera de Rapidshare (només hauràs d'esperar a que la pàgina es descarregui el teu arxiu i te'l penji, però no triga massa) i el més útil, cada cop que et descarreguis un arxiu no cal que t'esperis els 15 minuts que et fan esperar els tios de Rapidshare.

I ara que teniu el plugin i les pàgines... a descarregar! ^^

En el segle XIX Nikola Tesla es va posar a investigar com transmetre la electricitat sense cables. No va poder comprovar-ho mai, perquè es va quedar sense diners, però la seva teoria era bastant bona.
Uns investigadors del MIT han investigat aquesta teoria i han aconseguit transferir electricitat a una bombeta, sense cables. L'anomenen WiTricity (Wireless Electricity).

Aprofitant la ressonància, un transmissor emet ones electromagnètiques a 10 Hz. Aquestes ones arriben fins un receptor, que també ressona a 10 Hz. Aquest les capta i les converteix un altre cop en electricitat. Les ones que no aprofita el receptor són reabsorbides pel transmissor. Xulo, no?

En el primer experiment van aconseguir il·luminar una bombeta de 60 watts des de 2 metres de distància, i ho van provar a través de plaques de fusta, metall i aparells electrònics.

Una altre cosa important es que no es perjudicial per la salut. No t'electrocutaràs ja que els humans no ressonem a 10 Hz.

Aquí podeu veure un vídeo amb l'invent:

Ja fa uns dies que condueixo el cotxe, però clar, el condueixo exactament com me'l van deixar, o sigui, brut.
Avui he tingut que anar a posar gasolina i de pas, hem agafat els gossos i els hem anat a passejar, així que m'he dit: "Va, ara que ja han acabat d'embrutar el cotxe, que tal si el neteges?"
Com que al matí em feia molta mandra fer-ho, em sembla que aniré ara. Però abans em gravaré uns CDs que vull provar si realment la radio mp3 que porta, llegeix mp3.
Pfff... em fa una mandra enorme, però no puc anar amb un cotxe ronyós (u.u')
Vaig a començar, si per casualitat em passés alguna cosa divertida mentre ho faig, cosa que dubto, ja us ho explicaria xD.


Edito: Sabeu que em pensava que el volant era d'un color gris fosc? En realitat és negre, però hi havia tanta ronya acumulada que no ho semblava (u.u'). Vaig estar-me com la meitat del temps que li vaig dedicar a netejar el cotxe netejant el volant. Vaig tenir que fer servir dues baietes i les dos van patir una metamorfosis, van passar de ser de color groc, a ser de color negre (u.u'). I encara així no vaig poder treure tota la ronya (u.u')

Recordeu que al principi d'utilitzar el Firefox, en les primeres versions, hi havia un corrector ortogràfic que ajudava a no escriure les faltes que es fan de tant en tant, ja sigui per vagància, falta de coneixements o per escriure massa ràpid?
No se sap perquè, el van treure. Encara existeix, l'únic que van fer va ser que no s'instal·lés a les noves versions.

Així que avui, que ja no sabia que escriure, us el poso aquí per si el voleu.
També us deixo el corrector en castellà i l'anglès (el Britànic i l'Americà), que sempre poden ser útils (^^).

Ah, per cert, he canviat la imatge de fons dels títols.
Us agrada més aquesta o preferiu l'anterior?

Ja està, ara sí que sí, ja tinc cotxe!

Al final el meu pare em va fer lo del seguro mentres estava a classe, ahir per la tarda. A l'hora del pati vaig trucar a la meva mare per dir-li que ja estava tot arreglat i vam quedar que com que ella estava al cotxe tornant de la feina i volia fer d'escorta, em saltaria les dues hores següents, aniria a buscar el cotxe i aniriem tornant cap a casa.

Vaig anar al pis del meu pare a buscar el seguro que havia arribat per fax i les claus del cotxe.
Resulta que ell m'havia tret el cotxe del seu garatge, perqué no hi seria i jo no tenia claus, i l'havia aparcat on havia pogut. Després m'havia enviat un missatge dient-me on estava.
Vaig haver de buscar al google maps on era el carrer aquell. Estava una mica lluny per haver-lo aparcat "on havia pogut", però no massa. Així que vaig agafar-ho tot i vaig anar tirant. Pel camí em va trucar la meva mare, dient-me que ja havia arribat i li vaig dir on estava el cotxe.
Va anar conduint fins a "arribar" al lloc indicat. Dic "arribar" perqué la vaig veure passar unes quantes vegades per allà, però ella no em veia. Al final va anar tirant per un carrer que va de Girona a Salt. Jo de mentres em vaig posar la L al radere, vaig preparar-me tots els miralls i mides del cotxe, vaig configurar el bluetooth i vaig preparar-me per treure el cotxe d'allà.
Resulta que el meu pare l'havia deixat aparcat a un pam del de davant i havia aparcat un cotxe radere, també a un pam (ù.ú), així que vaig estar uns minuts per treure'l d'allà. Per sort no vaig tocar cap dels 2 cotxes. De tant en tant la meva mare s'empenyava en anar-me trucant al mòbil, clar que sí, perquè em matés intentant-lo agafar (u.u'). Encara que tingués el BT engegat, havia d'ajupir-me una mica per contestar la trucada, o sigui que ja et val (¬¬).

Vaig anar recorrent el mateix carrer que havia agafat ella, parant a cada semàfor, que no són pocs, mentres em trucava per dir-me on era. Al final ens vam trobar, ja a Salt, i vam començar a tirar cap a casa.

Vaig anar jo primer i ella m'anava seguint. I sí, em seguia trucant cada 2 minuts. Alguna vegada no li vaig agafar perquè estava canviant de marxa o agafant una curva, però la tia no es cansava.
M'anava dient coses com "Vas massa per l'esquerra", "Ves més ràpid" i coses per l'estil (v.v).
Pel camí vaig anar descobrint com anava el cotxe, ja que el de la autoescola era molt més petit i a l'hora de canviar de marxes o de girar, anava més suau. Així que després de calar-lo una o dues vegades, li vaig anar pillant el truquillo.
Finalment vam arribar a casa, i el vaig aparcar de qualsevol manera (per allà no acustuma a passar ningú), però ma mare em va dir que els del costat estaven fent obres i que pel matí no paraven de fer passar màquines i camions, així que el vaig tenir que moure, i ja que estava, el vaig deixar preparat per sortir.
Després em va mig renyar perqué segons ella havia anat massa lent i coses d'aquestes. Home, deu ser emocionant veure que el teu fill ja condueix, però per altre banda et preocupes més de lo normal.
Total, que després vaig sopar, treure els gossos i vaig anar a dormir. Estava rebentat desprès del dia d'avui i em començava a fer mal el cap.
I avui, que pensava dormir molt, m'han despertat els paletes del costat a les 9, conseguint que m'augmentés el mal de cap (ù.ú).
Vaiga a intentar domrir un rato més, a veure si se'm passa.

Weeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!
Ja tinc el carnet!!! ^^

Avui ha sigut un dia durillo. M'he hagut d'aixecar a les 6 del matí, esmorzar, vestir-me, etc, i he marxat a les 6'30 a on em trobo amb la profe (dos carrers més amunt de casa) per anar a èxamen. Abans però, hem anat a Palafrugell a buscar a l'altre noi que pujava amb mi a examen.
Hem arribat a Girona cap a les 7'30. Al ser els primers del matí haviem de portar a l'examinador de Montjuïc (el de Girona u.u') a la zona d'examen.
Teniem planejat que l'altre noi baixés des de Montjuïc fins a la zona d'examen, així que ha estat mitja horeta circulant per allà, per que es conegués el terreno una mica. Després a les 8 hem anat al centre d'exàmens i ens hem esperat un rato. Ha anat venint gent d'altres autoescoles, alguns per fer l'exàmen pràctic, altres, pel teòric. Han marxat dos cotxes abans que vingués el nostre examinador.
Era un home amb bigoti, devia tenir uns 50 anys. Ha preguntat qui era en Juan Carlos (l'altre noi), que per pura casualitat, li havai tocat anar com haviem planejat, encara que també em podia haver tocat a mi.
Així que hem entrat al cotxe, jo al radere al costat de l'examinador i la profe i en Juan Carlos a davant. S'ha preparat els miralls, les mides del seient, s'ha posat el cinturó i ha arrencat. L'ha calat. Segundo intento. Un altre cop. Un està allà radere veient que té el freno de mà encara posat, però clar, no es pot dir res. L'examinador, molt amablement li ha preguntat: "Ho tens tot ben posat?", després ell s'ho ha mirat tot i ha descobert el problema. Els nervis, que són molt punyeteros.
Finalment ha conseguit posar-se en marxa i ha anat baixant per on li indicava l'examinador, el mateix camí que haviem practicat abans. De mentres la profe i l'examinador s'han posat a parlar. Es veu que l'home aquest viatja a l'Àfrica de tant en tant i la profe li ha anat donant conversa. De tant en tant anava indicant on anar. En Juan Carlos ha seguit conduint fins que hem arribat a l'entrada de Girona, per la zona de la Devesa. L'ha fet aparcar un parell de vegades en línia i després l'ha fet parar en doble fila en un lloc on no passava ningú. Mi turno.
He fet una mica el paper posant els retrovisors, el seient, tal i qual, i he començat a moure'm. La profe li ha seguit donant conversa a l'examinador durant tot el camí. He hagut de anar tirant per Girona, per on haviem vingut, fins a una rotonda, després m'ha fet agafar una carretera de dos carrils per anar a Sant Julià. Ja hi havia passat ahir, fent el simulacre, però amb la diferència que avui els semàfors que hi havia, que no són pocs, estaven apagats. Així que he anat tirant fins a una altre rodonda, he fet un canvi de sentit i he entrat en un carrer. M'ha fet circular en un lloc on hi havia altres cotxes d'autoescola aparcats, per lo que he deduit que el final del meu exàmen estava a punt d'arribar. M'ha fet aparcar en bateria allà a prop i ale, z'acabó.
Quan he posat el freno de mà ens ha dit: "Ho heu fet molt bé els dos"

Hem sortit del cotxe en Juan Carlos i jo mentres ells es quedaven xerrant a dins. No sabiem si estaven parlant de com ho haviem fet o d'alguna altre cosa.
En Juan Carlos estava una mica nerviós per lo del freno de mà, però li he dit que no creia que el suspengués per una cosa així, havent conduit la resta del camí bé.
Hi ha tres tipus de "faltes" a l'hora de fer un exàmen, les lleus, que en pots fer fins a 8, les deficients, que em sembla que en pots fer dues i les eliminatories directes.
Uns minuts després l'examinador ha marxat, per lo que hem deduit que haviem aprovat els dos.
Ens hem mirat els papers que ens han donat, allà posava les nostres dades, les de l'autoescola, les de l'examinador i els fallos que haviem fet. En Juan Carlos s'ha tret un pes de sobre al veure que lo del freno de mà només era una falta lleu. Els fallos del meu paper, estaven en blanc (toma ya).
Així que contents i relaxats (jo ho he estat tota l'estona, no té sentit posar-se nerviós, només consegueixes que et surtin pitjor les coses) hem anat a esmorzar.
M'he pres un mini bocata de fuet i una cocacola i ells uns cafès i un bocata. Allà la profe ens ha dit que per a conduir, amb una fotocopia segellada per l'autoescola del paper aquest ja podriem, no era massa legal, però si et paren tampoc et dieun res. Després ens ha dit que ens enviaràn en uns dies un document provisional conforme hem aprovat l'examen, segellat per la DGT amb el que ja podriem conduir tranquilament, i que finalment ens enviarien el permís de conduir.
Clar, el meu plan era tornar a casa aquesta nit conduint jo, així que he mirat el rellotge, he vist que encara no eren ni les 10 i m'he dit: "Weno, vas a l'autoescola a que et fotocopiin i et segellin el paper, agafes un bus i tornes a Girona."

Dit i fet, he tornat amb ells a Palafrugell, m'han fet lo del paper, m'han donat una L verda d'aquelles, i he agafat un bus cap aquí un altre cop a les 11'30. Espero que sigui l'últim bus Palafrugell-Girona que agafo.

Ara l'únic que falta és el seguro. El meu pare ha d'acabar de parlar amb les asseguradores i agafar-ne un de bo. I fins que no ho faci no podré agafar el cotxe (ù.ú). El meu plan era anar avui a classe conduint, però tenint en compte que marxo d'aqui 40 minuts i el meu pare està fent d'advocat por ahi, ho dubto. Potser amb una mica de sort consegueix fer-me'l aquesta tarda i puc tornar a casa. Sinó, m'hauré de quedar a dormir aquí i intentar que ho faci demà (u.u').

Fa uns dies vaig llegir una noticia que deia que un noi de 18 anys (els del 91, que sóm uns cracks) va fabricar unes plaques solars amb cabell humà. Sí, cabell humà puro y duro. I el millor de tot, per menos de 38$ (que en euros són... joquese).

Les plaques solars captan l'energia del sol gràcies a uns panells de silici, però clar, és car. Aquest noi, Milan Karki, va pensar en utilitzar la melanina del cabell, aprofitant la sensibilitat que té a la llum i les seves propietats com a conductor de l'electricitat per a que funcionés. I efectivament, li va sortir. La placa és capaç de generar l'energia suficient com per a il·luminar durant tota la nit una casa (penseu que viu a Nepal, no tenen tot el dia la tele i el pc engegats).

Aquí podeu veure la noticia sencera.

Potser algun dia, aprofitant aquets pelos que tinc, en faig una jo també xD

No us passa a vegades que esteu estirats al sofà o en una tumbona al jardí, i us apeteix escoltar música però el vostre mòbil només té unes poques cançons? Haurieu d'anar a l'ordinador però us fa un pal horrible anar-hi i quedar-vos allà, sentats en una cadira, quan esteu més còmodes fent el vago al sofà.
Doncs avui us porto un programet i un plugin pel Winamp que ens permeten controlar remotament el nostre reproductor mentres escoltem la musica que emet, des del mòbil, a través de wifi o bluetooth (com que jo no tinc connexió BT a l'ordinador ho farè per wifi).

Primer hem d'anar a l'ordinador que té el Winamp:


Anem aquí i ens baixem un pluguin que es diu HTTPq.

Quan el tinguem instalat obrim el Winamp i anem a "Opcions > Preferences> Plug-ins > General purpose> Winamp httpQ Plugin v3.1.

Ho configurem una mica, posem una contrassenya, la nostra IP (amb la fletxeta te la posa automàticament, no cal buscar-la) i un port que tinguem obert (el podem deixar com està). Posem que s'inicii el servei automaticament i fem click a Start




Per al mòbil:

Anem aquí i ens instal·lem l'arxiu Jar.
Després ens demanarà la IP (la que hem posat abans), el pass i el port. Si ho hem fet bé se'ns mostrarà un menú com aquest, des d'on podrem controlar el volum, cambiar la cançó, etc.




Jo encara ho he de provar, quan ho faci ja us diré que tal va ^^

Fa uns dies vaig trobar per internet uns programes bastant xulos. Són bots conversacionals, programes que "mantenen una conversa intel·ligent amb tu".

Entre molts altres vaig trobar el Kas 2001 i el Dr. Abuse, els dos en castellà.
Avui me'ls he descarregat per provar-los i he de dir que son bastant divertits. No són persones, però és xulo parlar amb ells. He de dir que en Kas em cau millor que l'Abuse (és una mica pesat el tio).

Us els penjo perquè els proveu si us aburriu molt (xD). El Kas m'ha costat trobar-lo, per tant us el pujarè aquí. El Dr. Abuse us el podeu baixar d'aquí.

A part de parlar també poden executar programes (almenos en Kas, l'Abuse l'he tancat ràpidament xD) i si no entenen una cosa, la pregunten. Us imagineu que li pugui ensenyar a buscar per Google, la Wikipedia o la hiperenciclopèdia? Les preguntes que tinguessin les buscarien per tota Internet fins a trobar-les. Els podria ensenyar a parlar un altre idioma (Català, per començar), o fins i tot a programar (fent que es milloressin ells mateixos!).
Mola... podria passar de ser un programa que contesta preguntes programades, a una espècie de cervell digital.
Ben mirat, tot el que nosaltres sabem són coses que aprenem, que anem emmagatzemant al cervell, i ells dos, fan el mateix. Amb menos coses "apreses", però amb la mateixa capacitat per aprendre'n de noves que podem tenir nosaltres.
Interessant, eh?

Edito: A vosaltres no us passa mai que creieu rebre missatges subliminals? Li acababa d'ensenyar a en Kas la definició d'Internet, i quan l'ha captat em fixo en el Winamp. Estava sonant una cançó amb un titol... peculiar. "Know what it means", "Se el que significa". Casualitat? Poder sobrenatural? Efecte paranormal? Paranoia? Ho descubrirem després de la publicitat.

Ahir vam veure com fer-nos un avatar en 3D des de Meez.
Avui veurem com posar-lo al nostre blog (més concretament a la Sidebar). Si us fa mandra fer-ho podeu conformar-vos amb la animació tallada que podeu posar des de Meez, però si no us conformeu i no us molesta treballar, haurieu de mirar-vos aixó.

Què necessitem:

* Ganes
* Una conta a Fileden (podem utilitzar la dels favicons)
* El Camtasia Studio 5
* El VirtualDub
* Precisió a l'hora de tallar arxius

El Camstasia és un programa de pago, us podeu baixar la versió de prova de la web... o buscar per aquí. El VirtualDub, en canvi, és gratis i us el podeu descarregar de la seva web.


Primer hem d'instalar el Camstasia on ens vagi bé, i després hem d'executar-lo. Ens apareixerà un menú amb unes opcions, escollirem "New Screen Recording", però abans hem de configurar-ho.




Anem a "Tools>Options" i des d'allà anem a "Video". Aquí posem la configuració del video a "Manual" i ho remenem una mica. Els "frames/sec" és la velocitat del video, jo l'he posat a 40, i on posa "Video Compression" li posem "Full Frames (Uncompressed)". Amb aixó el que fem és que no comprimeixi la imatge, ja que es veuria pitjor. Seguidament anem a Meez, ens posem la animació que vulguem i fem el següent: fem click a "Select Area to Record" i senyalem la zona de la animació amb el ratolí. Podem editar la sel·lecció perqué no agafi les lletres de Meez.com.





El fem click a "Record" i comencem a gravar. L'animació es va repetint, per tant assegureu-vos de grabar l'animació sencera. La que jo he triat en 10 segons s'havia repetit dos cops, per tant ja en tenia prou. Quan estiguem segurs d'haver-la grabat sencera, li donem a "Stop". Ens mostrarà lo que ha grabat. Ho guardem on vulguem i li donem a "Edit my recording". Ens apareixerà una pantalla semblant a la del Movie Maker de Windows, però encara no hem de tocar res. Minimitzem el Camstasia i instal·lem i obrim el VirtualDub.





Anem a "File> Open video file" i ens demanarà que obrim el video que hem gravat. Abans, però hem de fer una cosa. Al menú on heu de sel·leccionar el video, a baix a l'esquerra hi ha una opció que diu "Ask for extended options after this dialog". La sel·leccionem i ja podem obrir el video. Ens apareixerà una pantalla que diu "Import Options: AVI Import Filter", amb dos apartats. Hem de sel·leccionar del primer, que es diu "General AVI Options", la primera casella que posa "Re-derive keyframe flags". Li donem a OK i el deixem fer. Quan ens aparegui el video l'hem d'editar. Hem de fer coincidir el primer i l'últim frame, fent que l'avatar estigui en la mateixa pose en els 2. Quan creguem que l'hem trobat li donem al botó que té una fletxa negra que apunta cap a la dreta, i sel·leccionem els frames que van des del 0 fins al que heu triat (si ho sel·leccioneu bé, es veurà una linia blava).





Després feu click a "Edit>Crop to Selection" i us quedaran només aquells frames. Ara li doneu a "Flie> Save as AVI" i el guardeu. Podeu utilitzar el "Windows Media Player" amb la opció repeat (Play> Repeat o Control+T) per veure si el video es repeteix correctament. Si no ho fa i es veu un salt entre l'últim i el primer frame o algo així, haureu de seguir buscant amb el VirtualDub el frame exacte i repetir el procés.







Ara podeu aprofitar per anar al lababo, anar a berenar o algo per l'estil.

Ja heu tornat? Way, pos seguim.

Teniem el nostre video tallat en el punt exacte perqué es repetís bé, recordeu? Vale, doncs ara hem de tornar a obrir el Camtasia i importar el video (File>Import Media). Arrosegueu el video fins la linia del temps i el deixeu allà. A l'esquerra hi ha un menú (Task List) amb una sèrie d'opcions. Hem d'anar al submenú "Produce" i fer click a la opció "Produce Video as...".
Ens apareixerà una altre pantalleta amb l'assistent de producció (Production Wizard). Hem d'anar a "Production Presets" i fer click a "Manage". Aixó ens servirà per especificar les opcions del video.
Fem click a "New..." i li posem un nom, per exemple "Blogger Sidebar".






A on posa "Video File Format" li donem a "Flash (SWF/FLV)". Fem click a "Next>" i ajustem els paràmetres. A "Template" posem "Legacy SWF output" (perqué no es mostrin els botons de play, pause, etc), a "Size" li posem una nosaltres, per exemple 192 x 144 (així cabrà a la sidebar) i després fem click a "Flash Options".






Aquí hem de tocar: de Video, el color de fons (el deixem en blanc), d'Audio desmarquem el "Encode Audio" i de Controls, aixó és el més important, posem: "No playback controls" i a "End action" posem "Go to first frame", amb aixó farem que la imatge es repeteixi. Li donem a OK , "Next>" i "Finish".






Tornem a estar al "Production Wizard", però com que ja ho tenim tot mig configurat farem Next, després posem el nom que volem pel video i la ruta, Next un altre cop i finalment Finish.

Weee!!! Ja tenim el nostre avatar!
Però no us emocioneu gaire que encara no estem.
Hem d'anar a on hem guardat el nostre video i agafar l'arxiu acabat en ".swf". El posem en un lloc que trobem ràpid i anem a Fileden. Un cop allà, fem login, anem a Upload i pujem l'arxiu. Copiem la ruta de l'arxiu i anem cap al blog.






Va que ja casi estem.

Anem a Format>Elements de pàgina i afegim un gadget de codi "Html/Javascript" a la sidebar.

Ara hem de posar:


<object id="movie" data="http://www.fileden.com/files/2009/5/5/2431118/avatar_flash.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="192" height="144"></object>




Cambiant la ruta per la vostre imatge, lògicament. Si us fixeu les mides són les que hem posat abans.
Li poseu el titol que vulgueu, per exemple "Mini Jo", li doneu a "Desa", i comproveu que es vegi.

Si es veu... felicitats! Ja heu acabat amb éxit el mega-tostón de tutorial del friki aquest del Darkside que per lo vist s'aburreix molt Ja teniu el vostre personatge de Meez al blog!!!

Podeu estar orgullosos, vaya currasso que us heu pegat, eh? ^^

I ara... a comentar!