Darkside

Fa unes setmanes, la Monica, la noia que em portava a classe amb cotxe, va acabar el curs i no em va poder portar més.
Vaig estar 2 setmanes provant d'anar en bus, però acababa cansadissim, i per colmo, amb les t10, em gastava uns 110 € cada 2 setmanes (una t10 valia uns 50€, la de Palafrugell girona, que era la ruta que feia de tornada; i l'altre t10 uns 60 €, la de Begur, la ruta d'anada).
Així que des d'ahir estic entre setmana a Girona, al pis del meu pare i anire els caps de setmana a Begur.

Ara fa una setmana, la meva mare, va tenir la gran idea (en realitat la va tenir abans, però és igual) de que, aprofitant que teniem una setmana lliure per a descansar i fer el vago, ens la passariam cansant-nos i pintant tota la casa. Però no d'altres colors per a fer-la mes maca, no, del mateix color, blanc (segons ella per a treure les taques, però no n'hi havia tantes u.u).

El dia abans va anar a comprar la pintura, rodets, pinzells i altres eines de tortura vàries. Els pots de pintura (va comprar 2) pesaven com tres motrs cadascún, i em va tocar pujar-los a mi des del garatge (u.u').
Una vegada montat el xiringuito vam començar: el primer dia vam pintar-nos cadascú les nostres habitacions... Ja us ho podeu imaginar, desenganxant les estanteries de la paret, treient els llibres, respirant 300 quilos de pols, apartant el llit perqué no es taqués... No sabia que una habitació podia comprimir-se tant. I tampoc sabia que tingués tantes coses inutils, però weno, així vaig fer una mica de lloc (mireu si tenia coses inutils que m'he tret de la habitació una d'aquelles tipiques estanteries de pi de l'ikea amb tot lo que tenia a les lleixes).
Tornant al tema de la pintura, vaig estar 2 hores més posant diaris al terra i cinta d'aquella per no tacar els endolls i unes altres 2 per pintar les 4 parets i quart que formen la meva habitació.
Una vegada pintat tot, vaig descansar fins al dia següent.
L'endemà vam haver de pintar toooooota la resta de la casa (vease salón [que no és petit precisament], pasillo, comedor y cuarto de las ratas [vease cuarto de la play xD]).

Una hora i mitja després, quan ja haviem tret els mobles i escombrat la pols vam començar a pintar. La meva mare i el meu germà van anar fent el menjador mentres jo feia la sala d'estar. Una vegada acabat tot, li va tocar al passadís que condueix a les habitacions i finalment al "quarto de les rates". Primer vam treure la play i la mini-tele d'allà i la vam ficar al meu quarto, que està al costat. Després vam treure els matalassos de la llitera que hi ha. També van anar al meu quarto (u.u'). Després vam plegar la llitera (és una espècie de maquina de tortura medieval, tant antiga que diria que té més anys que jo i pintada de groc per enmascarar el ferro pur que la forma. Però lo que la fa una màquina de tortura és que es plega. Té la mida d'un llit normal, però si venen visites, aixeques 4 potes laterals que té, i perqué no caigui, es queden mirant en fora, algo així: "< >", els espais en blanc representen els dos matalassos. Lògicament no és tant exagerat, però us asseguro que dormir allà no mola, els que ho hagueu fet ja ho deveu saber xD. Per a "seguretat extra" té una espècie d'escala incrustada, que quan la llitera està plegada està estre els dos matalassos, i quan es desplega queda en perpendicular a aquests. Algó així: "< |-| >". El carril pel cual circula quan es puja té una espècie de tancament de seguretat, però no n'estic molt segur xD. El tio que dorm a sobre no té que preocupar-se per res, però el de sota... no crec que dormi sabent que si cau la llitera assessina amb el pes extra del gordo de sobre el pot deixar aplastat), la vam posar de costat perqué passes per la porta, i vam descobrir que la molt assessina, si no tenia pes a sobre, s'obria i si no la lligaves amb una corda, es posava en "posició d'aplastament" osease, oberta del tot. Lògicament no estavem per posar-nos a buscar cordes, així que la vam treure per la porta apretant-la i la vam deixar al passadís, on es va quedar aguantada per les parets. I finalment vam moure el meu ordinador al mig de la habitació i el vam deixar enxufat, tapat amb plàstics. Però espereu! Qué feia el meu ordinador al quarto de les rates?
Recordeu la posdata del post anterior i el post anterior a aquest? Resulta que el vaig deixar obert una segona nit mentres anava recuperant dades i al matí, un minut després de despertar-me jo, perqué sí, perqué el mon és així de inprevisible i per deixar bé a la llei de Murphy, va i s'envà la llum. Sense explicació. I un segon després va tornar. L'ordinador que portava 50 horaques obert recuperant dades, en un segont ho perd tot. Vaig desenxufar-lo, vaig agafar el teclat i la pantalla, i ho vaig deixar al quarto de les rates. Vaig tornar a engegar la recuperació de dades i ja me'n vaig oblidar.
L'expressió a internet, als jocs sobretot, que s'utilitza per aquestes situacions, situacions en les quals algú o alguna cosa es queda amb tu, situacions en les quals et fan una miniputada, situacions que a tu no et fan gràcia, però que vist des de fora és extremadament tronxant, és OWNED!
Weno, que després de deixar-ho tot al seu lloc, vam pintar la habitació. Al acabar vam haver de deixar tots els mobles i tot al seu lloc, la qual cosa ens va portar una altra horeta més.

El resultat: A part del cansanci que produeix moure una casa sencera i repintar-la en dos dies, el resultat ha sigut... que la casa està exactament com abans, vale, una miqueta més... brillant, però te la mires, i la veus igual, i més en un dia gris i plujós com és avui. No es nota la diferència.


Que hem apres de tot aixó?: Que no ho farem mai més (u.u')

Fa aproximadament un més i mig, el meu pare em va dir que la meva tia tenia un ordinador portatil abandonat, i que li havia dit que si el volia, que era meu. Així que el vaig agafar.
El poc temps que el vaig poder fer servir em va servir per descobrir que tenia entre 11 i 12 anys, corria sobre windows 98, que tenia 2 GB de disc dur, 64 MB de RAM, la connexiò ehternet era per enxufar un rj-11 (el connector de telèfon), només un port USB (1.0 es clar), i funcionava amb dos piles AA, com els mandos de la tele que per colmo, si volia instal·lar-li algun programa, ho havia de fer gravant-lo prèviament en un CD, ja que el Pendrive no el reconoixia. Però weno, un ordinador gratis, és un ordinador gratis.
Just després d'haver-li donat una ullada, va decidir suicïdar-se perquè sí. Tots els intents posteriors de reanimar-lo no van tenir èxit.
Cada diumenge, quan anava al pis del meu pare, intentava tornar a fer-lo funcionar. No li podia instal·lar cap sistema operatiu per culpa de la RAM i perquè a sobre, al disc no cavia, així que vaig decidir buscar un Live CD (és un CD amb un sistema operatiu instal·lat a dins). Vaig buscar per totes les webs i forums d'internet, buscant algun CD que funcionés. Em dec haver descarregat com 20 CDs, i cap d'ells ha funcionat, ni el Windows Xp Falcor Edition, un Xp que segons el seu "creador" (totes les versions live de windows són copies pirates fetes per gent que s'aburreix a casa) funciona amb 32 MB de RAM (ja us dic que a mi no em va anar), fins a distribucions linux com el Xubuntu, que encara que no és live, diuen que funciona amb 64MB de RAM (pos va a ser que no). Al final em vaig cansar i el vaig deixar mig abandonat.
Però fa uns dies, no sé perquè, me'l vaig emportar a casa. Vaig buscar més sistemes operatius per fer-lo funcionar i vaig trobar una pàgina on recomanen 10 distribucions de linux lleugeres per equips poc potents i/o obsolets (com el meu!). Vaig anar seguint la llista: primer em vaig descarregar el Vector Linux, el vaig grabar i el vaig probar... Funcionava! Això sí, trigava uns 20 minuts en arrancar; després el Deli Linux, no era live CD, però va intentar instal·lar-se al disc dur, sense èxit; després li va tocar a la versió "Popcorn" de l'Slax, que també va arrancar, però seguia trigant massa; vaig baixar-me el Damn Small Linux, però com que es va tallar a mitja descàrrega, vaig desistir; i finalment vaig provar el Puppy Linux.
Els observadors hauran vist que l'últim linux que he dit, és el mateix que el del títol... Coincidència? Pos norl! Aquesta distribució de linux va funcionar a la primera, i en menys de 5 minuts el portatil obsolet ja tornava a viure.
Després vaig llegir a la seva pàgina web, que a part de ser un live CD també es pot instal·lar en el disc dur, i com que els discs durs són més ràpids que els CDs, és el que vaig a provar. Si resulta que no funciona seguire amb el CD, que ja va prou bé.




P.D: Aquesta nit passada he hagut de deixar l'ordinador obert i segurametn que aquesta també, ja que el programa de recuperació porta, a les 18:44 d'avui, ni més ni menys que 36 hores 15 minuts i 10 segons recuperant dades! Com després no funcioni...
Però la cosa promet, si us fixeu en la imatge de sota, a la part esquerra surten els tipus d'arxius que ha trobat i la quantitat d'aquests (jo no recordava tenir 27051 mp3, però si ho diu el programa serà veritat... xD)

Fa uns dies que un company de classe, en Xevi, em va demanar que li reinstal·lès el XP al seu disc dur, ja que li havia entrat un virus xungo (que no ho era tant, pero weno).
Després de passar-nos uns dies buscant solucions alternatives, ens hem cansat, i avui me'l ha donat.
Quan he arribat a casa a les 4, he dinat, he desmuntat el meu ordinador, li he tret els dos discs durs i he enxufat el seu. He posat el cd d'instal·lació i he començat a formatejar. Ell m'havia dit que la partició que havia de formatejar, era la "C:", que a les altres tenia coses que no volia perdre, així que jo, sense fixar-me massa, he formatejat la "C:". Just quan li he donat el botó, he vist que la "seva" partició "C:", tenia el nom de Trekstor, que curiosament és la marca del meu tercer disc dur, l'extraible. Per un moment he pensat que el seu disc dur també podria ser de la mateixa marca, així que no li he donat gaire importàcncia.
Quan ja s'havia acabat de formatejar tot i començava a instal·lar-se el Windows, m'he adonat que la llumeta d'activitat del meu disc dur extraible, que quan no té activitat és de color blau, estava brillant intermitentement de color vermell... Sí, en aquell moment he descobert que acabava de formatejar el meu estimat disc dur (u.u').
Pensareu que és una putada catàstrofe, però no és així. Allà és on guardo les descarregues: la musica i els instal·ladors dels programes que em baixo.
Gracies a que anteriorment utilitzava l'iTunes (ara em fa pal tornar a instal·lar-lo), tinc una còpia de tota la musica a un segon disc dur, i en quant als programes, ja els tinc tots instal·lats, així que no em preocupa.
Però sempre hi ha aquell dubte: "I si allà tinc algo important i ara mateix no recordo que és?".
Així que he anat a Softonic i he començat a buscar programes de recuperació de dades. Normelment ordeno els resultats començant pels que millor nota tenen i agafo el primer, però com que no sabia que recuperaria cadascun, he començat a descarregar-los tots com un boig/possès.
Quan ja m'he cansat de descarregar programes, he buscat per fòrums d'internet algun bon programa de recuperació de dades, amb les històries dels usuaris i els resultats que els havein donat, i m'he trobat amb el Recover My Files (sí, el nom és molt original). Com que deien que era tant bó i tal, he hagut de baixar-me la versió professional... jeje...
Ara mateix fa 2 hores que l'he posat a buscar dades, la barra de porcentatge no va ni per la quarta part, i sembla que ha trobat bastantes coses, així que crec que anirà bé.
Si segueix així crec que s'haurà de quedar obert tota la nit xD


He aprés la lliçó: no formategis res a no ser que sàpigues del segur qué és, i lo més important, que sigui teu, si els teus amics tenen problemes, ajo y agua xD