Darkside

Avui m'aburria una mica i no se per quin motiu, he obert el flash. Com que diria que no us l'he penjat mai al blog, aprofito i us passo un enllaç d'on us el podeu descarregar. És la versió 8, abans que Adobe comprés Macromedia.
A part de fer animacions, va molt bé per a dibuixar coses tipo còmic i xorradetes.
Amb una mica de paciència i sense saber-ne massa (diria que només he utilitzat 4 o 5 eines) podeu fer coses bastant bones.
Si teniu la sort de tenir una Wacom anireu més ràpid, però si no no us preocupeu, que amb el ratolí també surten coses xules.
A base de jugar amb les eines de lína, moure, el pinzell amb diferents colors i les ombres (en realitat ho he pintat agafant el color que vull "ombrejar" i des del menú dels colors, agafar un de més fosc) m'ha sortit aixó:



No és una obra d'art, però no està mal ^^

Avui he aconseguit que la radio torni a funcionar! Weee!
La posaré el rato que tingui el pc enxufat, és a dir, des de les 10-11 a les 21. Si algun dia no està oberta, m'ho demaneu i ja està :)

La podeu trobar a la barra de navegació del blog.

Avui us porto un tutorial bastant interessant de com crear, a partir d'un arxiu fet amb el Photoshop, una pàgina web.
Us deixaré varis enllaços, ja que avui no tinc temps per explicar-vos-ho jo (m'he passat el dia fent una pàgina web amb aquest mètode, però he tingut algun problema i m'hi he estat barallant molta estona v.v)



El primer ens explica detalladament com dissenyar la plantilla, donant-li efectes, aplicant filtres, etc. Està escrit en anglès.



El segon ens explica molt bé com crear un document en (X)HTML, a partir d'aquestes imatges. El resultat final és un únic arxiu amb tot lo necessari per a penjar la web a internet.




Més endavant (potser demà si sol·luciono els problemes que he tingut amb la web) us explicaré, ja que ningun dels tutorials m'ha convençut, com portar aquesta plantilla a Wordpress.

Avui m'aburria bastant i he decidit tornar a fer el Frikitest! Wee!

Aquest any no he augmentat massa, però segueixo sent el Déu Friki, amb un nivell de frikisme del 65.96%! Muahahahahaha!


Potser hauria tret una mica més si hagués marcat la casella de coses Otakus, però m'ha fet mandra. -.-

Bé, com que ja ha acabat l'estiu he decidit tornar a esciure! (vale, ja fa un parell de mesos, però es que no sabia que dir v.v)
Intentaré tornar a escriure una mica cada dia, com feia fa temps, però no prometo res.

Va, va, va, us faré un resumet del que he fet aquest estiu.
Mmm... A veure, on ens havíem quedat... Ah, sí, era informàtic.

Bé, doncs des d'aquell dia practicament no he fet cap altre cosa que anar de Sabadell a Begur i vice versa. La majoria de caps de setmana anava al càmping a ajudar una mica, com sempre, però hi ha hagut molt poca feina v.v
A part d'aixó un dia vaig anar amb l'Anna d'excursió a Girona, a veure la muralla, el call, etc.

Oh, també he anat de vacances! Dos cops.
El primer va ser a Espot, cap a mitjans d'agost.

Com que per aquí feia molta calor, vam decidir anar a la muntanya. Vam anar a un càmping al costat del parc nacional d'Aigüestortes i l' Estany de Sant Maurici. Era xulíssim, hi havia un riu que li passava pel mig! Vam triar una parcel·la just al costat. Quan dic just, és just, a uns pocs metres, s'hi podia accedir des d'allà.


Vam sobreviure una setmana a base de fabades, cigrons, mandonguilles i llenties de llauna i també d'entrepans.
Cada matí ens llevàvem i anàvem cap al poble (hi havia un camí al costat del riu, que sortia del càmping, pel qual trigaves uns 10 minutets en arribar) a comprar pa, les llaunes, els embotits per l'entrepà i alguna cosa més. Vam tenir la sort que al càmping hi havia una font d'aigua potable, així que omplíem les ampolles i no n'havíem de comprar ^^
En total podíem gastar uns 9 € al dia, però mai hi arribàvem. A més el càmping era super barat, uns 5€ per persona més un cotxe i una tenda, que també costaven 5 €. En total una setmana ens va sortir per 140 i pico entre els dos.
De dia s'estava a una temperatura bastant agradable, però de nit queia en picat, vam haver de dormir amb un parell de mantes.
Anàvem fent cada dia algun passeig pel poble, i així l'anàvem coneixent.
Un dia vam anar al parc natural, que estava a tres quilòmetres del parc, al mateix camí. Jo hi havia anat una vegada, però en taxi. Es veu que et deixen al costat de l'estany de Sant Maurici. Jo pensava que era el pàrquing que hi havia, però no, el pàrquing per als no-taxis estava a una hora de camí de l'estany v.v
Així que no ens va quedar més remei que caminar. Ara, el paisatge era xulíssim.



Quan vam arribar a l'estany vam descansar una estona i després vam decidir anar fins l'estany de Ratera, que està més amunt. No vam arribar ja que algú s'estava cansant. I no miro a ningú.
Total, que ens vam quedar a mig camí així que vam baixar per un altre lloc, per la cascada de Ratera.



Finalment vam tornar a l'estany de Sant Maurici, on vam veure una manada de cavalls.
Seguidament vam buscar un lloc per seure i ens vam menjar uns bocates. Estàvem sota un arbre gran i xulo. Uns minuts més tard uns quants d'aquells cavalls van començar a fer xorrades i a anar cap a la gent. Un es va rebolcar per terra per treure's les mosques. Semblava el meu gos quan està jugant, però amb 400 kilos més. Els cops que feia contra el terra es sentien molt, i les vibracions ens van arribar, tot i estar a 20 metres.
Després un va començar a demanar menjar a la gent. Una família que hi havia per allà li va donar coses, i el pare va dir a la seva filla:
" Els hi has de donar sucre, que els agrada".
Pensareu, vale, pos muy bien, a mi que m'importa que li agrada o no al cavall? Però resulta que... li van donar sucre! Però no una miqueta no, tot un grapat. Era en plan:
"Quines coses ens emportem a dalt de la muntanya, a 1913 metres d'altura? Doncs uns entrepans, una cantimplora, una navalla suïssa, mocadors de paper, un mini botiquín... i un paquet de mig quilo de sucre, clar que sí, així si ens trobem amb algun cavall li donem!" u.u'
Total, que just quan vam acabar de dinar, va començar a venir tot el grupet. Van intentar que els donéssim algo de menjar, però van veure que havien fet tard i van començar a menjar-se les engrunes que hi havia a terra. Jo em vaig posar la motxilla a l'esquena, no fos que me la manguessin. I de cop i volta veig que un cavall se m'està menjant la llengüeta de la bota, molt maco no senyor cavall? Resulta que havien planejat l'atac amb antel·lació, i quan jo estava distret apartant a aquell bitxo de la meva bota, un altre va rodejar l'arbre per la meva esquena, evitant ser vist i em va intentar mossegar la motxilla. Mentre l'Anna el feia fora, ja que jo no m'havia enterat, el que em mossegava la llengüeta la va veure com un perill per a l'execució del seu pla mestre i li va mossegar la seva llengüeta. Al final, quan ja estàvem drets i conservàvem les botes i la motxilla, van marxar.
Uns dies més tard vam tornar cap a casa.



Les segones vacances van ser a Itàlia, més concretament a Florència. Vaig aprofitar que m'havien regalat una càmera de fotos digital, de 12 megapíxels, amb gran angular incorporat pel meu aniversari i vaig fer unes quantes fotos (les anteriors estan fetes amb el mòbil).
Vam anar el meu pare, el meu germà i jo, però per estalviar vam anar en cotxe. La primera nit la vam passar en un hostal a França, bastant xulo i on tenien uns croissants boníssims per esmorzar, i l'endemà vam arribar a Itàlia.
Va ser una setmana de turisme típic: agafar el bus fins al centre(ningú pagava, són uns jetas tots, i a sobre els que condueixen ho fan com si juguessin al Burnout, a saco), donar voltes, fer fotos, menjar gelats i pasta, tornar a l'apartament, dormir, repetir.


Menys algun dia que vam anar a la regió de Mugello, que en teoria era molt maca i molt verda. Era tot més cutre... Vaig adonar-me aleshores que la zona on visc és molt maca, no hi havia caigut avans, va ser veure una zona que deien que era preciosa i adonar-me que casa meva és millor.

Un altre dia vam anar a una platja també supermegahiperpreciosa, segons ells, que només era una extensió de sorra sembrada de para-sols. I a sobre havies de llogar una, pagant uns 20 €. Des de casa meva es veu la platja de Pals, que és mil cops millor, i gratis. Pràcticament no hi havia ningú a l'aigua, normal, amb lo que pagues per la tumbona qualsevol es va a banyar.
Aquella mateixa tarda vam anar a Pisa, i com sempre, vam veure gent que es feia fotos aguantant/tombant la torre v.v



Vam tornar de Florència cap al 7 de setembre.
Des d'aleshores he estat fent classes a distància, a través de l'IOC.
El temari és molt semblant a lo que ja he fet al grau mig encara que la gent digui que no. Potser hi ha alguna cosa puntual que és més extensa, on s'aprofundeix més, però me n'he trobat més aviat poques.

Oh, i el dia 24 de setembre em vaig treure la "L"! Pff... qui ho diria, ja fa un any que me la vaig posar

Bé, doncs això seria una mica per sobre tot el que he fet aquest estiu.

Demà, més xorrades.

Buff... Ja casi m'havia oblidat del blog, em sembla que no hi entrava des de l'abril.
Weno, us faré un petit resum del que he fet aquestes setmanes.

Les Proves d'Accés


Pels matins seguia anant a pràctiques unes hores, dinava i marxava a classe. Les primeres setmanes després de Setmana Santa no vam fer res especial, anàvem fent classes i poc més.
No sé si ho he explicat, però em vaig apuntar per a fer les proves d'accés a grau superior. Les proves consten de dues parts, la part comuna i la específica. La comuna la ha de fer tothom, els que fan la prova després del curs pont és la única part que fan (si tenen algun cicle mitjà, sinó també fan la específica). Total, que aquesta part consta de les assignatures de català, castellà, anglès i matemàtiques.
Després està la part específica. Aquesta depèn de l'itinerari professional del cicle superior al que es vol accedir, és a dir, si vols anar a mecànica o a informàtica, faràs proves diferents que si vols anar a educació infantil, posem per cas.
Crec que mecànica i informàtica estan a la mateixa branca professional, però no n'estic segur.
Vaja, que aquesta branca, la tecnològica, tenia tres proves: de física, de tecnologia industrial i de dibuix tècnic.
D'aquestes, se n'havia de triar dos. Com que a tecnologia i a física hi ha fórmules i problemes semblants, com la del treball, la forçà, la energia cinètica, etc, i com que dibuix tècnic no n'he fet mai, vaig triar tecnologia i física.
Una d'aquelles setmanes vaig anar-me a inscriure a les proves, al meu antic institut de Palafrugell, l'I.E.S Baix Empordà.

Dues setmanes o tres abans de les proves, em vaig posar a estudiar. El nivell és equivalent al del batxillerat, però com que de llengües sempre he anat bé, vaig dedicar-me exclusivament a fer matemàtiques, física i tecnologia, que, encara que ja en sabia i n'havia fet una mica, se m'havia oblidat. També hi havia coses que no havia tocat mai.
Tenia dues maneres d'estudiar: agafar els exàmens d'altres anys, que estaven penjats a Internet,  o estudiar-me dos llibres sencers (de primer i segon de batxillerat) per assignatura...
Una vegada tenia els pdfs de tots els anys, vaig començar a mirar què hi sortia i a buscar similituds. N'hi havia, així que em vaig posar a estudiar aquells temes.

Un professor nostre, de l'assignatura de bases de dades, ens va deixar estudiar matemàtiques a les seves classes als quatre que anàvem a les proves.
Així que un company de classe, en Crespo, i jo, ens vam passar totes les hores estudiant matemàtiques i si teníem algun dubte, li preguntàvem al professor, que sabia algo de mates degut a que la seva dona és matemàtica (va ser la tutora del meu germà a l'institut de Palafrugell i ara em trobava el seu marit a Salt ensenyant-me a mi informàtica, curiòs, eh?).
Total, que ens vam tirar unes setmanes així, estudiant a classe, i per descomptat també a casa.
Després vam fer un examen de bases de dades,de tot el que (no) havíem fet aquelles setmanes. Vaig treure un 9.

Finalment vam anar a fer els exàmens, la part comuna era el 7 de maig, la específica el 12.
El dia 7 hi havia molta gent esperant per fer l'examen. Vaig trobar-me amb un noi que jugava amb mi a bàsquet a la Bisbal d'Empordà, que feia temps que no veia, després em vaig trobar amb un altre, que també va jugar amb mi a bàsquet al mateix lloc, i que a part, va estudiar al mateix institut on estudiava jo, allà a Salt, també informàtica. Ell havia fet el curs pont i com que tenia el títol només havia de fer la part comuna. Finalment vaig trobar a en David, un dels amics que portava a classe en cotxe.
Quan van obrir les portes ens van dividir per cognom, en aules. A mi curiosament em va tocar la meva aula de batxillerat.
Teniem dues hores, un descans, i dues hores més.
Les dos primeres hores ens van donar els exàmens de català i castellà, a la vegada, podíem començar pels que volguéssim. Eren bastant fàcils, el de castellà potser va ser el que menys, però era fàcilment superable.
Després vam sortir a fora i lo típic, vam anar preguntant-nos si la pregunta tal era tal cosa i així.
Després van donar-nos el d'anglès i el de matemàtiques. El d'anglès el vaig fer en mitja horeta, era el més fàcil de tots, i després em vaig mirar el de matemàtiques...
Un desastre total: sortien coses superxungues, que no havien sortit cap any i les que havien sortit altres anys van fer-les més difícils.
Però tot i així, vaig triar 5 de les 7 preguntes (s'havia de fer així) i les vaig fer.

La setmana següent tocava lo xungo, física i tecnologia.
Aquell dia no èrem tanta gent i ens van col·locar en tres o quatre aules.
Vam fer els exàmens de física i tecnologia, en l'ordre que vam voler i després vam marxar. Em van anar millor que el de mates, el de tecnologia bastant millor.

Una vegada fetes les proves quedava esperar els resultats i matricular-me.
Resulta que els resultats finals sortien el dia 31 de maig i l'últim dia per matricular-se a l'IOC, l'Institut Obert de Catalunya (ho faré a distància, així m'estalvio el desplaçament) era el dia 1 de juny. Per matricular-se a centres presencials deixaven uns dies més, suposo que no ho havien pensat bé els de l'IOC.

Total, que mentre esperava les notes, seguia anant a pràctiques i a classe.
A classe estàvem acabant el trimestre i fent exàmens (vaja, que vaig fer els finals i els del superior les mateixes setmanes) ja que l'últim més el vam dedicar a fer el crèdit de síntesis.
Unes setmanes després van sortir les notes provisionals a Internet, havia aprovat les dues parts, així que podia accedir al grau superior.
Les físiques les van donar el dia 31, així que pel matí les vaig anar a buscar a Palafrugell i vaig anar corrents a l'IES Montilivi, a Girona, que és on s'havien de portar els papers de l'IOC.
Anant vaig descobrir que el meu estimat GPS va morir i ningú se'n va adonar, així que com que no sabia concretament on estava vaig improvisar. S'ha de dir que em vaig acostar molt.
Quan vaig arribar vaig descobrir que no hi havia ni un pàrquing lliure, així que vaig aparcar en un descampat, per variar (sempre aparco als descampats, no se com ho faig però l'única plaça de pàrquing lliure està allà sempre).
Vaig preguntar a una dona quin dels edificis era l'institut, ja que estava rodejat per la facultat de nosequè i la universitat de Girona.
Em va dir l'edifici i vaig entrar. Al fer-ho una porta mecànica assassina controlada per ordinador va decidir que volia tancar-se'm al davant, sense que jo pogués entrar. Però no va comptar amb que tinc un superpoder especial que em permet colar-me abans que es tanquin les portes dels llocs fent un saltet endavant. Era un digne adversari, casi m'aplasta, però vaig aconseguir acabar amb ella.
Feia temps que no desvariava una mica, que passa? ¬¬
Total, que vaig entrar a l'institut. Allà vaig veure una cua i vaig divisar que la noia que anava al meu davant tenia uns papers de l'IOC, sospitosament semblants als meus, així que en comptes d'anar a preguntar si la cua era per matricular-se em vaig quedar allà quiet.
Uns minuts després em vaig trobar amb en Crespo, que també havia aprovat les proves i s'havia anat a inscriure al Montilivi. No ho feia a distància, allà es pot fer presencialment. Em va dir que m'esperava una cua enooooorme, que ell havia arribat a les 10 i que acabava de sortir en aquell moment, a les 12 i algo.
Deu minuts després em va tocar entrar a la sala de secretaria, vaig donar els papers, van veure que tenia una fotocòpia compulsada conforme havia aprovat les proves i em van dir:" Ah, ja esta compulsada? Doncs ho podries haver enviat per correu, no calia venir"
Mentalment vaig pensar "Hahahahaha... Ahora es tarde".
Total, que als 11 minuts de lluitar contra la porta ja estava al cotxe.

El Crèdit de Síntesis

Uns dies després, vam començar l'infame crèdit de síntesis.
Ens van separar per aules, i van fer dos horaris, els dilluns i dijous eren l'horari 1 i la resta de dies el 2. Al moodle de l'institut van penjar l'horari en pdf, jo anava sempre a la mateixa aula, la més gran, però el primer dia resulta que de professor em va tocar el cap d'estudis. Deixeu que us el descrigui, és la típica persona borde a més no poder, que se li ha pujat l'autoritat al cap i que més que un professor és un guàrdia civil, tothom li te ràbia, mania i no es pot suportar de cap de les maneres. És un home senzillament horrible. Cada dia, a la que sentia un míser comentari, una remor inaudible, deia la mateixa frase: "És treball individual!"
Total, que el borde aquest va passar llista i no em va dir. Li vaig anar a comentar i em va dir: "Doncs així no et toca a aquesta aula", a la qual cosa li vaig contestar: "Doncs s'hauran equivocat, ja que al moodle posa que em toca a aquí cada dia"
-"Ja, però hi ha dos horaris, segur que avui no et toca aquí, a més a la llista no hi ets"
I dale amb la llista... Com que no volia discutir vaig anar a veure si estava a una altra aula. Vaig anar a l'aula del costat, li vaig preguntar a la profe si estava a la llista i em va dir que no, així que vaig anar a la última aula, al pis de sota, que estava la profe d'anglès. Tampoc estava a la llista, així que vaig tornar a on era el cap d'estudis i li vaig dir que no estava a cap llista.
"Ah, bueno, però a aquesta llista no hi ets, així que no et toca a aquesta aula"
Vaja un inútil...
Total, que em vaig anar al pis de sota, amb els que estaven allà i m'hi vaig quedar.
Unes hores després em va tocar el professor que havia fet la llista i em va dir que ja ho arreglaria. Al dia següent, quan el cap d'estudis va passar llista, el primer nom que va dir de la llista era el meu. El primer de tots, zasca!
Ian 1, cap d'estudis 0

Bé, el meu projecte era construir un clúster d'ordinadors, això és, agafar-ne 3 o 4 i fer que comparteixin el processador i la memòria RAM.
També vaig utilitzar una ps3 que tenia espatllada.

El crèdit durava 4 setmanes, massa poc temps per que sortís un bon treball, pensàvem tots. I encara ho mantenim.
Per si fos poc havíem de crear una empresa, baixar-nos mil milions de documents de pàgines de l'estat i emplenar-los, com a part d'un treball complementari de RET (Relacions en l'Entorn de Treball).

Total, que una setmana experimentaves amb programes que et baixaves, no funcionaven a la primera, la següent ho intentaves arreglar, la tercera començaves a fer el treball de RET i la quarta ho acabaves tot de pressa, feies un powerpoint, ho portaves a enquadernar i esperaves al dia de la presentació.

Una d'aquelles setmanes, crec que la segona, principis de la tercera vaig anar al Bauhaus de Girona a comprar uns calaixos de plàstic per a poder posar els ordinadors, que estaven desmuntats.
No recordava que fos tan enorme. Vaig voltar molta estona fins a trobar alguna cosa que em servís, però al final va quedar xulo.

Oh, i la primera setmana vaig acabar les pràctiques! Va ser molta sort, així vaig tenir la resta de matins lliures per a fer proves del treball.

Finalment vaig acabar-lo tot (que consistia de: el treball pròpiament dit [tres còpies enquadernades! em van robar 10 € ¬¬] , una part d'aquest en anglès, el treball de RET [que casi ocupava com el del clúster!], un powerpoint de resum i preparar-se la presentació davant d'un tribunal de tres persones) i un dimarts el vaig anar a entregar. Sí, vaig fer-me dues hores de camí per a entregar tres còpies del treball. Va ser entrar, deixar-lo, i en menys de 5 minuts, marxar.

El dijous de la setmana següent tocava la presentació. Jo vaig anar tan tranquil amb el meu clúster muntat i quan vaig arribar em van dir que no calia mostrar-ho, només havíem d'explicar que havíem fet. u.u'
Es veu que anaven amb molt retràs i per colmo, jo era l'últim. A part, aquell dia no havia aprovat ningú, mira que bé.
Primer van entrar en Jonatan i en David, que els portava en cotxe i finalment em va tocar a mí. Em vaig dedicar a explicar el powerpoint d'una manera entenedora (un membre del tribunal no sabia d'informàtica) però donant detalls tècnics, per contentar als profes d'informàtica.
De sobte vaig arribar a l'última diapositiva. Tan ràpid ho havia fet? No, havia passat força temps. Finalment vaig demanar si tenien alguna pregunta i em van dir que no, que ho havia explicat molt bé i que els havia agradat. Així que em van dir que estava aprovat. No deien la nota, la tenien que pensar, però era per si havíem d'anar a la recuperació la setmana següent o no.
Vam estar parlant un rato i em van dir que segurament tindria una bona nota.
Vaig agafar el clúster, els meus passatgers i vaig marxar cap a casa.

El projecte tenia aquest aspecte:




Va, us colo eltreball en pdf i el powerpoint per si us ho voleu mirar.


El títol

El dia de la presentació va ser el 10 de juny, des d'aleshores estic de vacances. He anat algun dia a ajudar al meu pare al bar, i algun altre a Sabadell. Finalment el dia 23 vaig anar a buscar les notes. No eren les notes del trimestre, eren les de tot el cicle, les de primer curs i les del segon. En total tinc un 8,51 de mitja (ja podrien haver arrodonit fins al 9 v.v) i del crèdit de síntesis... un 10, ale.

Aquell dia ens van portar a l'aula, el tutor ens va fer un minidiscurs sobre el futur, que ens esforcéssim i no ens rendíssim (se'l sabria d'altres anys?) i finalment ens va entregar el sobre. La majoria de la meva classe han aprovat, ja som tots informàtics.
Després vam baixar a secretaria i el nostre ex-tutor, o profe de bases de dades, és igual, ens va donar el resguard del títol, que és un paperet que has de portar a la Caixa, acompanyat d'uns diners i l'has de tornar a l'institut perquè et donin el títol, aquell altre paper signat pel rei que posa que ets oficialment tècnic informàtic.
Total, que el títol costava 50'55€, zasca!

Un dia de la setmana passada, aprofitant que tenia que anar a buscar a Flaçà a l'Anna, vaig anar a la Caixa a fer l'ingrés (va ser molta sort, a Flaçà n'hi ha una) i quan m'ho van segellar i firmar tot, vaig tornar a l'institut, es van quedar una part i em van dir lo que trigaria el títol en arribar. Pensava que serien 3, 4 mesos... Un punyetero any que triga el paparet del rei a arribar!

Però és igual, amb paper o no, ja sóc, oficialment, Tècnic en Explotació de Sistemes Informàtics! ^^

Sí, segueixo viu, la nevada no em va matar!
Bé, en realitat estic mig viu.
L'altre dia, el dissabte, vaig anar al paintball (que crec que haurien de canviar-li el nom a painball [pels que no saben anglès: pain=dolor, painball=bola dolorosa]) amb uns quants companys de classe. En total nou persones.

Vam quedar a Girona, a Maristes a les 9. Com que visc a una hora d'allà, vaig tenir que sortir a les 8, però per sortir a les 8 havia d'aixecar-me a les 7 i poc, esmorzar, fer-me la motxilla per anar a Sabadell, etc.
Vaig arribar allà i ja havia arribat pràcticament tothom. Uns minuts més tard va arribar en Guillem amb l'altre cotxe. Era aviat, així que vam esperar una estona abans de marxar. Mal fet.
Quan ja era l'hora, ens vam repartir en els cotxes, 5 al meu i 4 al d'en Guillem, i vam anar tirant direcció al paintball, que estava a Banyoles. Al meu cotxe hi anava, de copilot, l'Arnald, que ja havia anat al paintball avans i "sabia on era".
Vam anar tirant direcció a Banyoles, i vam arribar bastant aviat al poble.
Però clar, no era el poble el que buscàvem. Buscavem el camp de paintball, que es deia Fang Aventura. L'Arnald figura que havia d'imprimir un mapa amb la ruta, però ,coses que passen, no ho va fer.
Jo vaig anar tirant per mig de Banyoles com em semblava, fins que l'Arnald va dir que creia que estava a prop d'un camp de futbol.
Mentre succeïa tot això, anàvem circulant pels carrers del poble, fins que, clar, es van acabar i vam sortir de Banyoles. Vaig parar al primer lloc que vaig poder i en Guillem, que anava radere, em va imitar. Vam baixar les finsetres i els vam preguntar: "Vosaltres sabeu on és?"
Va exclatar tot una sèrie de: "Què?!""No era l'Arnald que sabia anar?""Artacho, ja et val" i coses d'aquestes. Mentre estavem parats vaig tenir la brillant idea de obrir el meu estimat (notese la ironia del autor) GPS i preguntar-li. Però com que és tan majo, va decidir que no es volia obrir ni a tiros.
Mentre ens disposavem a sortir d'allà, en Bernardo, alies Momo, va tenir la idea d'obrir el navegador del seu mòvil i buscar-ho, però no va funcionar, ja que no hi havia massa bona senyal.
Vam tornar cap el poble, aquest cop amb el cotxe d'en Guillem davant, i van anar per uns carrers on semblava que hi havia un camp de futbol. El cotxe d'en Guillem va parar i van preguntar a un peatò que passava per allà on estava el maleït Fang Aventura. Suposem que li va indicar.
Vam anar seguint al cotxe de davant fins que l'Arnald va dir: "No, ells van recte i hem d'anar a la dreta!"
"Estàs segur Arnald?"
"Crec que sí"
Així que vaig girar. Vam anar a parar a una carretera que passava pel costat de l'estany de Banyoles. L'Arnald anava dient que era per allà. Millor dit que creia, que era per allà.
A mig camí ens va trucar l'altre cotxe i ens va dir que ens havíem perdut. L'Arnald insistia que creia que aquell era el camí correcte, però quan vam veure el punt on ens haviem parat abans, vam arribar a la conclusió que no era per allà.
Vam seguir fins on ens haviem separat de l'altre cotxe i vam agafar la ruta correcte. Finalment els vam trobar i els vam seguir. Una estoneta i prou, ja que anaven a 60 i nosaltres ens estavem cansant, així que els vam adelantar. I aixó que nosaltres no sabiem el camí, però era igual, amb tal de no anar a 60. Una vegada fet aixó, vaig tenir que parar i deixar-los passar v.v.
Finalment vam veure un cartell que posava: Fang Aventura, carrer tal a l'esquerra, durant un quilòmetre i mig!
Vam seguir el carrer tal, durant una estona, uns 500 metres i l'Arnald va veure un camí de sorra a l'esquerra. "Estic segur que hi havia un camí de sorra a l'entrada! Crec que és per aquí". Nosaltres, que no apreniem la lliçó ni a patades, li vam fer cas.
Ens vam endinsar pel camí de pedres d'aquests de muntanya, amb una baixada bastant empinada i coses d'aquests que tenen els caminets, fins que vam arribar a una tanca. Coto Privado de Caza. Mirada assessina a l'Arnald. "Ah, pos no és per aquí". Vam donar la volta i vam sortir del camí. Vam seguir la carretera tal, i finalment vam veure un cartell, un camí, que no estava asfaltat, però que tenia ciment. Era el que l'Arnald deia que tenia pedres.
Total, que a les 10'20, haviem arribat, quan ens esperaven a les 10.
Vam aparcar, ho vam deixar tot al cotxe i vam seguir al monitor fins als vestidors. Ens van donar un monos, als que erem 5, de color blau, que cantava a 3000 quilòmetres de distància, i als que eren 4, verds, que no els veies ni que els tinguessis a 2 metres. Ens van portar on estaven les armes i les màscares, ens vam equipar i vam anar al primer camp.
Allà ens va ensenyar 4 cosetes, ens va explicar que cada equip tenia una base, amb una campana i que es guanyava si s'eliminava a l'altre equip, o si es tocava la campana del contrari.
Ens va fer posar-nos les màscares, vam fer uns trets de prova i vam començar.
Tinc la sensació que semblava una mena de Predator amb la màscara i les rastes.
Total, que vam començar a pegar-nos trets com uns viciats del counter, que casualment ho som, i vam fer un parell de partides. En una vaig disparar-li un tret a la cama al Juan i casi el deixo sense descendència el pobre.
Quan vam acabar, vam anar a la següent pista, que era més llarga, i tenia més arbustos (si els toques la bola explota i no pots matar al rival v.v). Aquí va haver una bola que em va impactar a la cama, però com que tenia els texans sota el mono no em va fer mal. No és per tant, vaig pensar.
Després vam anar a un altre camp, que era molt petit i amb pendent, i per colmo els verds estaven per sobre i no ens podiem acostar.
En una partida estava amagat radere un arbre intercanviant uns trets amb en David, quan vaig veure a en Momo a la meva dreta, així que vaig deixar en David una estona, em vaig girar, vaig apuntar al cap, que era l'únic que li veia i vaig disparar. Un arbust va parar les dos bales que li vaig disparar. Es va girar i juntament amb en David em van començar a disparar. Vaig tenir que saltar per una baixada que tenia a mà dreta i allà estava en Guillem, de verd, que no se'l veia i em va enganxar un senyor tret a l'espatlla esquerra. Au. Tres dies després encara tinc la marca.
Després vam anar a un camp que molava més. Tenia dues zones amb unes casetes, separades per un riu i es podia passar a l'altre zona per uns ponts de fusta o pel mateix riu. No hi havia casi arbustos.
En una partida vaig anar amb en Jose rodejant el riu per atravessar a la zona dels verds, però ens van veure i van donar-li un tret en tota la nuca. Va caure davant meu i es va esta allà terra uns segons. Després jo no em vaig poder moure, ja que em tenien acorralat. I per colmo, veig que a l'altre costat del camp hi ha un tio de blau, que no em veia bé, disparant-me. L'Arnald. Ara tenia que esquivar les bales dels verds i dels blaus v.v
Jo anava aixecant el braç perquè em veiés el mono blau. Finalment va deixar de disparar.
A la següent partida vam canviar de zona i va haver un moment que vaig veure al Juan molt lluny, corrent, descobert. Vaig disparar un tret d'aquells que veus fins i tot la trajectòria de la bola, de lo lluny que està, i li va tocar a la cama! Toma ya, quina punteria (o potra)!
Quan vam acabar aquesta pantalla vam anar a una que era com un poble del far west, amb una comissaria del xèrif, un tio penjat, algunes calaveres por ahi i tal.
Hi havia un pou al mig, i aquesta, a diferència de les altres tenia una bandera al mig, que havies d'agafar i portar a la teva base. Vam fer unes partides i després vam anar a l'última, la piràmide. Sembla que quan dic que vam anar de camp a camp, ens teletransportèssim, però no, haviem d'ara pujant i baixant per la muntanya després d'estar un bon rato disparant, ajupits. No us imaginou com cansa.
Bé, la piràmide funcionava com el oest, una bandera al mig, però aquest cop s'havia de pujar a dalt de la piràmide, en comptes de a la base. Era una piràmide azteca, amb algunes pedres i zones per protegir-nos.
A la primera partida em va donar una rampa al peu i vaig abandonar.
Quan ja s'havia acabat aquesta, vam fer una altra, però fins que s'acabèssin les bales, si et tocaven tornaves a la base i i seguies jugant. Aquí li vaig fer un Headshot a l'Arnald, que s'havia canviat d'equip perquè algú no tenia diners per més recargues o algo. Després va tornar a venir cap a mi i es va menjar un altre tre, aquest cop al tòrax.
Se'm  van acabar les bales i vaig marxar.
Al final només quedaven en David, i algun blau, i el van acorralar. Un, crec que en sergio, el va distreure, i l'Arnald, que s'havia tornat a canviar d'equip, crec, va anar per radere i li va buidar el carregador. Pobre David v.v

Finalment vam anar a pagar i vam pendre algo de menjar al bar. Després, tots cap a casa a descansar i a dormir la migdiada.
Tots menys jo, que vaig anar a Sabadell v.v
Vaig arribar que no m'aguantava, però tot i així vam anar a fer una volteta petita amb l'Anna. Després ens vam quedar a casa la resta de la tarda.
Al matí següent tenia unes agulletes a les cames bastant durilles, però encara eren suportables.
Quan vaig marxar, ja a la tarda, les anava notant cada cop que canviava de marxa, o que tocava l'embrague.
Vaig trigar un minut ben bo en pujar les escales de casa, quan vaig arribar.
I l'endemà al matí, o sigui ahir, casi no em podia aixecar, caminava que semblava un pingüí, les escales no podia ni pujar-les ni baixarles, casi,  i a les 2, quan vaig anar al cotxe per anar a classe, no podia estirar la cama i apretar l'embrague, així que no vaig poder anar v.v
Avui sembla que s'ha baixat una mica el dolor, ja no camino com un pingüí, weno, casi, i puc pujar i baixar escales poc a poc v.v

Encara que no ho sembli, passar-se 4 hores corrent per la muntanya, la major part del temps ajupit per evitar les bales, tiran-te pel terra, arrossegan-te i fent coses d'aquestes, passa factura v.v

Avui he començat les pràctiques a una empresa d'informàtica. Vaig anar ahir, però no vaig començar, només vam fer uns papers i poca cosa més.
M'he despertat amb temps de sobres, cap a les 8 i poc, i m'he vestit, he mirat el corre, etc.
A les 9'40 he marxat de casa. He arribat allà a les 9'50 aproximadament, i m'he posat a buscar pàrquing.
Casualitats de la vida, avui estaven tallant les branques dels arbres i han posat conos a on acostuma a aparcar la gent. He tingut que anar a búscar un pàrquing de sorra, el qual ahir, que vaig anar a la mateixa hora, estava pràcticament buit.
Però per culpa d'aixó dels arbres, avui estava tot ple.
M'he recorregut els carrers del voltant buscant alguna plaça d'aparcament lliure, sense sort. M'he començat a donar compte que hi havia més cotxes de lo normal.
Després he decidit anar a aparcar a un supermercat que hi ha a prop. Res.
Desesperat he anat encara més lluny, a prop de l'estadi i en gimnàs de Palafrugell... Estava la carretera plena a rebentar de gent: cotxes parats, la policia "regulant" el tràfic, etc. De sobte m'he fixat en la gent que hi havia al carrer. Polos, abrics, jerseis, bufandes... del Barça.
És clar! Avui venien a entrenar a palafrugell! Merda de futbolistes, no fan res bé v.v
Total, que he estat un bon rato buscant pàrquing pel col·lapsat poble, i finalment he trobat un a 5 minuts a peu de la botiga.
He arribat allà a les 10'15 més o menys, però no m'han dit res perquè a ells els havia passat el mateix.
M'han explicat el que feien, com anava tot, i després el jefe ha marxat. A mirar el Barça. Ens hem quedat allà el tècnic i jo. M'ha explicat 4 cosetes i hem estat parlant. Es un bon tio, i està estudiant per l'IOC el cicle superior que jo vull fer. Hem estat parlant d'estudis i de coses d'informàtics mentres anavem fent feina.
No n'hi havia molta, un parell d'ordinadors que no anaven, algún disc dur extern al que li havíem de canviar la carcassa, treure la pols d'alguna torre (amb un compressor d'aire i un aspirador, m'ha tocat fer-ho a mi. He acabat ple de pols xD) i poca cosa més.
A la 1 hem tancat la botiga i hem marxat. Se m'ha passat l'estona bastant ràpidament, espero que sigui així sempre.
Tornant cap el cotxe m'he trobat amb el meu germà. M'ha esperat, li he dit on havia aparcat i hem anat tirant. Hem hagut de fer uns recorreguts raros, ja que el poble encara estava col·lapsat de cotxes, però finalment hem arribat a casa cap a la 1'30 o així.

Només m'ha donat temps de dinar, i ara hauría de marxar corrents cap a classe, que sinó no arribaré v.v

Avui les coses comencen a canviar. Començo una nova etapa en la meva vida. A partir de demà començaré les pràctiques, que duraran uns cuatre mesos. En aquests 4 mesos hauré de fer un munt de coses.
La primera, començar a estudiar per la prova d'accés a grau superior que es fa al maig. Entro a treballar a les 10, així que he pensat que puc estar 2 horetes abans d'anar cap allà estudiant coses que entrin a la prova (lo més important serà repassar mates, física i tecno, lo altre no és difícil)
Després estàn les pràctiques, que hem robaràn 3 hores cada matí, on faré coses que ja he fet (arreglar ordinadors, formatejar discs, treure virus, instal·lar antivirus, i totes aquestes xorrades i problemes que té la gent que no sap utilitzar els ordinadors v.v) i que no crec que em serveixin gaire. Sí, potser quan acabi em volen fer un contracte i tenir-me allà, però de que servirà, si segurament marxaré a viure a un altre lloc d'aquí poc?
Després està el tema del curs, és "l'últim trimestre" (sí, és el segon, però al tercer només fem 2 setmanes de classe i no fem exàmens) i segur que ens demanen treballs, ens posaran exàmens i xorrades d'aquestes.
Després de setmana santa haurem de començar el treball de síntesis, una espècie de treball de recerca que ens fan fer l'últim trimestre, substituint les classes.



Si ja arribo cansat a casa cada dia, a les nou i poc, com estarè a partir d'ara?

Aixecar-me aviat per estudiar física, mates i tecnologia industrial, marxar corrents cap a les pràctiques, després tornar a casa corrents per dinar i marxar cap a classe. Estar 4 hores allà sentat en una cadira veient com la resta de la gent no entén la meitat de coses que els expliquen. Una hora de camí per tornar, sopar, dorimir, aixecar-me, repetir.

Així 4 mesos... Serà un pal, no tindré temps ni per pensar (amb lo que m'agrada a mi pensar T.T).
Espero que amb la de feina que se'm ve a sobre el temps comenci a passar-me ràpid, sinó pot ser una temporada bastant agoviant.

Però m'agrada mirar el costat bo de les coses. Només són 4 mesos, no és tant. A més, porto un temps acumulant energia, acadèmicament parlant, així que afrontaré aquests 4 mesos amb les piles a tope.
Quan s'acabin serà fantàstic: tindré un títol, estudiaré programació a distància (segurament per l'IOC), amb el meu portàtil, al meu ritme, sense que ningú em molesti. Potser buscaré alguna feineta a distància, no sé, fer webs, programes en javascript, coses d'aquestes. No m'hauré de gastar tots els meus diners en gasolina com faig ara, no tindré horaris que em lliguin a cap cosa, serà el fi d'aquesta vida frenètica que porto, serà una etapa de relax, una etapa de benestar.

Avui les coses comencen a canviar. Començo una nova etapa en la meva vida. Comença el Principi del Fi.

Recordeu l'Artisteer? Doncs bé, fa uns dies vaig trobar una versió funcional de la versió 2.3, la que permet pujar la plantilla a Blogger.
Doncs bé, em vaig posar a trastejar una mica amb el programa i vaig acabar fent nova aquesta plantilla.

Està canviat pràcticament tot, té un fondo pels posts, així translúcid, fondos per la sidebar i les entrades en sí, una capçalera nova, un menú per anar a diferents seccions (he de canviar lo de "Home" per "Inici" o algo, però no ho trobo enlloc v.v) i altres xorradetes.

Al principi no li anava a posar la imatge de fons, però no em recordava al meu blog, així que li vaig posar la imatge antiga, amb alguns retocs.
Pensava que al posar la plantilla a Blogger se m'esborrarien els widgets (les coses de la sidebar), però no. L'únic que he perdut ha sigut el favicon, però el tornaré a posar en un segon.

Em falta canviar els colors dels links, que no es veuen si estan sobre el fons translúcid i lo del menú, que no se si es podrà.


Va, us vaig a posar un tutorial, que fa temps que no en faig, de com fer-ho.


Primer hem de trobar la versió de l'Artisteer que funcioni. La podeu buscar per aquí.

Seguidament instal·lem el programa on vulguem, però no l'executem.
A la carpeta que ens hem baixat hi havia 3 arxius, l'instal·lador, un que posa Sniffer, i un .nfo que s'ha d'obrir amb el bloc de notes, que us diu com instal·lar-ho, per si teniu algun problema.

Després d'haver-lo instal·lat li feu clic a l'sniffer i deixeu que faci (si teniu windows vista o 7, heu d'executar-lo com administrador). Quan hagi acabat (no veureu res, haureu d'esperar) s'obrirà el programa, sense restriccions. Si ho heu fet malament us apareixerà a sobre del programa "Trial Version". Si us ha passat això, canvieu l'idioma a anglès (Aneu a la paleta de colors > Opcions i el canvieu).
Una vegada ho hagueu fet tot, ja podeu començar a remenar el programa.

Quan l'obriu us demanarà que trieu una plantilla (Blogger, Wordpress, Joomla, HTML, etc)
En el nostre cas triem Blogger.




La resta és molt senzill, només heu d'anar seguint els menús i mirant els canvis.
Podeu posar imatges vostres al fons, canviar el tipus de lletra per fonts que tingueu instal·lades al pc, etc.




Quan hagueu triat una plantilla que us agradi la guardeu i després la exporteu a Blogger.
A la part superior hi ha un botó que posa "Exportar". Si ho teniu correctament, us sortirà el logo de Blogger. Si no us surt heu d'anar al menú "Ideas", a la part de la dreta, i canviar la plantilla a la de Blogger (allà també hi ha l'opció d'exportar).



Quan li doneu a exportar hi ha 2 opcions, guardar la plantilla directament al pc, o pujar-la a Blogger. Us recomano que tingueu un blog de prova per mirar com queda la plantilla, així no "destrosseu" el vostre.
Total, per pujar la plantilla a Blogger ens demana l'usuari i el password, i el blog al que la volem posar, en el cas que en tingueu més d'un.



Quan estigueu segurs del que aneu a fer li doneu a "Publish" i deixeu que vagi fent. Quan hagi acabat us mostrarà un link al blog, així veureu com ha quedat.




Si no us agrada sempre la podeu anar canviant i penjant, no perdreu res (a part del favicon v.v)

I res més, gràcies a això podem tenir una plantilla nova (i xulíssima) pel nostre blog en pocs minuts ^^